Esclata la violència armada a Nagorno-Karabakh

BarcelonaTropes armènies i azerbaidjaneses s'han enfrontat aquesta dissabte a la matinada amb tancs i artilleria pesant a la regió disputada de Nagorno-Karabakh. Els dos bàndols s'acusen mútuament de trencar l'alto el foc, amb un esclat de violència que ha deixat desenes de morts militars i civils, segons mitjans locals.

L'exèrcit armeni ha emès un comunicat en què acusa l'Azerbaidjan de llançar una ofensiva amb artilleria, tancs i aviació sobre el territori fronterer de Nagorno-Karabakh i assegura que l'atac ha estat repel·lit per tropes karabakhianes. El comunicat advertia de greus conseqüències si Bakú (Azerbaidjan) persisteix en l'ofensiva.

Hores després, l'Azerbaidjan ha explicat en un comunicat que ha "reconquerit" diversos punts de l'enclavament, com la ciutat de Seisulan i dos turons, on s'estarien reforçant per un possible contraatac armeni.

"En els combats han estat destruïts 6 tancs armenis, 15 peces d'artilleria i diverses fortificacions. També han sigut morts 100 soldats enemics [armenis]", deia el comunicat, que admetia també 12 baixes en l'exèrcit azerbaidjanès. El bàndol armeni ha desmentit aquestes xifres i ha parlat de 18 soldats armenis morts i 35 ferits.

L'Azerbaidjan assegura que la seva era una "contraofensiva" per defensar-se d'atacs armenis amb artilleria pesant, morters, llançagranades i metralletes contra diverses localitats frontereres, on asseguren que ha mort un home i ha resultat greument ferit el seu fill. Però Armènia assegura també que les forces azerbaidjaneses van ser les primeres d'atacar.

Fonts oficials de l'autoproclamada república de Nagorno-Karabakh han informat també de la mort d'un nen de 12 anys durant un atac azerbaidjanès. L'exèrcit armeni assegura haver abatut un helicòpter militar de l'Azerbaidjan que amenaçava d'entrar en territori de Nagorno-Karabakh, un fet que finalment ha estat confirmat per Bakú.

Situat en territori de l'Azerbaidjan però amb població armènia, l'enfrontament entre els dos països per l'autoproclamada República de Nagorno-Karabakh(que només ha estat reconeguda per l'estat australià de Nova Gal·les del Sud) és un dels conflictes congelats sorgits del desmembrament de l'URSS i es manté gairebé estàtic des del 1988.

Després de la guerra oberta entre el 1991 (quan Armènia i l'Azerbaidjan es van independitzar de l'URSS, i Nagorno-Karabakh es va autoproclamar estat independent) i el 1994, que va deixar més de 30.000 morts, es va proclamar un alto el foc que va deixar el conflicte en 'standby' fins avui. Els enfrontaments s'hi han succeït de forma esporàdica, i segons Reuters escaramusses com la d'aquesta matinada van tenir lloc també el mes passat.

El president de Rússia, Vladímir Putin, que s'ha volgut erigit durant tot aquest temps en pacificador del conflicte, ha tornat a demanar aquest dissabte a les dues parts que cessin les hostilitats militars.

El nou esclat de violència es produeix just quan el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, era a Washington participant en la cimera contra les armes nuclears, on es va reunir dimecres amb el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry.

Des d'allà, Kerry va fer una crida a trobar una "solució definitiva" per la disputa territorial sobre Nagorno-Karabakh. "Volem veure una resolució definitiva del conflicte congelat de Nagorno-Karabakh, que necessita un acord negociat i que ha de ser treballat en el temps", ha dit Kerry. Aliyev va insistir a demanar una solució "sobre la base de la integritat territorial".