La ira pel desgovern torna a encendre el Líban

Fins a 570 ferits i 300 detinguts en les jornades més violentes des de l'esclat de la crisi

Amb còdols, bengales enceses i pots d'aerosol amb l'encenedor a la mà, els libanesos llancen la ira acumulada contra les forces de seguretat, a l'altre costat del filferro espinós que protegeix l'entrada a la plaça de l'Estrella, on es troba el Parlament libanès. Des que els manifestants li van donar un ultimàtum de 48 hores al designat primer ministre Hassan Diab, el 14 de gener, per formar un govern independent, la situació ha canviat dramàticament al Líban i les protestes, fins ara pacífiques, han derivat en una batalla campal al centre de Beirut entre manifestants i la policia antiavalots. El resultat després de "la setmana de la ira", seguida d'un cap de setmana de "no hi ha marxa enrere", ha estat de més de 570 ferits i 300 detinguts, segons fonts de seguretat i de la Creu Roja libanesa. 

Violència als carrers de Beirut contra el govern i els bancs

Els manifestants es van concentrar aquest cap de setmana al voltant del Parlament per protestar per la falta de voluntat política a l'hora de formar un gabinet de tecnòcrates i, també, davant de la crisi econòmica que cada dia estreny més fort els ciutadans.

Decebuts amb la classe política i cansats d'estar tot el dia lluitant per poder tirar endavant, amb una inflació del 60% de la lira libanesa, sense dòlars als bancs i amb talls de llum de 9 a 12 hores diàries, els libanesos fa dies que han dit prou. I han tornat als carrers en un últim pols a les autoritats.

Voluntat de seguir al poder

"Aquesta ha estat la primera setmana de la ira, i en vindran moltes més", ha advertit a l'ARA un dels manifestants, Hadi Ezzedin, de 34 anys i originari del sud del país. "Espero que cada vegada hi hagi més i més gent als carrers. Estem cansats, sense esperances, no hi ha diners ni feina. Hem d'unir-nos, seguir amb les protestes per canviar la realitat ", continua el Hadi. "No som violents. Nosaltres volem seguir amb les protestes pacífiques. El problema és que no han entès res. Fa tres mesos que demanem a aquest govern màfia que se'n vagi, però ells volen seguir en el poder", apunta Perla, una de les líders de les protestes, que ara té la veu afònica de cridar i la cara visiblement cansada de tantes nits sense dormir.

El Líban, a punt del col·lapse després d’un mes de protestes

La pluja de pedres i bengales va ser contestada per les forces de seguretat amb gasos lacrimògens i canons d'aigua. Alguns manifestants asseguren que hi va haver un "ús excessiu" de bales de goma, disparades "al cap, als ulls o als genitals", una munició que les Nacions Unides només permeten usar en casos extrems de violència. El resultat: centenars de manifestants van haver de ser atesos d'urgència als hospitals.

"No marxarem fins que ells no marxin"

Com cada dia, l'Omar baixa des de la vall de la Bekaa, al nord de Líban, amb autobús amb cinc amics. Cap d'ells té feina. "Venir i manifestar-nos és l'única manera de canviar la situació. Els que tenen feina tenen un sou tan miserable que només els arriba per a dues setmanes", denuncia l'Omar, mentre es col·loca un fulard a la boca per evitar inhalar els gasos lacrimògens que llança la policia. "Mira la policia antiavalots! Ells guanyen 300 dòlars al mes i ens estan pegant, gasejant i detenint (...) Haurien d'estar amb nosaltres, no en contra de nosaltres, perquè ens manifestem per demanar millores per a gent com ells", continua el jove. 

Els rostres de les protestes arreu del món

"Hem arribat a un punt de no retorn. No marxarem fins que ells no marxin. Mai marxaré d'aquest país... encara que només pugui permetre'm menjar pa i zaatar (espècie típica libanesa)", diu una altra manifestant, la Nadia, que ha vingut des d'Akkar, al costat de la frontera amb Síria.

Tot plegat, mentre al centre de Beirut tornen els disturbis, els enfrontaments i, també, els actes vandàlics –com destrossar les façanes dels bancs o el saqueig de comerços–, al Palau de Baabda el president Michel Aoun continua reunit, deliberant sobre la formació d'un nou gabinet.