Internacional 24/08/2021

Cap país es fa càrrec de l'evacuació de les diputades afganeses

La majoria continuen a Kabul tot i que la seva vida corre perill

3 min
Combatents talibans patrullen pels carrers de Kabul

BarcelonaFins fa quatre dies es considerava que eren el millor exemple de tot el que l'Afganistan havia canviat durant els últims anys amb la presència de les tropes internacionals. Ara, en canvi, ningú se'n recorda. Són les diputades del Parlament afganès. Després de la caiguda del règim dels talibans, la comunitat internacional va pressionar perquè la nova Constitució afganesa, aprovada el 2004, establís que un quart dels seients de la cambra baixa fossin reservats per a dones. El resultat va ser que en els últims quinze anys les dones hi han ocupat el 25% dels escons. Malgrat això, amb el col·lapse del govern i el retorn dels talibans, cap país s'ha preocupat ni s'ha fet càrrec d’evacuar les diputades afganeses. La majoria, unes cinquanta, continuen a Kabul, mortes de por. Són cares conegudes que, en molts casos, han destacat per haver defensat els drets de les dones.

"No sé què faran els talibans amb nosaltres", explica per telèfon una d'elles, que feia tres anys que ocupava un escó al Parlament i que demana que no es publiqui el seu nom per raons òbvies. Assegura que ha contactat amb un munt d'ambaixades per demanar ajuda però que cap, excepte una, li ha contestat encara. "Em van trucar fa uns dos o tres dies i em van dir que tornarien a contactar amb mi, però no ho han fet. No sé quina ambaixada era. Estic tan trasbalsada que ni me'n recordo". I amb raó. Segons diu, els talibans li han robat el cotxe i ha hagut de marxar de casa i buscar un altre lloc on allotjar-se perquè no la localitzin. "Per descomptat estic en contacte amb la resta de diputades. Totes estem igual", assegura.

De fet, així ho confirma una altra parlamentària que ocupa un escó des de fa deu anys i que també contesta el telèfon des de Kabul. No sap parlar anglès, així que el seu germà li fa de traductor i respon les preguntes d'aquesta periodista. "Es passa plorant nit i dia –comenta l'home–. Necessita ajuda urgentment". Segons explica, a ella els talibans també li han robat el cotxe –un vehicle blindat amb què es movia per Kabul– i han atacat casa seva. Ha hagut de refugiar-se en un altre lloc.

"Estic tan espantada... Sisplau, ajudi’m a sortir del país com més aviat millor", suplica. El seu germà afegeix: "El temps s'acaba". El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha refermat aquest dimarts en la seva decisió de retirar totes les tropes nord-americanes de l'Afganistan el 31 d'agost, cosa que obligarà a interrompre els vols d'evacuació. Els efectius dels Estats Units són els que garanteixen la seguretat a l'aeroport de Kabul, que actualment és l'única via per sortir del país. Totes les fronteres estan tancades.

Famílies embarcant en un vol militar nord-americà per ser evacuades de Kabul.

La indiferència internacional respecte a les diputades és tal que una d'elles, que sí que ha aconseguit sortir de l’Afganistan, és qui està movent cel i terra per ajudar les seves companyes. També vol mantenir l'anonimat perquè, justifica, part de la seva família s'ha quedat a Kabul. "A mi m'han evacuat, però no pas perquè sigui diputada, sinó perquè soc activista i he treballat per a associacions de dones", aclareix. Dilluns va aterrar a Washington i el primer que va fer va ser elaborar una llista de totes les diputades que s'han quedat enrere, a la capital afganesa. En total sumen cinquanta persones, a les quals cal afegir els seus familiars més pròxims, o sigui marits i fills. En definitiva, comptant pel cap baix es tractaria d'evacuar unes 200 persones.

El Parlament afganès, en una imatge d'arxiu.

"Amb moltes d'elles tenia rivalitat política, però no les puc deixar així", argumenta la parlamentària que està a Washington. De fet, la unitat mai va caracteritzar les diputades de l'Afganistan durant els últims anys, sinó tot el contrari. La majoria de les vegades es tiraven els plats pel cap. Moltes es presentaven a les eleccions, no perquè tinguessin conviccions polítiques, sinó perquè volien tenir un bon sou. O perquè volien fugir d'una situació familiar que les ofegava. Per exemple, algunes reconeixien en petit comitè que el seu marit les pegava o que havien concorregut a les eleccions per evitar un casament forçat. Entrar a la cambra baixa els garantia diners i sovint tenir seguretat armada. Ara s'han quedat sense res.

La diputada que està a Washington lamenta que, com tothom que intenta fugir de l'Afganistan, ella també va haver d'obrir-se pas a empentes per arribar a l'aeroport de Kabul, dormir a terra fins a ser evacuada i no rentar-se durant dies. No va tenir cap privilegi i a sobre havia d'amagar la seva identitat en tot moment tapant-se la cara perquè no la reconeguessin.