Jens Stoltenberg tanca la polèmica sobre la cessió de territori a Rússia per l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN
El secretari general de l'OTAN diu que "el suport militar a Ucraïna és el camí a una pau duradora"
BarcelonaEl secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit aquest dijous que correspondria a Ucraïna decidir quan vol negociar la pau amb Rússia. Stoltenberg ha intentat així minimitzar els comentaris del seu cap de gabinet, Stian Jenssen, que dimarts va dir en el mateix fòrum, el festival de la democràcia d'Arendal (Noruega), que Ucraïna podria "renunciar a una part del seu territori" a canvi de la pau i l'adhesió a l'OTAN. Stoltenberg ha argumentat que l'únic camí possible cap a un acord era “donar suport militar a Ucraïna". "Si voleu una pau justa i duradora, el suport militar a Ucraïna és la manera d'arribar-hi. D'això no n'hi ha cap dubte", ha dit.
Tot i les diferents matisacions fetes per Jenssen hores després, les seves declaracions van causar molt malestar a Kíiv. "No dic que hagi de ser així, però és una possible solució", va arribar a dir. Kíiv sempre ha defensat el retorn a les fonteres internacionalment reconegudes del 2014 abans de l'annexió de Crimea i la guerra al Donbass com un punt de partença. El cap de gabinet de Stoltenberg també va admetre que ha de ser Kíiv qui decideixi "quan i en quines condicions vol negociar" i va admetre que "hi ha moviments essencials sobre la futura pertinença d'Ucraïna a l'OTAN". També va destacar que Rússia "està patint molt des del punt de vista militar", i que la qüestió ara és "quin territori pot recuperar Ucraïna".
Les declaracions del cap de l'Aliança Atlàntica suposen el tercer intent en tres dies per apaivagar la tempesta provocada per les paraules del seu ajudant. De fet, el mateix dimarts l'OTAN va emetre un comunicat insistint que la seva política de suport a Ucraïna no havia canviat, i dimecres Jenssen es va disculpar i va acceptar que s'havia equivocat al parlar d'una manera tan simplista.
Indignació a Kíiv
Molt possiblement, amb la intervenció del secretari general del bloc militar es posi fi a la polèmica. Però el ministeri d'Exteriors ucraïnès no va trigar a reaccionar a les paraules de Jenssen: "Que un representant de l'OTAN estigui donant suport a la narrativa d'una cessió territorial és absolutament inacceptable i fa costat a les posicions de Rússia", van dir.
Mikhailo Podoliak, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, també va comentar que seria "ridícul" intercanviar territori pel paraigua de l'OTAN: "Això suposaria escollir la derrota de la democràcia i encoratjar un criminal global, preservar el règim rus, destruir el dret internacional i passar la guerra a les pròximes generacions".
En l'esmentat comunicat de dimarts al vespre, l'OTAN es comprometia a "continuar donant suport a Ucraïna tant de temps com calgui" i a "assolir una pau justa i duradora". S'hi assegurava que "la posició de l'Aliança és clara i no ha canviat".
Més enllà dels globus sonda diplomàtics, qui continua parlant són les bombes. El front està estabilitzat des de fa mesos, amb canvis mínims de posicions, i la contraofensiva ucraïnesa que va començar al juny no ha aconseguit per ara avenços significatius. Kíiv ha rebut bona part de l'armament occidental permès, sobretot tancs i artilleria, però no el suport aeri que fa mesos que reclama.
