ESTATS UNITS
Internacional 21/02/2016

Clinton guanya els caucus de Nevada amb un marge estret

La candidata demòcrata solidifica la seva condició de favorita

S. Sánchez / N. Ferragutcasas
3 min
Clinton guanya els caucus de Nevada amb un marge estret

Barcelona / WashingtonAixí està la cursa cap a la presidència dels Estats Units

Hillary Clinton ha aconseguit solidificar la seva condició de favorita en les primàries demòcrates gràcies a la victòria als caucus de Nevada d'aquesta matinada (hora catalana). Tot i així, l’exsecretària d’Estat dels Estats Units va guanyar per un estret marge de cinc punts sobre el seu màxim rival, Bernie Sanders.

Una de les claus de la seva victòria ha sigut el suport que ha obtingut dels treballadors de casinos, molts d'ells llatins i afroamericans. Així ha demostrat que, tal com creuen els analistes polítics, té més suport de les minories que el senador de Vermont. Malgrat ser un triomf estret, Clinton pot encarar ara amb força les pròximes primàries de dissabte que ve a Carolina del Sud, on el vot dels afroamericans és molt important.

contudent derrota a Nou HampshireClinton ha frenat Sanders, que té un gran suport entre els joves. En el seu discurs, el senador de Vermont, però, ha considerat el resultat bo ja que feia dos mesos la exprimera dama gaudia d'un avantatge de 20 punts. La seva campanya ha aconseguit mobilitzar els votants frustrats amb el poder de Wall Street, l'augment de la desigualtat econòmica i un sistema polític que consideren corrupte.

Sanders s'ha mostrat segur d'una victòria contra pronòstic en les primàries demòcrates i ha animat als seus seguidors a ajudar-lo en la seva lluita contra Clinton.

El vot llatí, decisiu El votants llatins. “Clinton té lligams molt forts amb la vella guàrdia de la població hispana al país”, cosa que li va donar el triomf a Nevada el 2008 contra Barack Obama, però no li va garantir la victòria final “perquè Obama es va guanyar el vot dels llatins més joves”, relata Allen Brown-Gort, investigador sènior a l’Institute for Work and the Economy, que ha sigut assessor de l’Hispanic Task Force del Senat dels Estats Units.

És per això que aquest cop Clinton ha treballat molt el vot llatí des de l’inici de la campanya, tot i que el discurs trencador de Sanders és també molt atractiu per a les noves generacions d’hispans.

I els anomenats mil·lenialistes (18-33 anys) són molt importants entre el vot llatí aquest 2016: ja representen el 41% dels votants llatins dels Estats Units (el 44% a Nevada). Cada any s’afegeixen 800.000 nous votants a la comunitat llatina: joves que fan els 18 anys. “El problema és que n’hi ha molts que no fan efectiu el seu dret de vot per diversos motius, com ara el baix nivell educatiu o el baix nivell salarial”, circumstàncies que els porten a l’abstencionisme, però també “per culpa d’algunes legislacions republicanes o derivades del Tribunal Suprem que han estat limitant l’accés al vot de les minories”, afegeix Brown-Gort, que va ser a Barcelona convidat pel Cidob.

A Texas, per exemple, no s’accepta el carnet universitari per votar, però sí que serveix el permís d’armes, malgrat que no té foto.

Els estats del sud dels EUA és on més ha crescut la població llatina -un 148% a Carolina del Sud des del 2000-, però tot i així encara són minoria -només el 5% de la població a Carolina.

Per això, a les primàries de Carolina del Sud, que ahir es disputaven els candidats republicans, el vot llatí no era decisiu. Els col·legis electorals republicans encara estaven oberts al tancament d’aquesta edició, però Donald Trump era el favorit.

Els republicans, però, no haurien d’oblidar-se de l’electorat llatí. Segons els experts, el candidat republicà que guanyi les primàries necessitarà almenys un 44% del vot llatí per endur-se la presidència en les eleccions del novembre. Un repte que no sembla que preocupi gens Donald Trump, que no s’ha estat de titllar els immigrants llatins de “criminals” i “violadors”.

Trump i els votants llatins

El vot llatí (un 12% del total nacional) té molt de pes en alguns dels estats clau de les pròximes presidencials, com Florida, Colorado i Nevada. Però Trump intenta superar aquest handicap amb una altra estratègia. “La classe treballadora blanca amb pocs estudis que normalment no vota -i que ara està emprenyada- té la clau; si Trump els mobilitza pot guanyar fins i tot sense el vot llatí”, diu Brown-Gort.

Dos candidats republicans d’origen cubà, Ted Cruz i Marco Rubio, es disputen el vot llatí. “Però Trump ha girat tant el discurs cap a la dreta que ara la baralla entre ells és sobre qui s’ha atrevit mai a dir res bo dels immigrants il·legals”, ironitza. Brown-Gort creu que cap dels dos està ben vist entre la població llatina, i recorda que el 2012 Obama va guanyar pel gran suport dels llatins.

stats