Una marea de dones es manifesten contra les polítiques de Trump

Protestes massives a Washington i les principals ciutats del país l'endemà de la presa de possessió

Una marea rosa de dones es van manifestar ahir pel centre de Washington i de les principals ciutats dels Estats Units per protestar contra les polítiques del nou president nord-americà, Donald Trump. Tot just l'endemà de la presa de possessió, centenars de milers de dones de totes les edats –mig milió a la capital–, però també d'homes i nens, van cridar a favor dels drets de les dones, de les minories, dels immigrants i dels homosexuals. I van rebutjar la visió fosca del seu país descrita per Trump en el discurs inaugural de la seva presidència.

"No em podia quedar a casa davant d'un president que no té valors. És un intolerant", assegurava Ann Baker, de 86 anys i de Keene, Nou Hampshire. Tant ella com les seves tres amigues van viatjar durant tota la nit des del petit estat de la costa nord-est del país per formar part de la protesta. "Em preocupa molt el que farà Trump amb la nostra sanitat i que retalli les aportacions públiques a Planned Parenthood [una organització que ofereix atenció mèdica i accés a mètodes anticonceptius i avortament a les dones amb pocs recursos]", afegia Maureen O'Brian.

Barrets roses de protesta

Molts dels manifestants reunits a Washington, una gran majoria dones, portaven barrets de llana de color rosa amb orelles de gat que van anomenar, en anglès, 'pussy hats'. El nom és un joc de paraules, ja que 'pussy' vol dir gatet o, en to pejoratiu, el sexe femení, i recorda una frase de Trump en el polèmic vídeo del 2005 filtrat durant la campanya electoral. "Quan ets una estrella, [les dones] et deixen fer el que vulguis: agafar-les pel cony", va dir llavors, quan era una estrella d'un 'reality show'.

Molts dels cartells de les manifestants titllaven Trump de misogin i alguns fins i tot d'assetjador sexual. Les impulsores del barret, però, van explicar que volien fer una "declaració visual" d'unitat i de defensa de les "conquestes de les dones" les últimes dècades.

"No em puc creure que encara hàgim de defensar els nostres drets reproductius", afirmava indignada Cindy Kurtland, una mestra de Red Hook, Nova York. "Era petita, però encara recordo la sentència Roe vs. Wade [del Tribunal Suprem que va legalitzar l'avortament als Estats Units]", va afegir.

Gloria Steinem, icona del feminisme dels anys 60 i 70, va ser una de les dones famoses –cantants, estrelles de cine o polítiques– que van parlar a l'escenari principal de la manifestació. Va demanar a les dones que segueixin actives: "Presenteu-vos a cada una de vosaltres i decidiu què fareu demà, i demà i demà", va exclamar. Madonna va cantar dues cançons i va fer una crida a una "revolució de l'amor, la rebel·lió de dones que ens neguem a acceptar una nova era de tirania".

El clam de les dones a Washington es va contraposar a la presa de possessió del dia abans. A la protesta hi havia persones de totes les races, mentre que la majoria dels assistents a la inauguració de la presidència del magnat immobiliari novaiorquès eren blancs. Les imatges dels dos actes van deixar palesa la polarització política del país després d'unes dures i divisives eleccions presidencials. "Som aquí per rebutjar el feixisme", deia de manera contundent Allen Grieco, de Rochester, Nova York, que es va retrobar a la manifestació amb un amic que feia 40 anys que no veia. "Junts vam protestar contra la Guerra del Vietnam", va explicar.

Les sufragistes modernes

"No és el meu president", "És el meu cos, decideixo jo", "Els drets de les dones són drets humans" i "No em toquis l'Obamacare" eren alguns dels missatges dels milers de cartells que es podien veure al gran parc que hi ha davant del Capitoli de Washington.

Entre els manifestants, tres amigues van decidir fer un homenatge a les dones que van lluitar pel dret de vot i es van vestir amb roba de l'època de les sufragistes. "Volíem cridar l'atenció i reivindicar la defensa de les dones, tot i que de manera inclusiva", va explicar Laura Winters. El seu gest i, de fet, la mateixa marxa de Washington, recordava la manifestació de dones sufragistes el 3 de març del 1913: unes 5.000 dones es van manifestar per l'avinguda de Pennsilvània el dia abans de la presa de possessió del president demòcrata Woodrow Wilson. Tot i així, no van aconseguir votar fins al 1921.

Solidaritat en 600 ciutats de tot el món

Barcelona, Madrid, Londres, París, Roma, Berlín, Sydney, Oslo, Nairobi, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires. Milers de persones es van mobilitzar en unes 600 ciutats de tot el món en solidaritat amb la marxa de les dones de Washington i contra la retòrica agressiva del nou president dels EUA, Donald Trump.

A Barcelona, centenars de persones van sortir al carrer per mostrar el rebuig al nou líder de la primera potència mundial, que "es prepara per aplicar una ideologia amb violència sexista, homòfoba i xenòfoba", segons van explicar en un comunicat els organitzadors de la marxa germana de les protestes de les ciutats nord-americanes.