Què se'n sap dels atacs a Sri Lanka?

Una parella de joves gallecs de vacances a l'illa, entre les 310 víctimes mortals

Policies buscant proves a l'església de Sant Sebastià, un dels objectius dels atacs simultanis d'ahir, a la ciutat de Negombo / ATHIT PERAWONGMETHA / REUTERS

Diumenge de Pasqua de dol a Sri Lanka, una illa del Pacífic que es va veure sacsejada per vuit atemptats coordinats contra esglésies catòliques i complexos hotelers. El balanç provisional de la massacre deixa 310 morts, més de 500 ferits i la condemna global d'un altre atac terrorista que ha sacsejat el món. Ningú s'ha atribuït l'autoria del pitjor atac que viu Sri Lanka des que fa deu anys va donar per tancada la llarga guerra civil que va enfrontar les forces governamentals i la milícia de budistes extremistes dels Tigres de Tàmil. Entre les víctimes hi ha una parella gallega que passaven uns dies de vacances, segons ha confirmat aquest dilluns l'alcalde de Pontecesures, on residida la noia.

Quins són els objectius dels atemptats?

Dos: la minoria catòlica i el turisme, un dels sectors clau de l'economia nacional. Els terroristes han atacat esglésies catòliques i hotels i hostals de la capital, Colombo, i de la resta de l'illa. Els catòlics representen un 6% de la població d'un país amb diferents religions: un 70% són budistes, un 12% hindús, un 10% musulmans i un 7,5% cristians (la majoria, catòlics). 

Com es produeix l'atac?

Les explosions es produeixen cap a les 8.45 h del Diumenge de Pasqua, quan les esglésies ja estan plenes de fidels que celebren la missa de la Resurrecció i als hotels els turistes esmorzen tranquil·lament. La policia del país estima que almenys són set els terroristes suïcides que es fan esclatar a tres esglésies, situades a Colombo, Negombo i Batticaloa, i tres establiments hotelers de luxe de la capital. 

Aquest dilluns hi ha hagut una explosió quan els artificiers han intentat desactivar una bomba col·locada en una furgoneta pròxima a una de les esglésies atacades a Colombo. A més, els agents han localitzat 87 detonadors a l'estació d'autobusos i una bomba a l'aeroport de la capital. 

Qui són les víctimes?

Fonts oficials xifren en 310 les persones mortes i en més de 500 les ferides, la majoria de les quals són singalesos. Tot i que el ministeri d'Exteriors espanyols havia afirmat que no li constava cap víctima, aquesta tarda s'ha sabut que entre les víctimes hi ha un noi i una noia gallecs de 32 i 31 anys que estaven de vacances. Segons ha explicat l'alcalde de Pontecesures, on vivia la dona, l'home treballava a l'Índia i junts s'havien traslladat fins a l'illa de l'Índic per passar uns dies de descans junts.

Els altres 32 estrangers morts són de diferents nacionalitats, entre les quals hi ha de danesos, australians, nord-americans, xinesos, britànics i indis. 

Anders Holch Povlsen, l'home més ric de Dinamarca, ha perdut tres dels seus quatre fills en els atacs. Povlsen regenta la companyia de moda Bestseller, que inclou marques com ara Vero Moda i Jack & Jones, i és el soci majoritari del portal Asos .

A qui acusa el govern singalès?

Ningú ha reivindicat els atacs, però el govern de Sri Lanka ha anunciat la detenció de 24 persones, totes de nacionalitat singalesa, sense que s'hagi informat de quin vincle tenen amb els atemptats. Dilluns l'executiu ha assenyalat com a responsable dels atemptats el National Thowheeth Jama'ath (NTJ), una milícia gairebé desconeguda de radicals islamistes. Fins ara, el grup només havia aparegut als mitjans per perpetrar atacs contra estàtues budistes, l'any 2016. 

La complexitat de les accions simultànies avala la tesi oficial que un grup tan petit és incapaç d'actuar en solitari, per això l'executiu singalès apunta que el NTJ ha tingut suport exterior i per això ha demanat la col·laboració internacional.

A Sri Lanka no hi ha tradició de violència jihadista, però el passat 11 d'abril el govern va rebre una alerta d'un possible atac contra esglésies catòliques. Com el mateix govern ha reconegut, no en va fer cas ni va ordenar reforçar la seguretat dels temples.

Com ha reaccionat el govern?

S'han declarat l'estat d'emergència i el toc de queda nocturn, que obliga la població a mantenir-se a casa i en llocs tancats. El govern ha tallat les xarxes socials (WhatsApp, Instagram i Facebook), segons ha dit, per intentar evitar la propagació de rumors i notícies falses. L'apagada, però, dificulta la comunicació entre familiars i amics pels obstacles que troben a l'hora d'informar sobre el seu estat i enviar missatges de tranquil·litat.

Un país dividit per la violència etnicoreligiosa

Sri Lanka es recuperava a poc a poc de les ferides de la guerra civil que durant 15 anys va sostenir el govern budista contra la milícia separatista dels Tigres per a l’Alliberament de l’Eelam Tàmil, de religió hindú i cristiana majoritàriament. La pau del 2009 va silenciar les armes, però el país no ha aconseguit destensar el conflicte etnicoreligiós que divideix els 21 milions d’habitants. La majoria de la població és budista, i el govern i la classe dirigent enarboren la bandera nacionalista i repeteixen les polítiques discriminatòries que els colons britànics van imposar contra la població local. El mapa de la diversitat dibuixa un 70% de budistes, un 12% d’hindús, un 10% de musulmans i un 7,5% de cristians, dels quals la majoria són catòlics.

El nacionalisme imperant ha calat en els temples budistes, i en els últims anys els monjos han incitat a atacar la població musulmana, en un episodi que recorda la persecució contra la minoria musulmana dels rohingyes a Birmània i que l’ONU ha qualificat de genocidi.

Fa una setmana, coincidint amb Diumenge de Rams –una data clau al calendari cristià–, un grup de religiosos budistes es va aplegar al davant d’un temple metodista i va tirar pedres i petards, cosa que va deixar atrapades desenes de persones a l'interior del temple. L’any passat es van produir diversos atacs contra la població musulmana, també per part de budistes radicals.

Malgrat els atacs, les autoritats singaleses fan els ulls grossos i deixen actuar els budistes impunement, un fet que augmenta encara més el sentiment de ràbia entre les diverses minories. De retruc, també ha provocat una certa radicalització entre aquestes minories, cosa que alimenta encara més el conflicte.

Més continguts de