L'atac rus a Ucraïna

Detencions a Rússia per mostrar un simple cartell al carrer

Fins i tot es reprimeixen les expressions a favor del govern

Àlex Bustos
3 min
Antiavalots detenen un home que protestava a la plaça Manezhnaya, al centre de Moscou, contra la guerra a Ucraïna.

IstanbulEl centre de Moscou està pràcticament fortificat contra qualsevol intent de protesta o manifestació. La plaça Roja ja sol estar plena de forces de seguretat, però ha augmentat de forma significativa la presència de policies a molts altres punts del centre. Durant bona part del dia hi ha antiavalots atents a qualsevol moviment sospitós. Si veuen algú que no els agrada, l'aturen i no tenen problemes per detenir a qui considerin convenient. Explica la Svetlana (nom fictici, perquè prefereix mantenir l'anonimat) que va voler anar a una protesta contra el conflicte amb Ucraïna al cor de la capital russa però quan va arribar al lloc on estava convocada es va trobar “molta policia i cap manifestant”. Davant d’aquesta situació, explica, va fer veure que passava per allà per casualitat i va marxar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Manifestar-se de forma individual a Rússia és legal, fins i tot sense demanar autorització. Amb tot, molts intents d’aixecar un cartell als carrers de Moscou acaben de la mateixa manera les últimes setmanes: amb els policies detenint i portant aquella persona als furgons policials. S'ha arribat al punt que qualsevol cartell que es tregui és prou raó per ser detingut. Cartell en blanc: detenció. El lema “5è manament: no mataràs”: detenció. Una pancarta amb asteriscos: detenció. Segons l'ONG OVD-Info, declarada agent estranger pel govern rus, 15.000 russos han estat detinguts des que va començar el que Putin anomena “operació militar especial”, o sigui el conflicte amb Ucraïna. En algunes ocasions les detencions es fan de manera violenta, tampoc hi falta la intimidació, i no estan exclosos ni els nens ni la gent gran.

Les forces de seguretat són tan estrictes que fins i tot detenen persones que volen posicionar-se a favor de les actuacions del govern rus. Dissabte passat diversos mitjans van enregistrar com era arrestada una dona a la plaça Roja que portava un foli que deia simplement: “Dues paraules”. Després una altra dona va adreçar-se als periodistes i els va preguntar si estarien disposats a entrevistar a una persona que estigués a favor del govern rus. Els informadors van contestar que sí però, quan la dona es disposava a donar la seva opinió, els antiavalots també la van agafar i se la van endur cap a un furgó policial.

Detencions a Moscou

Un altre episodi surrealista ha passat aquest dilluns. Marina Ovsiannikova, una treballadora de la televisió estatal Canal 1 –el de més audiència al país–, es va plantar amb un cartell darrere d'una de les presentadores més famoses de Rússia durant l'emissió del telenotícies en prime time. El cartell deia “no a la guerra”. Amb prou feines es va veure a la pantalla durant quatre segons, perquè els realitzadors van canviar de seguida el pla per fer desaparèixer la imatge del cartell. Ovsiannikova no és l'única periodista oficialista que protesta i deixa la feina. Una altra de les veus més populars de Rússia, Lília Guildeeva, ha abandonat el país per sorpresa i, des de la distància, ha fet pública una carta de renúncia. Guildeeva era la presentadora de NTV des del 2006 i havia estat reconeguda dues vegades pel mateix president rus, Vladímir Putin. “Primer havia de marxar, i després vaig renunciar”, ha declarat a diversos periodistes independents russos. Ivan Urgant, una altra de les cares més famoses del Canal 1, ha dimitit, ha marxat del país i actualment és a Israel. Abans de marxar va publicar a les xarxes socials el següent missatge: “La por i el dolor. No a la guerra”.

El Partit Liberal Democràtic (extrema dreta), de Vladímir Jirinovski, un dels membres de l’oposició sistèmica, ha presentat un projecte de llei perquè qualsevol persona que protesti per la situació a Ucraïna sigui enviada a lluitar al front. El vicepresident del Consell de Seguretat rus, Dmitri Medvédev, ha posat també sobre la taula la possibilitat de reinstaurar la pena de mort a Rússia per als “criminals perillosos”.

stats