l'equip de Proactiva sarpa del nord de Lesbos a mitjanit

"Els refugiats vénen en closques de nous que es desmunten pel camí"

Equips de rescat patrullen l'Egeu la recerca de barques a la deriva de refugiats que creuen des de Turquia

l'equip de Proactiva sarpa del nord de Lesbos a mitjanit / XAVIER BERTRAL
Cristina Mas (text)/ XAVIER BERTRAL (imatges)

A mitjanit l'equip que està de guàrdia es posa en marxa. Embotits en trajos secs i ben abrigats surten de l' hostal To Kyma que l'entitat de  rescat marítim badalonina Proactiva Open Arms ha pres com a base d'operacions. Estan al punt on la travessa des de Turquia fins a l'illa de Lesbos és més curta: uns vuit kilòmetres. Les llums dels pobles costers turcs estan a tocar.

Tan lluny i tan aprop: fins a 88.000 fugitius de la guerra i la misèria han arribat aquest any a l' illa grega en precàries embarcacions per aquest estret "pugen en closques de nou que es desfan pel camí", explica Nico Proto, el capità, argentí de naixement i menorquí d'adopció, que va arribar a l'illa fa dues setmanes. "El segon dia que era aquí vam trobar un iot amb 150 persones que havia quedat encallat al fons i s'estava escorant. Vam haver de transportar-los en diversos viatges. La gent estava desesperada: ens van llançar un nadó a la barca", recorda. "Les màfies que especulen amb la vida de la gent,i d'això se'n parla molt, però el cas és que a Europa, de la crisi financera hem passat a una crisi de valors: sembla que tot s'hi val".

Abans arribaven fins a vuitanta pasteres cada dia, però des de l'entrada en vigor de l' acord entre la UE i Ankara per deportar a Turquia tothom qui entri a Grècia sense permís, gairebé no arriben barques. Ara fa quatre dies que no n'han vist cap en aquesta zona. "De tant en tant n'arriba alguna i hem d'estar preparats, no marxarem mentre hi hagi algun bot a l'aigua", apunta la Laura Orozco, socorrista, que avui fa les funcions de navegant. Per evitar ser interceptades en aigües turques, les barques ara surten de nit, cosa que complica molt els rescats: navegant a cegues, és com buscar una agulla en un paller.

Avui fa bona mar. La jove no aixeca la mirada de la pantalla del radar, on apareixen les embarcacions (pesquers, bucs de càrrega, patrulles dels guardacostes turcs i grecs i bucs l'agència europea de protecció de fronteres): n omés les comercials estan identificades. Les barques que no van senyalitzades són una taca vermella a la pantalla: les comproven totes i també miren a l'horitzó buscant alguna llum. A l'escàner de la ràdio segueixen qualsevol avís. Pablo Castelar, socorrista de Barcelona, va a la proa de la barca, d'uns vuit metres d'eslora, i vigila l'horitzó: si cal encén un gran focus situat a l'extrem de la nau. La tripulació es completa amb l'Elias, un jove palestí que fa d'intèrpret: en situacions tan difícils, és important  poder-se comunicar amb la gent aterrida i donar instruccions clares

Foscor, por, criatures i barques inestables: en un segon tot es pot complicar. La missió de Proactiva és desembarcar tothom sa i estalvi a la costa: "No hi ha dos rescats iguals, has de pendre decisions en funció de la teva seguretat i la de la gent, i tot depèn de l'estat de la barca, i de com i on es troba, de si els ha entrat molta aigua, si hi ha moltes criatures... un nen es pot ofegar en 50 centímetres d'aigua, quan ja estàs tocant la platja".

De sobte un missatge de ràdio interromp la conversa. Avís en anglès i en grec sobre algun problema de seguretat. "No són refugiats", diu el patró. Tothom es relaxa. La barca s'apropa a la frontera marítima entre Grècia i Turquia: no es pot navegar més enllà. Amb el motor apagat regna el silenci. No hi ha lluna. Toca esperar un parell d'hores. De cop, una llum gran apareix a l'horitzó. "Sembla que és un vaixell de Frontex remolcant alguna cosa". Tot passa a l'altra banda de línia que divideix les aigües del mediterrani.

Més continguts de