Internacional  /  Europa 06/09/2022

Boris Johnson s'acomiada insinuant que potser tornarà

L'encara 'premier' retreu al Partit Conservador que hagi convertit el seu lideratge en una "inesperada carrera de relleus"

3 min
El primer ministre sortint del Regne Unit, Boris Johnson, pronuncia el seu darrer discurs al carrer 10 de Downing Street, al centre de Londres, el 6 de setembre de 2022, abans de dirigir-se a Balmoral per presentar la seva dimissió.

LondresBoris Johnson no ho ha pogut evitar. En el seu últim discurs com a primer ministre abans de viatjar aquest dimarts a Escòcia i presentar la seva dimissió davant la reina d'Anglaterra, ha recorregut als clàssics per, potser, donar pistes sobre el seu futur. Perquè Johnson s'ha comparat amb Cincinnatus, un patrici romà, estadista i líder militar dels primers temps de la República (segle V aC), al qual el seu fill va obligar a retirar-se a una granja fins que, davant d'una invasió, el poble el va cridar perquè hi posés remei. Un heroi absolut, l'home que salva l'estat.

L'analogia de Johnson, però, ha sigut arriscada. Perquè en termes actuals Cincinnatus seria un polític d'extrema dreta, oposat als drets dels més desfavorits. El missatge, que ja molts comentaristes estan llegint a aquesta hora, és que ha etzibat una versió clàssica de l'"Hasta la vista, baby", de la seva última intervenció a la sessió de control del Parlament, a finals de juliol. Se'n va, però…

En poc més de set minuts i trenta segons, l'encara premier ha fet un repàs de la seva acció de govern al llarg dels tres anys que va tenir el poder. I encara que no ho ha dit amb totes les lletres, del to, i de les reivindicacions fetes, es dedueix que no ha entès per què el partit se n'ha volgut desfer. Que hagi trencat tota mena de regles no li sembla raó suficient. El discurs ha sigut bastant típic de Johnson: entretingut, carismàtic, però allunyat de la veritat i força obsessionat amb ell mateix.

Així, ha exposat els que considera els seus grans èxits, si bé, en realitat, molts han sigut només idees o projectes que, a la pràctica, no s'han acomplert. Ni tan sols el Brexit, que ha tornat a invocar, una sortida traumàtica de la Unió Europea no finalitzada i que té a Irlanda del Nord el seu taló d'Aquil·les.

Johnson amb la seva dona, Carrie, sortint del 10 de Downing Street poc abans de pronunciar el seu discurs de comiat.

L'esment a Cincinnatus pot ser un avís per a navegants per a un futur tan incert com impredictible. Pel que fa al passat, els retrets han sigut evidents. "En només un parell d'hores seré a Balmoral per veure sa majestat la reina, i finalment la torxa passarà a un nou líder conservador. El relleu serà lliurat en el que inesperadament ha resultat ser una cursa de relleus. Van canviar les regles a la meitat, però ara això ja no importa", ha dit. O sí. I per això ho ha destacat, esclar.

I també ha recordat que sota la seva direcció s'ha dut a terme el programa de vacunació més ràpid del món. I encara més medalles: "I aquest govern conservador va organitzar els primers subministraments d'armes a les heroiques forces armades ucraïneses. Una acció que pot haver ajudat molt a canviar el curs de la guerra europea més gran en 80 anys [...] I si Putin creu que pot tenir èxit fent xantatge o intimidant el poble britànic, llavors està totalment enganyat".

Johnson ha promès màxim suport a la nova premier, Liz Truss, que rebrà d'aquí unes hores l'encàrrec de la reina de formar govern. I ha demanat al partit que estigui unit darrere d'ella. Una petició més fàcil de fer que no pas de complir. Per això també ha dit: "Gràcies a tots els que m'han ajudat a cuidar de mi i de la meva família durant els últims tres anys, inclòs el Dylan [el seu gos], que si el Dylan i el Larry [el popular gat de Downing Street] poden deixar enrere les seves dificultats ocasionals, el Partit Conservador també".

Johnson, finalment, tampoc no ha evitat un missatge final a Nicola Sturgeon i el seu pla d'un nou referèndum. "La nostra unió és tan forta que els que vulguin trencar-la ho seguiran intentant, però mai, mai ho aconseguiran".

A partir d'ara, alliberat de l'escrutini diari, l'ombra de Johnson pot esdevenir gegant a la política britànica. La seva personalitat egòlatra, d'actor o comediant que s'estima els focus, fa del tot improbable que es retiri a una granja i prou. El més fàcil és que acabi tornant com Cincinnatus.

stats