ELECCIONS REGIONALS
Internacional 26/01/2020

Salvini, derrotat: el centreesquerra guanya les eleccions regionals a l'Emília-Romanya

La por a una victòria històrica de la Lliga mobilitza tres milions i mig d'electors, que capgiren els sondejos

Soraya Melguizo
3 min
Salvini en roda de premsa, al tancar els col·legis electorals

RomaEls italians en diuen la roja perquè a l’Emília-Romanya –una extensa regió del nord d’Itàlia, motor econòmic de país al costat de la Llombardia i el Vèneto– el centreesquerra governa des del 1970. També es votava a Calàbria, però conquerir aquest històric feu de l’esquerra s’havia convertit en una prioritat per a Matteo Salvini, que va advertir que una victòria del centredreta comportaria un “avís de desnonament” per al primer ministre, Giuseppe Conte.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La por a una victòria històrica de la Lliga ha mobilitzat més de tres milions i mig d'electors, que han frenat l'avançada del centredreta que predeien tots els sondejos. El president sortint, Stefano Bonaccini, del Partit Democràtic (PD), ha guanyat les eleccions amb el 51,42 % dels vots. "És la primera vegada que hi ha hagut partit a l'Emília-Romanya", ha assenyalat l'ultradretà Matteo Salvini, que ha reivindicat el bon resultat del seu partit, tot i la derrota. La seva candidata, Lucia Borgonzoni –que encapçalava una coalició de dretes formada per la Lliga, però també per la conservadora Força Itàlia, de Silvio Berlusconi, i l’ultranacionalista Germans d’Itàlia–, ha obtingut el 43,63 % dels vots. Salvini s'ha hagut de conformar amb la victòria a Calàbria de la candidata del centredreta, Jole Santelli, aposta personal de Silvio Berlusconi, que ha aconseguit més de la meitat de les paperetes.

El líder de la Lliga porta mesos recorrent cada racó de l’Emília-Romanya. La candidata del seu partit, Lucia Borgonzoni, que té el suport de Força Itàlia i Germans d’Itàlia, era pràcticament una desconeguda a la regió abans de les eleccions. Senadora leguista des del 2018, originària de Bolonya i amb un passat com a dissenyadora d’interiors abans d’afiliar-se a la Lliga, aquesta política de 43 anys ha estat acompanyada en gairebé tots els actes de campanya per Salvini, que ha transformat uns comicis regionals en un test al govern. “Alliberem l’Emília-Romanya i després alliberarem el país amb Matteo Salvini”, va afirmar Borgonzoni en un míting a Maranello, en una de les poques declaracions que se li recorden, perquè l’omnipresència del líder de la Lliga ha devorat qualsevol protagonisme de la seva candidata.

Salvini ha sabut aprofitar políticament fins i tot el seu possible enjudiciament pel bloqueig d’un vaixell militar amb un centenar de migrants a bord l'estiu passat, quan era ministre de l’Interior. “Hi ha moments en què, per assolir la llibertat, cal passar primer per la presó”, va etzibar en un acte electoral aquesta setmana, parafrasejant l’escriptor anticomunista Giovannino Guareschi. Explotant al màxim el seu perfil de màrtir polític, el seu equip de campanya va convocar un dejuni per protestar pel més que probable judici per abús de poder i segrest de persones a què haurà d’enfrontar-se, i va habilitar una pàgina a internet per recollir els suports dels seus seguidors.

El contrapès de les ‘sardines’

Els únics capaços de millorar l’extraordinari poder mediàtic de Salvini han sigut les sardines, el moviment cívic nascut de manera espontània fa dos mesos a Bolonya per protestar contra l’extremisme de l’ex primer ministre. Les sardines no es presentaven a les eleccions, però els analistes apunten que el seu missatge podria haver servit per mobilitzar el vot d’esquerres. El principal rival de Borgonzoni era Stefano Bonaccini, del PD, actual president de la regió, que va guanyar fa cinc anys amb una afluència que va fregar el mínim històric. El M5E, per la seva banda, es presentava amb un candidat feble, Simone Benini, un empresari de 49 anys a qui els sondejos ja vaticinaven una sonora patacada.

La doble cita electoral d’aquest diumenge havia estat interpretada com un referèndum sobre l’actual coalició de govern, formada pel M5E i el PD, que no passa pel seu millor moment. El primer ministre Giuseppe Conte i el líder dels socialdemòcrates, Nicola Zingaretti, asseguren que les eleccions no tindran cap conseqüència a l’executiu, però les desavinences entre els socis de la coalició, embrancats en una lluita interna per la reforma de la justícia i una nova llei electoral, són cada vegada més difícils de dissimular. El pas enrere de Luigi Di Maio com a líder de l’M5E la setmana passada ha debilitat encara més el govern davant d’una possible crisi.

Conte ha anunciat que en les pròximes setmanes l’executiu serà sotmès a una “verificació” per comprovar si la coalició és prou sòlida per seguir treballant unida, tan sols cinc mesos després que la por a la victòria de Salvini en unes eleccions anticipades, afavorís una aliança in extremis entre dos eterns rivals.

stats