Internacional 02/11/2021

Dinamarca busca treballadors a la desesperada

La principal patronal alerta que el país pateix una "crisi de contractació històrica"

Marta Casagolda
3 min
Un restaurant ple de clients a Copenhaguen

Copenhaguen"Cafeteria de Copenhaguen busca cambrer/a per a jornada de 37 hores setmanals i un sou de 2.600 euros al mes. Si hi estàs interessat, envia la sol·licitud aquí". Aquest anunci de feina que a la majoria de ciutats europees rebria desenes de candidats, a Dinamarca de moment, continua vacant perquè el país no té prou treballadors per fer front a un augment de l’oferta laboral. Trobar personal s’ha convertit en un dels principals maldecaps per als responsables de les empreses daneses. Ho ha posat de manifest un informe de Dansk Industri, la principal patronal, que aplega més de 18.500 companyies: calcula que hi ha 32.000 llocs de treball que no ocupa ningú; és a dir, que falten 32.000 treballadors.

El director de polítiques laborals de Dansk Industri, Steen Nielsen, assegura que la falta de personal està arribant a nivells rècord: “És una crisi de contractació històrica perquè, si no s’aconsegueix més mà d’obra, el creixement econòmic corre el risc de frenar”. El problema ja està afectant el volum de negoci de les empreses daneses i el cost econòmic que té per a Dinamarca és de 4.300 milions d’euros anuals.

La falta de mà d’obra és generalitzada a tots els sectors. Segons l’institut d’estadística danès, ja afecta la meitat de les empreses de la construcció i una de cada tres de restauració. És el cas de l’Araceli, la propietària d’una cafeteria al barri d’Østerbro de Copenhaguen. Fa uns mesos va publicar l’anunci a uns quants portals d’ocupació, però no va rebre ni un currículum. “Era jo la que feia de cambrera i quan em vaig cansar de no tenir ningú vaig recórrer a la borsa d’estudiants i contractar un estudiant d’enginyeria agroalimentària a temps parcial”, explica. A Dinamarca, els universitaris que volen rebre una ajuda econòmica del govern estan obligats a treballar o a contribuir a la comunitat amb un mínim de 50 hores mensuals. “No són professionals de l'hostaleria, però com a mínim el negoci tira endavant”, comenta l’Araceli mentre prepara un cafè amb llet.

La necessitat de mà d'obra s'ha convertit en un tema de debat polític les últimes setmanes a Dinamarca. Al setembre, el govern socialdemòcrata va presentar unes quantes propostes per incorporar més de 10.000 treballadors al mercat laboral fins al 2030, sobretot a través de la modificació d'alguns beneficis socials. Una d'aquestes preveu retallar el pagament mensual de la prestació d'atur per als nous graduats, cosa que l'executiu de Mette Frederiksen argumenta que els animarà a buscar feina més de pressa. "Els nous graduats acaben de rebre una bona educació, i això s'ha d'utilitzar al mercat laboral i no a l'atur", va justificar la primera ministra. El govern també ha proposat vincular el subsidi social que reben alguns immigrants –els que fa més anys que el reben i no han assolit un cert nivell de competència en danès– a una "obligació d'integració" que es tradueix en treballar 37 hores setmanals.

Nivells prepandèmia

Dinamarca és un dels sis països de la Unió Europea on els principals indicadors econòmics han recuperat els nivells previs a la pandèmia, entre els quals la taxa d’atur, que a l’octubre s’ha situat en el 3,3%, una dada que es considera plena ocupació i que no es registrava des d’abans de la crisi financera del 2008. El país creix a molt bon ritme, cosa que fa ha fet que 9 de cada 10 empreses daneses hagin tingut necessitat els últims mesos de contractar més personal. Una prova d’això és que el portal d’ocupació online Jobindex no para de rebre ofertes. Cada dia se'n publiquen de mitjana un miler, una xifra rècord els últims catorze anys. A les portes d’una de les oficines d’ocupació de Copenhaguen, el que anomenen Jobcenter, no s’hi veu gairebé ningú i els pocs que hi ha hi són per informar-se dels nous cursos de formació que s’imparteixen per millorar el perfil professional.

Dansk Industri demana a l’executiu actuacions que tinguin impacte a curt termini. Una de les solucions que proposa passa per obrir la porta als treballadors internacionals i flexibilitzar algunes de les mesures que el país té fixades per a l’entrada de treballadors no comunitaris. Considera que d'aquesta manera el país podria continuar creixent i probablement l’anunci per fer de cambrer durant set hores al dia per un sou de 2.600 euros tindria desenes de sol·licituds.

stats