El bitllet de 9 euros al mes per al transport públic alemany: popular i efímer com un conte d’estiu

Dortmund (Alemanya)Quan el canceller alemany Olaf Scholz va tornar de vacances i va donar una perspectiva de la seva agenda va haver de respondre una irònica pregunta sobre el bitllet de transport públic que ha permès aquest estiu viatjar per tot Alemanya per 9 euros al mes. La mesura, aplicada al transport metropolità, de rodalies i regional, es va implementar l'1 de juny per fer front a la inflació, però deixarà de ser vigent aquest dijous, amb l'entrada del mes de setembre. “El tiquet de 9 euros és un gran èxit del seu govern. ¿Amb quins altres èxits del seu govern vol acabar vostè?”, el va provocar un periodista. “Cap ni un”, va sortir al pas, somrient, Scholz. Però la qüestió s'emmarca en un debat sobre com ha de ser l’oferta del transport públic al país ara que s'ha esgotat la vigència d’aquest tiquet bonificat.

De moment, el govern alemany ja ha avançat que a partir del setembre hi haurà un augment de les tarifes normals en trens i autobusos. Just el mes en què el president espanyol, Pedro Sánchez, començarà a promoure la gratuïtat dels abonaments de Rodalies. Mentrestant, a Alemanya, els alts costos de l’electricitat i del gasoil colpegen les empreses de transport i és ben probable que aquest increment es traslladi als preus dels bitllets. Els 9 euros que ara permeten viatjar arreu del país durant un mes només arribaran per pagar en determinades grans ciutats els tiquets de transport metropolità vàlids per a un sol dia.

El balanç a Alemanya és, però, força bo. El bitllet mensual de 9 euros ha estat com un conte d’estiu, popular i efímer. “Un petit miracle”, ha lloat el ministre federal de Transport, Volker Wissing. En total, s'han venut més de 52 milions de bitllets bonificats, amb més del 80% de clients que declaren estar-ne satisfets, segons el titular del govern de Berlín. "Amb aquest bitllet hem aconseguit un augment del 20% de passatgers sense que hàgim canviat res de la nostra oferta”, ha celebrat, tot i que no ha volgut aclarir com continuarà el servei després que expiri la iniciativa.

Menys viatges llargs en cotxe

Un altre efecte positiu d’aquest bitllet de baix cost és que s'han produït menys embussos de vehicles a les grans ciutats. Una anàlisi de l’empresa especialista en dades de trànsit Tomtom assenyala que en 23 de les 26 ciutats examinades al juny es va experimentar un retrocés dels nivells de retencions. Altres estudis, però, adverteixen que en el trànsit per carretera no hi ha hagut cap disminució massiva de vehicles com s’esperava.

Segons un balanç de l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis) el nombre de viatges per carretera d’entre 30 i 100 quilòmetres ha sigut, de mitjana, lleugerament superior al del 2019, l’any anterior a l’esclat de la pandèmia. En canvi, hi ha hagut menys viatges d’entre 100 i 300 quilòmetres, una tendència que s’ha incrementat en els trajectes de més de 300 quilòmetres. Els viatges per carretera han caigut un 18% en totes les zones rurals i entre un 10% i un 12% en les urbanes, depenent del seu atractiu turístic.

Un estudi més específic de la Universitat Tècnica de Munic apunta que un terç dels ciutadans de la capital bavaresa i la seva rodalia han agafat més sovint el transport públic gràcies al bitllet mensual de 9 euros. Al mateix temps, però, el cotxe particular a Munic només s’ha usat un 3% menys de l’habitual.

Impacte a les zones turístiques

L’augment de la mobilitat de la ciutadania ha sigut aquest estiu, en tot cas, significativa. En les típiques regions turístiques rurals hi ha hagut gairebé el doble de passatgers de tren que de costum. En comparació amb l’estiu del 2019, les estadístiques assenyalen un 80% més de viatgers ferroviaris, sobretot en trams curts.

Tot i la pandèmia, s’han vist aquestes setmanes d’estiu moltes famílies i molta gent jove viatjant en trens plens, anant cap a algun festival, i fins i tot molts titulars de premsa se’ls han endut grups de punks que, aprofitant el bitllet de 9 euros, s’han dirigit en ferrocarrils regionals cap a la luxosa illa de Sylt, habitualment només reservada per a les persones amb més poder adquisitiu.

Totes aquestes escenes, però, han mostrat alhora que els trens estaven al límit de la seva capacitat i els treballadors ferroviaris desbordats de feina de forma regular. Des de l’associació de passatgers de tren Pro Bahn el balanç que es fa de l’experiència del bitllet bonificat és discret, ja que haurien preferit invertir els 2.500 milions d’euros pressupostats per a aquesta mesura en renovar la infraestructura ferroviària. “Si ens fixem en la comparació europea, a Alemanya gastem uns 130 euros per habitant i any en ferrocarril. A Suïssa, més de 400. I si volem tenir un sistema realment bo, hi hem de gastar molts més diners”, ha assegurat el president honorífic d’aquesta associació, Karl-Peter Naumann a la ràdio pública Deutschlandfunk.

Sigui com sigui, no hi ha cap majoria política que permeti donar continuïtat a la mesura i en el govern de Berlín també hi ha disputes sobre el model a seguir en l’oferta del transport públic alemany.