Internacional 04/09/2021

La competició per entendre's amb els talibans

Potències com la Xina, Rússia, l'Iran o el Pakistan aspiren a exercir la seva influència sobre Kabul

Ricard G. Samaranch
3 min
El president de Rússia, Vladímir Putin, i el de la Xina, Xi Jinping, són dos dels més interessats a ocupar el buit dels EUA a l'Afganistan

TunisA la geopolítica, com a la física, li desagrada el buit. Quan unes forces abandonen un espai, sempre n'hi ha d'altres que s'esforcen per ocupar-lo. En el cas de l'Afganistan, el buit que han deixat els Estats Units és tan gran, que pot acomodar diverses potències. Els principals aspirants són la Xina, Rússia, l'Iran, l'eix Turquia-Qatar, i el Pakistan, que, de fet, mai no ha deixat de tenir un peu al seu país veí. Mentre tots aquests països recalibren la seva estratègia a l'Afganistan, també ho fa Occident, però ho fa a la defensiva, amb molts més recels i menys ambició.

Una de les preguntes clau per al futur de l'Afganistan és si els talibans han canviat respecte a aquell moviment retrògrad i inexpert que va assaltar el país per sorpresa als anys noranta. Almenys en la gestió de les seves relacions internacionals, sembla que han après algunes lliçons i s'han tornat més sofisticats. Un exemple el trobem en les seves relacions amb l'Iran. Quan el 1998 van conquerir la ciutat de Mazar-e-Xarif, van assassinar els onze diplomàtics iranians que hi havia al consolat de la ciutat, així com un periodista de l'agència estatal IRNA. Aquest cop, en canvi, abans fins i tot de culminar la seva ofensiva, van anunciar que les legacions iranianes serien respectades escrupolosament. I així va ser.

Esclar que també la República Islàmica ha anat canviant el seu enfocament envers els talibans. A mitjans dels noranta, el prisma religiós marcava les relacions. Per als extremistes sunnites com els talibans, els xiïtes, la religió d'estat a l'Iran, són heretges. Ara bé, les invasions nord-americanes de l'Iraq i l'Afganistan van encerclar l'Iran, i el règim dels aiatol·làs, tement ser el pròxim a la llista de Washington, va començar a proporcionar armament a la insurgència talibana. La derrota dels EUA va passar a ser la prioritat. Ara, un cop aconseguida, l'Iran busca unes bones relacions amb un veí amb el qual és millor entendre-s'hi per influir en diversos aspectes, com ara la lluita contra el tràfic de drogues, el respecte a la minoria xiïta o el control de les fronteres : l'Iran acull més de dos milions de refugiats afganesos i no en pot absorbir més atesa la seva malmesa economia.

Amistat amb Rússia i la Xina

Mentrestant, els talibans també s'han esmerçat a estrènyer llaços amb Rússia i la Xina , dues potències amb un seient al Consell de Seguretat de l'ONU i que, per tant, podrien evitar donar una cobertura dins de la legalitat internacional a una nova invasió del país. Però no és aquesta l'única raó. L'Afganistan és un dels països més pobres del món i no té cap sortida al mar; per tant, no li queda més remei que tenir unes bones relacions amb els seus veïns. En el cas de Rússia, des de l'arribada de Putin, Moscou ha aconseguit tornar a situar l'Àsia Central sota la seva esfera d'influència, i això inclou les veïnes repúbliques de l'Uzbekistan o el Tadjikistan. En canvi, Occident, i sobretot els EUA, hi ha perdut força. Després d'haver evitat que Washington li arrabassés Síria, un aliat tradicional, en la partida d'escacs geoestratègica, per a Putin l'Afganistan és una peça cobejada.

Igual que li passa a la Xina, a Moscou hi ha preocupació pel fet que l'Afganistan es pugui convertir en una mena de hub jihadista que irradiï militants per tota l'Àsia Central i el Caucas. Cal tenir present que Rússia té la minoria musulmana més nombrosa d'Europa, amb més de 10 milions de fidels. Per a la Xina, la seva principal preocupació és evitar que l'Afganistan es converteixi en un refugi del moviment islamoindependentista uigur, la seva minoria musulmana .

Però entre Pequín i Kabul hi ha un interès econòmic. El trasbals del canvi de règim ha fet caure l'Afganistan en la crisi i cap altre país té una capacitat inversora com la Xina, que, per la seva banda, està interessada en explotar una terra rica en materials rars necessaris per a les noves tecnologies, com el liti. Els talibans també miren cap a Istanbul per buscar una potència econòmica musulmana que els pugui donar un cop de mà en assumptes com la gestió de l'aeroport. Per a Turquia, com per a Qatar, és interessant poder fer de pont entre l'Afganistan i Occident.

I l'últim element de l'equació és el Pakistan, que ha jugat un paper d'agent doble durant aquests vint anys de guerra, posant uns ous al cistell de Washington i els altres al talibà. La seva obsessió ha sigut sempre comptar amb un govern aliat al país veí i, sobretot, hostil al seu enemic secular, la poderosa Índia. En cas contrari, Islamabad estaria rodejat i difícilment podria aspirar a recuperar el Caixmir.

stats