Qui dona suport a Putin dins de Rússia?

El president té una aprovació del 72% però la seva base electoral és sobretot la gent gran i de províncies

Seguidors de Vladímir Putin durant l'acte de celebració de l'aniversari de l'annexió de Crimea.
Leandro Gutiérrez
19/03/2022
3 min

Tbilisi (Geòrgia)Plaça Roja, un dia normal abans de la guerra. Un home prop de la quarantena llueix una samarreta amb el rostre del president rus. Amb la catedral de Sant Basili de fons, estén una bandera russa i espera que una dona que l’acompanya li faci una foto. El president Putin és un home popular. A qualsevol botiga de souvenirs es poden trobar calendaris, imants, samarretes, enganxines i tota mena d’articles on apareix. Ara al marxandatge s'hi ha sumat la “Z”, el símbol bel·licista que s’ha impulsat des del govern rus des de l’inici de la invasió d’Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons centres d’opinió independents com el Levada, l’aprovació del president rus és actualment d’un 72%, mentre que altres centres estatals diuen que fins a un 79% li dona suport. Explica l’analista Kirill Xamiev, de Riddle Russia, que “amb l’anomenada a Rússia operació militar especial ha augmentat la valoració de la ciutadania respecte al president Putin, l’exèrcit i els serveis secrets”. "És com quan els Estats Units va envair l’Iraq, que es parlava de «donar suport a les tropes»", afegeix. Des del seu punt de vista, la població “no té tota la informació i encara no s’han vist totes les conseqüències econòmiques", de manera que "l'opinió pública del president podria caure”.

El suport al president rus és més accentuat a les províncies que a les grans ciutats i és especialment popular a les repúbliques del Caucas, tot i les denúncies d’irregularitats electorals a bona part d’aquestes.

Xoc generacional

“Des que va començar la guerra, la relació amb els meus pares és molt més tensa”, explica la Liuba, nom fictici per por a possibles conseqüències. Els seus pares són votants convençuts del president rus, mentre que ella és detractora del govern. “Tenen molt presents els anys 90, no volen que tornin”. Aquesta dècada va ser una època molt fosca per als russos, marcada per l’empobriment, la incertesa i la inseguretat. Va ser l’època de les grans privatitzacions i de l’expansió del crim organitzat. Xamiev confirma el que explica la Liuba: “La base electoral de Putin són les generacions més velles”. En canvi, de cara als més joves, l’analista creu que “l’estat rus ha estat fallant quan ha volgut parlar amb ells”. L'analista conclou que Putin i el seu govern “no saben què busquen els més joves”.

També és important un factor: la gent més gran tendeix a mirar el món a través de la televisió, mentre que Xamiev remarca que “els joves a través d’internet veuen com es viu en altres països com Àustria, Espanya o els Estats Units”. Per aquest motiu la gent més jove és més procliu tant a protestar contra el govern com a abandonar el país: vora el 50% dels menors de 25 anys volen marxar a viure a l'estranger.

Alternatives?

Putin ha sigut el president de Rússia durant 20 anys. Qui ha sigut l’alternativa a l’home fort del Kremlin? L’opositor més conegut fora del país eurasiàtic és el bloguer Aleksei Navalni. La seva detenció a principis del 2021 va ser la guspira per a una sèrie de protestes que no van canviar res. Però com és de popular? Segons estudis d’opinió independents, només el 3% dels russos l’assenyalen com el polític en qui més confien. Putin, en canvi, té el suport de prop del 30% dels seus ciutadans.

A part d’altres noms de Rússia Unida –el partit oficialista rus– com el primer ministre, Mikhaïl Mixustin, o el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, en els sondejos de popularitat també hi apareixen els líders de partits de l’anomenada oposició sistèmica.

Guennadi Ziugànov és el líder del Partit Comunista, la segona força del país i la majoritària en algunes regions de Sibèria i l'Est Llunyà rus. Segons els sondejos, prop del 6% de la població li dona suport. A les últimes eleccions van obtenir el 19% dels vots totals. Públicament, l’any 2020 va dir que “Hitler va cremar russos, polonesos, jueus, gitanos i altres bastards”.

Una altra de les “alternatives” és el líder de la tercera força parlamentària, una de les cares més conegudes de Rússia, Vladímir Jirinovski. És conegut pel seu nacionalisme exacerbat –creu que Rússia ha de convertir-se en un imperi un altre cop, incloent-hi Alaska– i pels seus exabruptes. Entre ells en destaquen alguns com quan es va pegar en directe amb un polític d’un altre partit el 2003, quan va animar un dels seus col·laboradors a violar una periodista embarassada que li havia fet una pregunta incòmoda o quan el 2014 va demanar a Putin que es coronés com a tsar de Rússia. Un 10% dels russos el consideren el polític més confiable del país. Tant Putin com Jirinovski i Ziugànov porten des dels anys 90 en política, i s’han presentat a la major part de les eleccions que ha viscut la Federació Russa.

stats