"Ho deixo tot pel futur del meu fill"

BarcelonaJavad Hossaini i Fatemah Mohammadi no tenen ara cap inconvenient en posar davant la càmera amb el seu fill Amir Mohammad, de 5 anys, i que els seus noms i cognoms apareguin publicats. Per fi se senten fora de perill. Ell ho fa somrient i amb una barba que s'ha deixat créixer durant les últimes dues setmanes davant l'arribada dels talibans. Ella, amb cara desencaixada. No pot dissimular el cansament després de més de 20 hores d'empentes.

El Javad ha sigut durant anys traductor de diferents periodistes espanyols. Ell i la seva família van deixar Herat, d'on són originaris, al nord-oest de l'Afganistan, diumenge de la setmana passada després que la ciutat caigués en mans dels talibans, i van viatjar en autobús fins a la capital afganesa en un trajecte infernal. Han estat cinc dies allotjats en un hotel de Kabul esperant a ser evacuats, i per fi diumenge a la mitjanit van aconseguir accedir a l'aeroport. El Javad no podia evitar plorar d'alegria per telèfon. Havien passat un autèntic calvari.

"Un familiar ens va recollir a les tres de la matinada [de diumenge] de l'hotel per anar a l'aeroport", relata. Aquelles hores, tot i que encara era de nit, ja hi havia controls dels talibans per tot arreu al carrer, assegura. En més d'una ocasió els van fer aturar el vehicle, però els deixaven passar sense ni tan sols preguntar-los on anaven tan bon punt comprovaven que a dins hi viatjaven una dona i un nen.

A les 4.30 h van arribar als voltants de l'aeroport i ja llavors hi havia una multitud. "Molts estaven dormint per terra", detalla el Javad, que explica que, veient el panorama, van renunciar a una de les maletes que portaven. La van deixar al seu familiar, no podien carregar tant de pes. El Javad es va asseure el seu fill a les seves espatlles i es va col·locar una gran motxilla a l'esquena. La seva dona va agafar dues bosses: una se la va penjar davant de la panxa per protegir-se –està embarassada de set setmanes– i l'altra a l'esquena, per evitar possibles abusos –que algun home aprofités per tocar-li les natges.

"Era increïble. La gent s'empenyia l'una a l'altra. De vegades crèiem que ens moríem, ens faltava l'aire", afirma. "Papa, ¿però per què hi ha tanta gent?", li preguntava el seu fill. Ell intentava donar-li ànims: "Ja ho veuràs, anirem a un lloc molt bonic. Sigues pacient". Van trigar hores a avançar, a obrir-se pas entre tantes maletes i gent. "Molts dels que hi eren no tenien cap document que digués que podien ser evacuats. Simplement hi anaven a provar sort", es queixa el Javad. Altres hi anaven a robar. "Havies d'estar molt pendent que no et prenguessin el mòbil". De la pandèmia, ni una paraula. Com si no existís, tot i la gran concentració de gent.

A les sis de la tarda van aconseguir arribar a prop de les portes de l'aeroport militar, fortament protegides amb alts blocs de formigó. Però es van trobar amb un últim obstacle: una séquia d'aigües pestilents que només era possible creuar per una passarel·la plena de gent. Militars britànics intentaven contenir la multitud. "La meva dona es va acostar a un d'ells per mostrar-li el document de l'ambaixada d'Espanya que diu que podem ser evacuats", diu el Javad. Però el militar la va empènyer de tal manera que la dona va caure a la séquia. A dins hi havia més gent desesperada intentant ensenyant els seus documents.

La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va declarar diumenge que els afganesos que han de ser evacuats per Espanya han de cridar "Espanya, Espanya" quan estiguin prop de la porta de l'aeroport o portar posada alguna peça de roba de color vermell que serveixi per identificar-los. Però molts dels que van intentar accedir a l'aeroport aquest dilluns asseguren que això no serveix per a res. Hi ha massa gent. "Què Espanya ni què Espanya", es queixava un home, sense poder dissimular el seu enuig.

El Javad confessa que ell també va arribar a perdre els estreps i que la seva dona li deia que tiressin la tovallola, que mai aconseguirien entrar a l'aeroport. No sap dir quant de temps van ser a la séquia, amb l'aigua fins als genolls, però se li va fer etern. A les dotze de la nit, per fi, van aconseguir accedir a les instal·lacions militars.

Dormir a terra

A l'entrada els van comprovar els documents i els van escorcollar l'equipatge amb gossos, i després els van conduir a una zona custodiada per militars espanyols. Allà els van donar racions empaquetades de menjar –d’aquelles que fan servir els militars– i van dormir a terra. O més ben dit, ho van intentar. El Javad afirma que ell es va mantenir despert per vigilar que no els robessin l'equipatge. No es van poder rentar en cap moment.

Aquest dilluns el Javad i la seva família continuaven esperant poder embarcar en un avió que els porti a Madrid. "Ho he deixat tot pel futur del meu fill", afirma. Ara espera que a Espanya el tractin bé i pugui treballar. Ell té 31 anys i és fisioterapeuta, i la seva dona 30 i és doctora. Són la nova generació d'afganesos que aspirava a canviar l'Afganistan.