ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Internacional 26/08/2018

La casa dels records africans

La casa de l’autora de ‘Memòries de l’Àfrica’, Karen Blixen, ha acabat donant nom a tot un barri de Nairobi

3 min

La casa és plena de trofeus de caça. Passes per sobre d’una pell de lleopard, un lleó et mira trist decapitat des d’un mur i al costat del llit la tauleta descansa sobre una pota d’elefant. Entrar a la casa de Karen Blixen és un viatge al passat que emociona molta gent, ja que hi troben l’Àfrica que volen trobar. Així és la vida: una cosa és la realitat i l’altra allò que els turistes volem trobar, encara que no sigui real. Per a moltes persones, l’Àfrica és la terra dels safaris, de prendre el te quan cau el sol davant un paisatge romàntic i de les cases colonials precioses on pots anar vestit amb roba de Coronel Tapioca com si fossis un aventurer, tot i que vas a tot arreu amb un 4x4 sense tacar-te. I, en part, una de les culpables d’aquesta imatge és Karen Blixen.

Un matrimoni sense futur

Karen Dinesen era una jove aristòcrata danesa que no va tenir una vida fàcil. Primer es va casar amb el seu cosí llunyà, el baró Bror von Blixen-Finecke, del qual va adoptar el cognom i amb qui va marxar a Kènia per encarregar-se d’una plantació de cafè. Ara bé, no va funcionar res. Blixen-Finecke tenia amants locals i va contagiar la sífilis a la seva dona, que va haver de lluitar contra la malaltia i un record traumàtic: el seu pare, el militar i polític Wilhelm Dinesen, s’havia tret la vida avergonyit perquè també tenia la sífilis, una malaltia que havia delatat les seves infidelitats. El matrimoni havia comprat una preciosa casa no gaire lluny de Nairobi construïda el 1912 pel suec Ake Sjögren. Però les terres no eren les millors per al cafè, malgrat que la Karen no va defallir en el seu intent d’aixecar una plantació destinada al fracàs. Ja divorciada del seu marit, va començar a interessar-se per la cultura de les tribus que feia segles que vivien a la zona i va intentar que la plantació de cafè els donés feina i evités que els britànics els fessin fora, tal com estava passant a la zona.

Sopars amb la monarquia

A Kènia la Karen va conèixer un jove britànic de bona família, Denys Finch Hatton, que no havia nascut per portar corbata i viure a Londres. Pilot aeri en la reserva de l’exèrcit, Finch Hatton s’havia convertit en un dels millors guies de caça de Kènia gràcies a la seva bona relació amb les tribus locals, de les quals havia après com rastrejar animals i entendre la natura i els seus canvis. Era tan bo fent la seva feina que el mateix príncep de Gal·les el va contractar, sopant a la casa de Karen Blixen, en dues ocasions. Però Finch Hatton va anar virant i de mica en mica va començar a defensar que hi havia una experiència millor que caçar animals: observar-los vius.

Tot va canviar el 1931, quan la caiguda dels preus va provocar que la Karen es rendís i tanqués la plantació. Aquell mateix any Denys Finch Hatton va perdre la vida en un accident d’avió. La seva tomba és al turó de Ngong, no gaire lluny de la casa que la Karen va abandonar. Finch Hatton tampoc era un sant, i hi havia rumors que deien que era bisexual i poc fidel, però durant un bon grapat d’anys els dos es van estimar amb passió.

Un film de moda

De retorn a Europa, la Karen va començar a escriure sota el pseudònim d’Isak Dinesen i es va convertir en una escriptora de moda sobretot gràcies al seu llibre autobiogràfic Memòries de l’Àfrica. Aquest llibre va viure una segona joventut quan el 1985 Sydney Pollack el va portar a la gran pantalla amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes. El film va ser un èxit tan gran que milers de persones van començar a viatjar a Kènia per visitar la casa on havia viscut la Karen, ara convertida en un museu que du el seu nom. Quan la visitaven es trobaven que les terres de la plantació s’havien convertit en un barri ple de mansions colonials precioses. El barri, de fet, s’anomena Karen en honor de l’escriptora i, quan el visites, en alguns moments pots sentir-te com als anys 20, ja que els seus preciosos restaurants són freqüentats gairebé només per veïns blancs. Com si encara fóssim a l’Àfrica colonial. Aquella que va conèixer la Karen, tot i que a ella no li agradava del tot.

'Memòries de l’Àfrica', de Karen Blixen

Blixen, una jove aristòcrata danesa, va escriure aquest llibre quan va tornar a Europa. Hi recorda els seus anys a Kènia, on va lluitar per aixecar una plantació de cafès sense gaire fortuna i es va enamorar d’un caçador britànic d’ànima lliure amb qui va trobar la passió que no havia viscut amb el seu marit.

stats