Amèrica Llatina
Internacional 03/05/2021

Colòmbia manté el pols al carrer

El president Duque, forçat a retirar una llei que augmentava l'IVA en plena pandèmia

3 min
Protestes contra la reforma tributària a Colòmbia

BarcelonaLa força de les imprevistes protestes que van esclatar dimecres a Colòmbia ha obligat el president Iván Duque a fer marxa enrere en el polèmic projecte de reforma fiscal, que preveia un increment de l'IVA en ple desastre econòmic agreujat per la pandèmia. Duque ha comparegut per anunciar que retira el projecte, que pretenia incrementar els ingressos públics, afectats per un dèficit estructural arran de la baixada dels preus del petroli. De tota manera, ha anunciat que en presentarà una altra amb més consens.

Duque s'havia quedat sol al Parlament –governa en minoria i cap partit de l'oposició li havia fet costat en la reforma– però sobretot al carrer, on sindicats i moviments socials, malgrat els confinaments decretats davant l'increment dels contagis, han protagonitzat quatre dies de mobilitzacions massives.

El projecte, la tercera reforma tributària de l'administració Duque, pretenia recaptar més de 6.300 milions de dòlars amb tributs que afectaven les classes populars. En el discurs televisat on ha anunciat la retirada del projecte, Duque ha promès que "no hi haurà cap increment de l'IVA per a béns i serveis ni es canviaran les regles existents". El president però, manté que la reforma fiscal és necessària per mantenir els programes socials. Els mitjans locals, però, donaven per feta la dimissió aquest dilluns del ministre d'Hisenda, Alberto Carrasquilla.

Protestes contra la reforma tributària a Colòmbia

Un dels punts més polèmics del projecte era que els colombians que guanyessin més de 550 euros mensuals haurien de fer declaració de la renda i a partir de l'any següent el llindar es rebaixaria fins als 310. Això en un país on el salari mitjà és de 248 dòlars. També es preveia un increment del 19% de les tarifes dels serveis públics i un nou impost a la cistella bàsica familiar. Un còctel de mesures que van fer esclatar el malestar popular, sense que el govern el pogués contenir només a cop de restriccions anticovid.

Tot i la retirada del projecte, les mobilitzacions han continuat i també la repressió, que ha provocat almenys 16 morts i 700 ferits, segons la Defensoria del Poble colombiana. L'ONG Temblores calcula que hi ha més de 500 detinguts i més de 200 ferits, i ha registrat una desena d'agressions sexuals contra manifestants i entrades il·legals en domicilis d'activistes per part de l'exèrcit i la policia. L'última víctima identificada és Santiago Andrés Murillo, de 19 anys, que va morir per l'impacte d'una bala al pit quan es manifestava. La violència més dura s'ha produït sobretot a Cali, després que els alcaldes de Bogotà i de Medellín es neguessin a desplegar-hi l'exèrcit com havia ordenat Duque el cap de setmana.

L'esclat del malestar

"No dimensionaven bé tota la ràbia acumulada a Colòmbia. En el món rural ja són cinc anys d'incompliment dels acords de pau, en coses tan importants com la reforma agrària o els plans de desenvolupament", explica Julia Matildelina Ortiz, del col·lectiu Maloka, que aquest migdia es mobilitzava davant del consolat de Colòmbia a Barcelona i que prepara, amb altres organitzacions, noves convocatòries de cara a dimecres. "A més, la sanitat és privada i encara volen imposar un model més neoliberal en un país on hi ha molta economia informal i la gent no té alternatives de subsistència durant els confinaments. Hi ha un afartament entre les classes populars i l'estat ha respost de la pitjor manera".

Malgrat l'anunci de retirada de la polèmica reforma, els convocants de l'aturada estatal indefinida han dit que mantindran la pressió al carrer. Les centrals sindicals i el Magisteri, que conformen el Comitè Nacional de l'Aturada, així com les organtizacions independents han dit que el projecte fiscal només era una de les causes del malestar i tampoc es refien del nou projecte que presentarà el govern. També reclamen una reforma dels antidisturbis. S'espera que la setmana vinent els camioners s'incorporin a la protesta.

"El context és de polarització extrema amb un president que no té majoria parlamentària i que mai s'ha guanyat el carrer, amb una situació econòmica que ha empitjorat molt amb la pandèmia i un sistema sanitari incapaç de fer-hi front", explica Rafael Grasa, professor de relacions internacionals de la UAB . "Els incompliments de l'acord de pau, el deteriorament de la seguretat i un govern disfuncional i amb un president sense capacitat de lideratge han portat a una situació molt complicada", conclou. Recorda que a tota l'Amèrica Llatina "l'any 2019 es va acabar amb importants mobilitzacions, que van remetre per la pandèmia". Però amb les eleccions de l'any que ve a l'horitzó, la treva sanitària a Colòmbia sembla que s'ha acabat.

Què volen els manifestants?

1.Model econòmic

Més enllà de la reforma tributària, els manifestants reclamen un canvi de fons en el model econòmic, que veuen basat en el neoliberalisme i les relacions clientelars i cenrtat en els grans oligopolis de l’agricultura i la mineria. Duque és un aliat del sector privat, conegut per la seva defensa dels terratinents i el seu ministre d’Hisenda, Alberto Carasquilla, s’ha caracteritzat per la seva ortodòxia a favor de les grans empreses. Aquest model ha convertit el país en el segon més desigual de l’Amèrica Llatina i el setè en el món segons el Banc Mundial. 

2.Model policial

Una reforma de la policia (que no depèn del ministeri de l’Interior sino del de Defensa i ret comptes davant la justícia militar) i el desmantellament de l’Escamot Mòbil Antiavalots (Esmad) són reinvidicacions pendents des de fa dècades, que es van tornar a posar sobre la taula durant les protestes de setembre de 2020, quan van morir 13 persones en la repressió a Bogotà. Els manifestants reclamen que se’ls tracti com a civils amb drets democràtics i una justícia imparcial. Les ONG continuen documentant abusos policials i preocupa especialment la violència sexual contra les dones al carrer. És l’herència de la militarització derivada de 60 anys de conflicte. 

3. Procés de pau

La generació que lidera les protestes ha crescut en un país en guerra amb les FARC i esperen que el govern implementi l’acord signat pel govern de Juan Manuel Santos amb la guerrilla el 2016. Els compromisos al camp, com la reforma agrària o els projectes de desenvolupament han quedat només sobre el paper, mentre la violència, en forma d’assassinats de líders socials i indígenes i desplaçaments forçats de població a les zones més remotes del país no s’ha aturat. Una de les estratègies de Duque per combatre els grups armats que es financien amb el narcotràfic és reactivar l’aspersió de glifosats en cultius de fulla de coca, una pràctica condemnada per l’Organització Mundial de la Salut. Per això la militarització dels carrers ordenada per Duque s’ha vist com un retorn a les estratègies del passat.

stats