INTERNACIONAL

Es dispara l’ús d’energia renovable a Alemanya arran del coronavirus

El primer trimestre del 2020 més de la meitat del consum d’energia ha vingut de fonts renovables, cosa que no havia passat mai

El 52% del consum d’energia a Alemanya ha vingut entre el gener i el març d’energies renovables. El covid-19 ha reduït el consum pel tancament de fàbriques i empreses, que suposen el 75% del consum total al país, segons l’Associació Federal de la Indústria de l’Energia i l’Aigua (BDEW). Així, tot i l’increment del consum elèctric a les llars privades, Alemanya ha reduït el consum total i les energies renovables han garantit el subministrament de més de la meitat de la demanda. No havia passat mai.

A més de la crisi, en els últims mesos hi ha hagut més dies de sol i molt de vent. Segons la BDEW, això demostra que només en situacions excepcionals Alemanya pot deixar de dependre principalment d’energies no verdes. El 2038 el govern alemany vol quedar lliure del carbó. El centenar de centrals tèrmiques que funcionen al país no podran produir-ne més enllà d’aquesta data. L’apagada atòmica es preveu per al 2022, compromís de Merkel arran de l’accident de Fukushima al Japó. En les pròximes dues dècades, calen fonts d’energia renovable que garanteixin el subministrament elèctric al país.

El percentatge d’energia provinent del carbó ha baixat en els últims anys però és encara el 37% del total. La zona minera més gran és la conca del Ruhr, a l’oest alemany. Les regions afectades per l’ apagada del carbó miren al futur amb escepticisme i demanen alternatives per fer front a la pèrdua de llocs de treball.

La majoria de les centrals tèrmiques de carbó exploten la varietat anomenada lignit, com a la zona de Lusàcia, a l’est, que ja va patir les conseqüències econòmiques derivades de la reunificació de les dues Alemanyes (1990). Van tancar el 90% de les centrals i les indústries tèxtil i química pràcticament van desaparèixer. “A Lusàcia el carbó era el nostre or”, explica Kerstin Schilling, portaveu de la central tèrmica Schwarze Pumpe [Bomba negra], a l’est del país, prop de la frontera amb Polònia. “La gent aquí no ho entén. Als 90 ja vam fer els deures del clima perquè van tancar la majoria de centrals obsoletes i vam modernitzar la resta. Ara ens acusen de ser els més contaminants, quan precisament el que fem és procurar que la xarxa es mantingui estable”, diu el representant de Schwarze Pumpe. Aquesta central tèrmica ha convertit part dels seus terrenys en un parc solar i al maig inaugurarà la Big Battery, la bateria per emmagatzemar energia més gran d’Europa (amb 53 megawatts hora). Aquesta reconversió cap a l’energia verda dona una sortida al sector, alhora que serveix per regular les inestabilitats de la xarxa elèctrica que generen les renovables. Els pics d’energia solar i eòlica s’emmagatzemaran en la bateria gegant, de manera que quan hi ha dies ennuvolats o sense vent, la bateria alimenta la xarxa.

A Lusàcia es comparen amb les veïnes Polònia i República Txeca, que són molt més contaminants. Estan cansats de l’etiqueta d’ultradretans i poc ecologistes. “Es fan servir grans paraules, però cal desenvolupar estructures perquè no hi ha cap proposta concreta per a la regió”, diu Daniela Rapp, portaveu de l’explotació minera de Welzow, a uns 20 quilòmetres de la de Schwarze Pumpe. Les dues centrals són a Brandenburg, molt a prop de la frontera amb Saxònia, dues regions alemanyes on la ultradretana AfD, que nega el canvi climàtic, ha usat l’ apagada del carbó per obtenir vots: un 23% a Brandenburg i un 27% a Saxònia, el seu millor resultat en un Parlament regional. La mala imatge per l’auge de la ultradreta posa bastons a les rodes a un dels sectors que es promouen com a alternativa al carbó: el turisme.

Llacs artificials a les mines

Amb la reunificació alemanya es va crear l’LMBV, un organisme públic finançat per la caixa federal i les regionals per renaturalitzar l’entorn. Aquesta agència vol ara convertir el paisatge lunar de les desenes de forats de les antigues mines tancades el 1990 en la cadena de llacs artificials més gran d’Europa. A Lusàcia hi ha 12 llacs amb qualitat d’aigua òptima per nedar-hi. “Aquest mapa de llacs permet deixar d’obsessionar-se per la depressió postreunificació i dona noves perspectives de negoci i futur”, diu Uwe Steinhuber, portaveu de l’LMBV. Però el sector energètic s’ho mira amb recel perquè el procés dura entre 15 i 25 anys, per l’enduriment de la legislació mediambiental alemanya i europea, però també perquè ara cobren bons sous (uns 3.600 euros bruts al mes) i el turisme és un sector temporal.

A la central Schwarze Pumpe se la coneixia com la “flama del socialisme”: produïa un 61% del lignit i un 80% del gas de la RDA. Però era una bomba ecològica, en part per la manca de filtres. La central va ser parcialment desmantellada i es va modernitzar des del 1992, primer a mans de la sueca Vatenfall i des del 2016 de la txeca LEAG. Schwarze Pumpe és ara la tercera central més gran del país. La ciutat veïna Hoyerswerda va passar de 7.700 a 70.000 habitants a l’obrir-se la central (amb 15.000 treballadors). Ara hi viuen 38.000 persones.

Kerstin Schilling hi és des del 1997 i tant el seu marit com el seu fill també hi treballen. És un denominador comú que l’energia monopolitzi les professions de les famílies de la zona. A les quatre centrals tèrmiques encara actives a Lusàcia hi ha en joc uns 8.000 llocs de treball. LEAG els xifra en 20.000, per la feina indirecta que generen.

“Ara almenys hi ha l’esperança de les compensacions econòmiques i ajudes per a aquest canvi estructural. Als 90 va ser una ruptura sobtada i ens van deixar sense res”, diu Thoralf Schirmer, portaveu de LEAG a Lusàcia. Merkel va acordar al gener el full de ruta per tancar l’última central tèrmica de carbó el 2038. Hi ha, però, discrepàncies entre qui no creu que sigui prou per assolir els objectius climàtics i qui tem el rebuig social. L’esborrany de llei preveu 2.600 milions per a les centrals de l’oest i 1.750 per a les de l’est. Ara s’ha d’aprovar al Parlament i al Senat.