Els Estats Units completen la retirada de l'Afganistan
La marxa dels últims soldats posa el punt final a vint anys de guerra i a una evacuació caòtica i que ha deixat milers d'afganesos enrere
SabadellJa no hi ha soldats nord-americans a l'Afganistan. Pràcticament vint anys després de la invasió del país, el 7 d'octubre del 2001, com a resposta als atemptats de l'11-S, els últims efectius de l'exèrcit dels Estats Units han abandonat Kabul aquest dilluns a la nit, abans del que s'esperava i sense previ avís. De fet, els últims avions s'han enlairat de l'aeroport internacional Hamid Karzai pràcticament al punt de la mitjanit (les 21.30 a Catalunya), és a dir, en el moment que a l'Afganistan començava el dia 31 d'agost, el termini fixat per completar la retirada de tropes. Avui al matí, els talibans han pres possessió de l'aeroport.
D'aquesta manera es posa fi no només a un conflicte bèl·lic que s'ha allargat durant dues dècades (és la guerra més llarga en què han combatut mai els Estats Units) sinó també a la caòtica operació d'evacuació que Washington i els seus aliats occidentals han dut a terme durant les dues últimes setmanes per ajudar a fugir del país els ciutadans estrangers i els afganesos que els han donat suport durant la guerra, i que es considera que estan en perill en un país que, des del 15 d'agost, torna a estar sota control dels talibans. Des de llavors, 122.000 persones han pogut ser evacuades, però milers de col·laboradors locals no han tingut ocasió de marxar del país i queden ara a mercè del nou règim.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha insistit durant els últims dies que la decisió de marxar de l'Afganistan (que va prendre inicialment el seu antecessor, Donald Trump, i que ell va confirmar) estava justificada perquè, segons ell, l'objectiu de la missió no era "construir una democràcia" sinó "evitar atacs terroristes en sòl estatunidenc". I això, diu, ja fa temps que es va aconseguir.
L'alt comissionat de l'ONU per als refugiats, Filippo Grandi, ha destacat aquest dilluns que l'operació d'evacuació "indubtablement ha salvat desenes de milers de vides", i això és "lloable", però ha recordat que, "quan s'acabi l'evacuació i la histèria mediàtica, la immensa majoria dels afganesos, uns 39 milions, continuaran dins de l'Afganistan". "Necessiten que els governs, les organitzacions humanitàries i els ciutadans corrents estiguem al seu costat i no ens donem per vençuts", ha afegit.
Pràcticament a la mateixa hora que els últims efectius militars nord-americans abandonaven Kabul, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovava una resolució en què expressava la seva confiança en el fet que els talibans permetin "una sortida segura i ordenada de l'Afganistan als afganesos i a tots els ciutadans estrangers" a partir d'ara. El text, elaborat conjuntament pels Estats Units, el Regne Unit i França, ha sigut aprovat per 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina, i finalment no fa cap referència al fet de crear una "zona segura" a Kabul, tal com havia suggerit aquest diumenge el president francès, Emmanuel Macron.
Nou atac frustrat
L'operació d'evacuació s'ha dut a terme en un context d'amenaça terrorista constant, especialment des que dijous un terrorista suïcida, membre de l'ISIS-K (la branca afganesa de l'Estat Islàmic) es va fer esclatar a les portes de l'aeroport, on s'amuntegaven centenars de persones que intentaven entrar-hi amb l'esperança de ser evacuats. L'atemptat va deixar com a mínim 170 morts. Immediatament, els Estats Units van anunciar que hi respondrien, però també que l'amenaça de nous atacs contra l'aeroport era cada vegada més gran.
Aquest dilluns, de fet, l'exèrcit nord-americà ha interceptat un atac amb coets que anava dirigit al recinte aeroportuari, en el que ha sigut, segons el Pentàgon, el segon atemptat frustrat contra la infraestructura en poc més de 12 hores. El subdirector de logística de l'estat major nord-americà, el general Hank Taylor, ha explicat que al voltant de les 7.30 h (les 5 h, a Catalunya) s'han disparat cinc projectils contra l'aeroport. Tres han impactat a prop del recinte aeroportuari sense causar danys importants, i els altres dos han sigut interceptats pel sistema de defensa aèria dels Estats Units i tampoc han provocat víctimes. En un comunicat recollit per Efe, l'ISIS-K ha reivindicat l'atac, que ha consistit, segons l'organització terrorista, en el llançament de sis coets que "han colpejat els seus objectius". Mitjans afganesos precisen que els coets s'han disparat des de la part posterior d'un vehicle i, de fet, hi ha imatges d'un cotxe calcinat i custodiat per milicians talibans a Kabul que seria el vehicle que han utilitzat els terroristes per dur a terme l'atac.
Deu civils morts
Aquest diumenge els Estats Units ja van assegurar que havien impedit la comissió d'un altre atemptat de l'ISIS-K: un dron de l'exèrcit nord-americà va atacar un cotxe carregat d'explosius que, segons el Pentàgon, representava un perill "imminent" per a l'aeroport. Però sobre aquest episodi hi ha encara diverses versions contradictòries. La posició oficial dels Estats Units és que de moment no hi ha constància de víctimes civils, tot i que les "potents explosions següents" demostren que dins del vehicle hi havia "una gran quantitat de material explosiu que podria haver causat víctimes addicionals".
En canvi, mitjans com la BBC o el New York Times recullen el testimoni d'una família afganesa que afirma que deu dels seus membres (entre els quals sis criatures d'entre dos i dotze anys) van morir a causa de l'atac nord-americà. El projectil hauria impactat contra la part posterior del cotxe d'una de les víctimes, identificada com a Zemari Ahmadi, treballador de l'ONG Nutrition and Education International, just quan arribava a casa. "Al principi vaig pensar que havien sigut els talibans, però van fer-ho els nord-americans", ha dit al New York Times Samia Ahmadi, la filla del conductor assassinat. "Per què han matat la nostra família, els nostres fills? Estan tan cremats que no podem identificar els cossos ni les cares", ha dit a la BBC Ramin Yousufi, un familiar de les víctimes. El secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, ha reconegut aquest dilluns que estan "investigant" si l'atac va deixar víctimes innocents.
Però encara hi ha més versions: una font afganesa citada per Efe confirma les deu víctimes mortals, a més de cinc ferits, però les atribueix a un atac amb coets que tenien com a objectiu l'aeroport però que van impactar a la zona de Khawaja Bughra, al nord de Kabul. Segons aquesta agència, els talibans mantenen des d'ahir que l'atac nord-americà i aquest llançament de coets són dos fets sense relació entre ells, i un portaveu del grup islamista, Bilal Karimi, rebaixa a set el nombre de morts confirmats en aquest segon episodi. En tot cas, a diferència del que ha passat aquest dilluns, el suposat llançament de coets de diumenge no ha sigut reivindicat per l'ISIS-K ni per cap altra organització.
