Internacional 02/05/2020

El confinament permet agafar aire per repensar el futur de Venècia

El sector hoteler ha perdut 8.000 llocs de treball, però ara hi ha cases de lloguer per als residents

Soraya Melguizo
4 min
Una imatge insòlita del pont de Rialto de Venècia sense gent i amb les aigües del Gran Canal gairebé transparents a causa del tancament i el confinament estricte de tota la població.

MilàEls canals de Venècia no havien estat mai tan nets. Mentre pels desèrtics carrerons de la Sereníssima no s’hi veu una ànima, a les seves aigües, gairebé transparents, els peixos i els cignes han tornat a nedar. El coronavirus, que ja s’ha cobrat més de 28.000 morts a Itàlia, ha acabat de cop amb els turistes i congelat la seva economia. Però, enmig de l’actual crisi, n’hi ha que veuen el got mig ple. Empresaris i residents advoquen perquè aquesta aturada es converteixi en una oportunitat per pensar un nou model de ciutat més sostenible.

El 7 de març el govern italià va decretar l’aïllament de les regions de la Llombardia i del Vèneto, la capital del qual és Venècia, després de decretar-se els primers casos de contagi a finals de febrer. Dos dies després, va ampliar la quarantena a la resta del país. Gairebé 60 milions d’italians viuen confinats des de llavors. Restaurants i comerços reobriran progressivament a partir de les pròximes setmanes, però el sector turístic, que representa el 13% del PIB, s’enfronta a una crisi sense precedents. Només a Venècia el turisme deixa 3.000 milions d’euros l’any. Una riquesa que ara s’ha evaporat. “És el moment més negre que hem viscut, pitjor que l’11-S”, denuncia l’associació del sector Confesercenti.

Els pocs hotels que continuen oberts a la ciutat dels canals han decidit rebaixar les tarifes però, davant la incertesa de com seran les vacances aquest estiu, les reserves segueixen sense arribar. “La crisi a Venècia és molt més greu que en qualsevol altra ciutat italiana perquè aquí tothom viu del turisme. I quan entra en crisi, s’emporta hotels, restaurants, museus... Només en el sector hoteler tenim més de 8.000 persones desocupades”, assegura Claudio Scarpa, director de l’Associació Veneciana d’Hotelers. Els empresaris estan estudiant un protocol sanitari que els permeti obrir portes a finals de juny, malgrat que calculen una taxa d’ocupació aquest estiu del 15%. “No serà sostenible, hi perdrem diners, però reobrirem perquè és important per a la ciutat”.

La pandèmia va arribar en el pitjor moment. El novembre passat Venècia va patir la pitjor inundació dels últims 50 anys. Una marea excepcionalment alta va negar el 80% de la ciutat i va causar greus destrosses. El coronavirus s’ha afegit així als problemes històrics i estructurals que amenacen la Serenísima: inundacions periòdiques, un turisme descontrolat i la despoblació. Amb uns 53.000 habitants, la ciutat dels canals rep anualment 30 milions de visitants, mentre que més de 20.000 venecians n’han hagut de fugir els últims deu anys a la recerca de tranquil·litat i preus menys abusius.

Reduir el turisme de pas

En aquest sentit, Scarpa defensa la necessitat d’estudiar “un nou tipus d’acolliment” que permeti acabar amb les hordes de turistes que visiten la ciutat només unes hores. “Això ha sigut una pausa, però podem aprofitar-la per millorar el turisme a la nostra ciutat”, assegura a l’ARA. Ja s’han fet alguns passos en aquest sentit. Després que fracassés el sistema de torns per controlar l’entrada de turistes al centre de la ciutat, l’Ajuntament tenia previst introduir a partir de juliol un impost d’entre 3 i 10 euros per als turistes que visiten Venècia sense pernoctar-hi, i que representen prop del 70% del total.

Mentrestant, és cada vegada més habitual que el 30% restant opti per llogar apartaments a través de plataformes com Airbnb o cases de particulars, que han trobat un filó en el lloguer turístic. S’estima que a Venècia hi ha prop de 8.000 pisos d’aquest tipus. La crisi ha deixat buits també aquests apartaments, per la qual cosa molts propietaris estan optant per treure’ls al mercat del lloguer de llarga estada. “És l’únic efecte positiu d’aquesta terrible pandèmia”, denuncia Scarpa.

L’Ajuntament va signar fa poc un acord amb les principals associacions de propietaris per destinar aquestes cases a una borsa de lloguer universitari, ja que la majoria dels estudiants no poden accedir a un habitatge. “És una solució que permetrà repoblar la ciutat”, celebra Stefano Micheletti, arquitecte venecià i portaveu de l’associació que des de fa anys lluita contra l’entrada de grans creuers a la Llacuna. Per a aquest professor d’institut, la crisi en el sector turístic podria oferir una nova oportunitat a la ciutat. “És una gran ocasió, però tot dependrà de si escontinua veient Venècia com un terreny fèrtil per a l’especulació o s’aposta per canviar. No serà automàtic, dependrà de la voluntat dels mateixos venecians”.

stats