ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Internacional 08/08/2018

La cel·la on tothom vol entrar

Mandela va passar 18 anys a la presó de l’illa de Robben, a Ciutat del Cap, on ara la gent fa cua per veure la seva cel·la

3 min
L’entrada a la presó de l’illa de Robben, on Mandela va passar 18 anys.

A pocs metres del Victoria & Alfred Waterfront, a Ciutat del Cap, els nens juguen amb les estàtues d’Albert Luthuli, Desmond Tutu, Frederik Willem de Klerk i Nelson Mandela, els quatre sud-africans que van rebre el premi Nobel de la pau. Coneguda com la plaça dels Nobels, aquest racó t’omple d’optimisme, amb el rostre afable de les quatre estàtues, fetes amb un toc infantil per l’escultora Claudette Schreuders. Com si fent tornar a la infància els homes que es van jugar la pell per fer avançar la humanitat, el país pogués girar full. Just darrere de les estàtues, a només 500 metres, d’un dels molls del Victoria & Alfred Waterfront surten els vaixells que porten a l’illa de Robben.

Pendents de la mala mar

Durant bona part de l’any a l’illa no s’hi arriba. Bé, s’hi pot arribar, però no amb els vaixells per a turistes, que en cas de mala mar es queden al moll. Més d’un grup de turistes que s’hi embarquen acaben arribant amb la panxa remoguda després d’un trajecte en què cal afrontar els corrents d’una zona complicada per navegar, on l’oceà Atlàntic i l’Índic es troben, just davant del cap de Bona Esperança i Ciutat del Cap. I just aquí, en aquestes aigües complicades, hi ha l’illa de Robben, on el règim de l’apartheid tenia instal·lada una presó de màxima seguretat per on van passar, entre d’altres, quatre futurs presidents del país, com Nelson Mandela. La petita cel·la on Mandela va passar 18 anys de la seva vida s’ha convertit en una de les grans atraccions a l’hora de visitar una illa que ha acabat convertida en museu. Les autoritats han tingut l’encert de tocar poc el que hi havia, perquè res explica millor tot el que va significar aquell espai que veure’l tal com era: fred, aspre, incòmode. Fins i tot els cors més durs i els cínics noten una esgarrifança quan s’imaginen el que devia ser passar mitja vida tancat en aquella presó.

Una presó entre onades

Ciutat del Cap és un petit paradís beneït per la natura on s’amaguen inferns com aquesta presó, que es veu bastant bé des de dalt de Table Mountain, el cim que corona una zona convertida en terra de pas per a navegants. I molts d’ells naufragaven a la zona de l’illa, traïts pels canvis de corrent i el vent. Al segle XVII, quan els holandesos van començar a organitzar-se a la zona, a l’illa hi va viure un home anomenat Autshumato, membre d’una tribu san que habitava a la zona des d’abans que hi arribessin els europeus. Autshumato va ser dels primers a aprendre neerlandès, fent de traductor. I va acabar vivint a l’illa el 1632, amb la feina d’aconsellar i ajudar els vaixells europeus que hi passaven. Però un dia, borratxo, es va esbatussar amb uns holandesos i va acabar amb el trist honor de ser el primer home empresonat en aquesta illa. Va ser una primera declaració d’intencions dels europeus: hi empresonarien els enemics. I els enemics serien aquells africans disposats a lluitar pels seus drets.

El pres 46664

Ben pocs blancs, de fet, van ser empresonats durant els més de 300 anys en què l’illa va ser utilitzada com a presó. Una illa on hi havia hagut un petit port balener i que també va funcionar per enviar-hi leprosos quan va caldre. Però la fama l’hi dona la presó per a presos polítics de l’apartheid, que va existir del 1961 al 1991. La presó de mitjana seguretat per a presos comuns es va tancar el 1996. Les condicions de vida eren molt dures, però els presos van aconseguir, com es pot descobrir al museu, organitzar un sistema per estar més o menys informats, ajudar-se entre ells i fins i tot crear una lliga de futbol interna en què no va participar el pres 46664, Nelson Mandela. El pres 46664 perquè va ser el número 466 i hi va arribar l’any 1964.

La seva cel·la s’ha conservat igual, i personalitats com Barack Obama l’han visitada per retre homenatge a un home que ara té una estàtua just a la porta de la presó on molts creien que es rendiria. Però no ho van aconseguir, ben al contrari: quan va sortir de l’illa era un home encara més fort.

‘El somriure de Mandela’, de John Carlin

El periodista britànic va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys que va viure a Sud-àfrica, on va arribar el 1989 per explicar l’apartheid, però va acabar explicant la seva caiguda a través de diverses entrevistes a un Mandela que va passar de la presó de l’illa de Robben als palaus del govern en pocs mesos.

stats