La contaminació per plàstics genera danys als oceans d'uns 2 bilions d'euros anuals

Un estudi global planteja una "multiestratègia" basada en "inversions d'impacte" per "posar el tap"

Cada minut s'aboca l'equivalent a un camió ple de residus plàstics al mar. / GETTY

Cada any s'aboquen al mar uns 8 milions de tones mètriques de residus plàstics, tot i que alguns estudis eleven la xifra a 15 milions de tones anuals. Això vol dir que cada minut s'aboca a l'oceà un camió sencer de brossa plàstica.

Només un 3% de tot aquest plàstic és visible a la superfície dels oceans, perquè la major part se'n va a contaminar les aigües profundes, però el seu impacte genera danys als ecosistemes marins per valor de 13.000 milions de dòlars (11.800 milions d'euros), segons el Programa Mediambiental de les Nacions Unides. I, fins i tot més enllà dels danys mediambientals, la reducció de recursos marins que comporta aquesta pol·lució genera una factura molt més alta. Es calcula, de fet, que "els danys anuals per la producció i l'acumulació de residus plàstics en els oceans s'eleven a 2,2 bilions de dòlars" (uns 2 bilions d'euros).

Són algunes de les dades que aporta l'estudi publicat aquest dimecres pel World Resources Institute, un blue paper que vol contribuir a la tasca del Panel d'Alt Nivell (HLP, segons les sigles en anglès) per una economia sostenible als oceans. Aquest HLP està format pels caps d'estat i de govern de 14 països, entre els quals el Canadà, Austràlia o el Japó, units en la recerca de solucions per aconseguir acomplir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU per al 2030 que fan referència a la salut dels oceans.

Un món de plàstics

L'estudi presentat aquest dimecres planteja fins a set estratègies per reduir l'abocament de residus plàstics als oceans, que passen per millorar la gestió de les aigües residuals; millorar la gestió de les aigües de la pluja; adaptar infraestructures a les zones costaneres; aplicar noves pràctiques i nous materials de química verda; tècniques radicals d'eficiència de recursos; reciclatge i recuperació de tots els materials, i la construcció de sistemes locals d'alimentació i aigua segura.

"És una intervenció amb múltiples objectius que està inspirada en el que en diem una inversió de gran impacte", explica Ellie Moss, una de les autores de l'estudi. "El plàstic és només l'element de contaminació més recent que els humans hem abocat al mar, que s'afegeix a altres residus sòlids, pesticides, antibiòtics, metalls pesants o materials químics que ja hi abocàvem", uns contaminants que sovint "comparteixen camins" d'entrada als oceans, de manera que les accions i la inversió destinada a evitar l'abocament de residus plàstics al mar aconseguirà alhora que altres contaminants tampoc hi arribin. 

L'informe no se centra en mètodes d'extracció del plàstic que ja és al mar –"Ara mateix seria com buidar l'aigua d'una inundació amb una tassa de te", diu Moss– sinó en mecanismes per "posar el tap" i aturar l'abocament, que prové principalment de quatre vies: els residus municipals, els residus de l'agricultura i aqüicultura, la indústria i els abocaments marins (des de vaixells).

Es calcula que actualment al món hi ha fins a 99 milions de tones de residus plàstics susceptibles d'acabar al mar. Tot i així, el principal estudi en la matèria calcula que cada any s'aboquen al mar entre 4,8 milions de tones i 12,7 milions de tones, d'aquí ve la mitjana de 8 milions de tones. 

"Els deu rius que aboquen més residus plàstics al mar són en països en vies de desenvolupament", apunta Brajesh Dubey, professor de l'Institut de Tecnologia de Kharagpur, a l'Índia, i autor també de l'estudi. Així doncs, una intervenció en els sistemes de clavegueram i de gestió d'aigües residuals en aquests països, i també en els residus de les seves indústries, per exemple, és clau. 

L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

"Fins a 15 milions de persones extraoficialment treballen en el sector de la gestió de residus, i la indústria del reciclatge és molt intensiva en recursos humans, però mentre la recol·lecció dels residus es considera un servei essencial, el reciclatge no", diu Dubey, que remarca la necessitat de "segregar en l'origen" els materials per facilitar la reutilització i el reciclatge. 

És necessari intervenir urgentment en la gestió de residus i el reciclatge en els països en vies de desenvolupament, segons els autors de l'estudi, tot i que també "en el sistema d'importació i exportació de residus plàstics", diu Moss, que des que la Xina va prohibir l'any 2018 la importació d'aquests materials contaminants procedents d'Occident ha vist com es desviaven tones de plàstics impossibles de reciclar a altres països del sud-est asiàtic amb molt pocs recursos per fer-se'n càrrec.