Brussel·les demana obrir negociacions d'adhesió a la UE amb Bòsnia i Hercegovina

Brussel·lesLa invasió russa d'Ucraïna ha fet accelerar el creixement de la Unió Europea. Més enllà d'Ucraïna, que està avançant cap a l'adhesió a una velocitat inèdita, el bloc europeu també s'ha posat les piles amb diferents estats dels Balcans que fa temps que eren a la sala d'espera i ja es comencen a impacientar. En aquest sentit, Brussel·les ha obert negociacions amb Albània i Macedònia del Nord perquè entrin a la UE i aquest dimarts la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que instarà els estats membres a obrir també discussions amb Bòsnia i Hercegovina.

La presidenta de l'executiu parlamentari ha defensat en el seu discurs al Parlament Europeu que, des que Brussel·les li va donar l'estatus de candidat l'octubre del 2022, Bòsnia i Hercegovina "ha fet passos impressionants" cap a la UE i que es troba "totalment alineada" amb el bloc en matèria de política exterior i de control de fronteres, cosa "crucial" en plena guerra d'Ucraïna i en un moment en què el bloc europeu vol endurir i restringir l'accés d'immigrants. "Ha assolit més progressos en poc més d'un any que en més d'una dècada", ha dit Von der Leyen.

A banda de Brussel·les, hi ha diferents estats membres, com Alemanya i Itàlia, que fa temps que pressionen per ampliar el grup europeu cap als Balcans occidentals, sobretot amb Bòsnia i Hercegovina. De fet, la setmana passada els ministres d'Exteriors italià i alemany es van desplaçar fins a Sarajevo per donar suport a la seva entrada a la UE.

Al seu torn, el seu homòleg de Bòsnia i Hercegovina, Elmedin Konaković, va dir que era "crucial" accelerar els tràmits d'adhesió si no volien "frustrar" les esperances dels seus ciutadans en l'entrada de la UE. I va alertar que tinguessin en compte què passaria si Bòsnia i Hercegovina acabés caient sota la influència russa o xinesa, com ha passat amb Sèrbia, i no del costat occidental del Vell Continent.

Per això, més enllà dels avenços en matèria democràtica i valors europeus que argumenta Brussel·les, la decisió d'aquest dimarts és sobretot geopolítica. La UE no es pot permetre perdre els Balcans occidentals en favor de l'imperialisme del règim de Vladímir Putin, que està desafiant la seguretat del bloc europeu.

El dilema de la unanimitat

En aquesta línia, la presidenta de la Comissió Europea ha instat a potenciar l'acostament de la UE amb els Balcans occidentals i accelerar els tràmits d'adhesió dels seus estats. "No n'hi ha prou amb dir que tenen la porta oberta. Hem de prendre partit i donar-los suport en el seu camí cap a la Unió", ha remarcat Von der Leyen des de l'Eurocambra.

Tot i això, Brussel·les no presentarà aquest dimarts les propostes de reforma de la UE per preparar-se per a la potencial ampliació, tal com estava previst. Fa temps que els estats membres i diferents líders comunitaris li demanen, però Von der Leyen ja ha ajornat dues vegades l'anunci sobre quines mesures pretén posar sobre la taula davant la futurible entrada d'uns quants nous estats membres, com Ucraïna, Moldàvia, Albània, Macedònia del Nord o Bòsnia i Hercegovina.

De fet, França i Alemanya ja van presentar un document conjunt en què plantejaven posar fi al fet que moltes iniciatives requereixin unanimitat per ser aprovades, cosa que permet que estats membres com Hongria, tot sol i absolutament a contracorrent dels interessos de la UE, pugui bloquejar mesures de gran importància. També proposen reduir el nombre de comissaris europeus i, entre altres, posar un topall al màxim d'eurodiputats que hi pot haver al Parlament Europeu, malgrat que la població del bloc acabi augmentant de manera substancial.