Carlota García Encina: "Demòcrates i republicans estan tan allunyats que no veuen l'altre com a legítim"

BarcelonaEls Estats Units celebren aquest dimarts unes eleccions de mig mandat en les quals es renoven tots els diputats de la Cambra de Representants, un terç del Senat i els governadors de 36 estats. Els estatunidencs voten en un clima de tensió, amb la societat dividida, en uns comicis que serviran per mesurar la popularitat del president demòcrata, Joe Biden, dos anys després de la seva elecció, però també la de l'exmandatari republicà Donald Trump, que podria decidir tornar-se a presentar el 2024.

Normalment, les eleccions de mig mandat no solien rebre tanta atenció mediàtica, comparades amb les presidencials, però aquest any els demòcrates les han presentat com unes eleccions clau per a la democràcia. ¿És un eslògan electoral més, o la situació és realment tan greu?

— La situació és complicada, tot i que hi ha aspectes que no estan a les mans ni de Biden ni del govern, com ara la inflació, els preus del gas i el cost de la vida. Però és cert que hi ha molta polarització. Ja era elevada a les eleccions del 2020, i la situació no és exactament la mateixa, però sí que hi ha molta tensió. I el que crida més l'atenció és que tots dos bàndols estan tan allunyats l'un de l'altre que no veuen el contrari com a legitimat per ser en aquestes eleccions. Això és el més característic d'aquests comicis.

Quina és la principal preocupació?

— Per a mi, els nord-americans voten pensant en una inseguretat creixent. Una inseguretat econòmica, per la inflació, i una inseguretat física. Sobretot en la campanya dels governadors, han destacat els temes de seguretat ciutadana, de les fronteres, dels sensesostre... i fins i tot, d'alguna manera, també es viu amb una certa por una situació complicada a l'exterior. A més, hi ha inseguretat i preocupació per la democràcia. Els preocupa tant als demòcrates com als republicans. Per als demòcrates, les midterms són un referèndum a la democràcia, però els republicans, també a la seva manera, estan dient que la democràcia s'està esfilagarsant, que hi ha un frau electoral que es pot repetir. La preocupació hi és a tots dos costats, però des de punts de vista totalment diferents.

¿Són les eleccions amb el clima més tens dels últims anys, més que les presidencials del 2020?

— En aquell moment també hi havia tensió, perquè hi havia hagut la mort de George Floyd, per exemple. També es notava a l'ambient. Jo crec que la violència i la tensió ara és menor. Però el que em preocupa és que els republicans resten importància a certs actes violents, com l'agressió al marit de Nancy Pelosi [la presidenta de la Cambra de Representants]. Si això hagués passat fa cinc o sis anys, tothom hauria sortit de seguida a condemnar-ho, tant d'un partit com de l'altre. I ara no ha passat.

¿Les eleccions de mig mandat seran un trampolí de rellançament per a Donald Trump per a les presidencials del 2024?

— Jo crec que Trump no es tornarà a presentar, perquè ho té molt difícil per guanyar. Va perdre les eleccions contra Biden per set milions de vots, i una característica de la polarització creixent és que el transvasament de vots entre demòcrates i republicans és mínim, ha baixat moltíssim, a menys del 5% dels votants. A més, crec que les institucions republicanes intentaran que no es presenti. I també penso que Trump odia perdre i no suportaria perdre dues vegades.

¿I com és que ha sortit els últims dies afirmant que "molt, molt, molt probablement" es tornaria a presentar?

— Malgrat que ara els últims dies ha aparegut, el cert és que ha estat força callat durant la campanya. Sí que va sortir a l'agost durant les primàries per donar suport als candidats republicans, però això justament va donar impuls a Biden. No va ser un factor positiu per als republicans. Jo crec que el factor Trump no sempre és positiu per als republicans, i no dono per fet que es presenti. Pot ser que plantegi aquestes eleccions com un referèndum sobre el factor Trump, i que en funció dels resultats, decideixi presentar-se o no. Però, posant-ho tot en una balança, crec no es presentarà. També pot ser que ara anunciï que ho farà i després canviï el discurs. Encara falten dos anys.

¿També hi pot influir la citació a comparèixer davant la comissió del Congrés que investiga l'assalt al Capitoli?

— Totes les investigacions i judicis pendents també l'estan afectant, no l'estan afavorint. Això també té conseqüències per a la seva possible candidatura.

Què pot suposar que els demòcrates acabin perdent la majoria a totes dues cambres legislatives?

— Una situació de bloqueig. La Cambra de Representants, que segurament acabarà en mans dels republicans, té dos poders. D'una banda, supervisar el govern. S'haurà de veure qui lidera els comitès d'investigació, perquè hi ha alguns republicans que creuen en la teoria de la conspiració. També té la capacitat d'atorgar els diners, cosa que pot tenir implicacions en les assignacions per als projectes que ha aprovat Biden, en l'ajuda a Ucraïna... Biden haurà de governar a base d'ordres executives, perquè legislativament hi haurà un estancament.

I tot i així, ¿li serà difícil governar a base d'ordres executives?

— Normalment, hi ha la creença que quan el govern i les cambres legislatives són de colors diferents es treballa força bé, perquè totes dues parts tenen la necessitat de mostrar credibilitat, han de ser capaços de negociar. I avui és difícil que això passi, per la gran polarització que hi ha. També és veritat que, en general, en una legislatura són els dos primers anys els que compten, durant els quals s'han d'aprovar la majoria de projectes. Forma part de la normalitat.