Internacional  /  Europa 24/09/2022

Conversa amb Pietro Bartolo: Cap a una Itàlia que no vol més immigrants

L'eurodiputat, conegut per haver estat el metge de Lampedusa, augura un país més hostil amb l'arribada de Meloni i Salvini al poder

4 min
Pietro Bartolo, assegut al menjador de casa seva, a Lampedusa, on s'hi escapa de tant en tant des de Brussel·les.

Enviat especial a LampedusaPietro Bartolo (Lampedusa, 1956) m’espera assegut en un banc just al davant de casa seva, al carrer principal de Lampedusa i molt a prop del mar. No fa ni mitja hora que ha baixat de l’avió amb què ha arribat de Brussel·les, on viu des que el 2019 es va convertir en diputat al Parlament Europeu. La seva família continua aquí, en aquesta illa italiana de 20 quilòmetres quadrats de tradició pesquera i coneguda a mig món per ser un dels punts calents de les rutes migratòries que, pel mar, busquen terra europea. “Benvenuto”, em diu mentre em convida a entrar a casa. Però una veu, que crida des de l’altra banda del carrer, ens interromp. “Pietro, Pietro… permet-me que et saludi, sisplau”. És un home de Florència d’uns seixanta anys, que ha vingut de vacances a Lampedusa amb la seva parella. “Hem vingut aquí per tu, perquè ens vas fer conèixer bé l’illa”, s’excusa. Quan sap que soc periodista, em mira. “Tots haurien de ser com en Pietro. En Pietro ha de ser el president d’Itàlia”. Acostumat als elogis –i als premis: fins i tot un documental protagonitzat per ell va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale–, Bartolo fa un somriure humil.

Tothom a Itàlia, i molta gent a Europa, el coneix. Del 1992 fins al 2019 va ser el metge de Lampedusa i, per tant, el responsable de fer les revisions mèdiques als migrants que, gairebé sempre en condicions de salut i de dignitat deplorables, arribaven a aquesta illa situada a menys de 200 quilòmetres de la costa africana. Ha vist tantes coses fosques que durant aquesta conversa, de gairebé una hora i mitja, plora fins a tres vegades. “Tants nens morts, ofegats. Això no t’ho pots treure mai del cap”. 

Sent una de les veus més autoritzades per parlar del fenomen migratori a Europa, és interessant saber què pensa sobre l'inquietant rumb que està a punt de prendre el seu país. Diumenge, si no hi ha una sorpresa majúscula, l’extrema dreta de Giorgia Meloni –amb els seus socis Matteo Salvini i Silvio Berlusconi– guanyarà les eleccions d’Itàlia i agafarà les regnes del poder. Tant Meloni com Salvini han fet bandera d’un discurs antiimigratori ferotge i obertament xenòfob, en què sovint han assenyalat la immigració com a mare de molts dels problemes dels italians. “Estic preocupat, evidentment. Itàlia, i també Europa, seran demà un territori més hostil per a la immigració”. Cal no oblidar que el pes del país transalpí en el mapa migratori europeu no és banal.

Ports tancats i morts al mar

Bartolo sap que tant Meloni com Salvini –que ja ho va demostrar durant la seva època de ministre de l’Interior, el 2018 i el 2019– han anticipat que ni tenen pensat acollir immigrants ni encara menys obrir els ports a les embarcacions humanitàries que, com la d'Open Arms, naveguen per les aigües del Mediterrani. “No és nou, és cert, però plantejar-ho així, ja d’entrada, encara és més immoral, més inhumà…”, lamenta l’eurodiputat, del Partit Democràtic i membre de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. “Sembla que ho hem oblidat, però salvar persones del mar és un deure. No fer-ho és una omissió de socors”. Les xifres, escandaloses, reafirmen que aquest deure s'ignora quan les embarcacions que s’han de rescatar són pasteres. Segons l’Organització Internacional de les Migracions , 24.674 persones han mort o han desaparegut des del 2014 mentre intentaven arribar a Europa pel Mediterrani. Les dades sempre són incompletes, perquè molts migrants s’ofeguen sense que en quedi constància enlloc. 

Li pregunto com s’imagina que serà –en cas que la coalició de dretes estigui llavors al poder– l’estiu del 2023, quan amb la millora de les condicions meteorològiques les sortides amb pasteres es disparin. “Mira, et diré una cosa. Penso que només faran incrementar el patiment d’aquestes persones, que ja és enorme, però no crec que puguin complir aquesta promesa de no deixar atracar cap vaixell amb immigrants”. Té dos arguments per defensar-ho. 

Un tunisià salta del bot en arribar a Lampedusa.

En primer lloc, que els migrants venen de situacions tan desesperades que cap mur o govern els pot aturar. En segon lloc, recorda que fins i tot durant els anys de Salvini com a ministre de l’Interior hi havia desembarcaments , malgrat que el seu discurs era idèntic al d’ara. Això no vol dir, afegeix, que la tensió no es multipliqui: creu que veurem molts vaixells, carregats de persones rescatades, retinguts durant dies a alta mar a l’espera d’algun port; que les disputes entre els governs de la zona –i possiblement amb Brussel·les– s'incrementaran, i que hi ha un risc que aquesta crispació també es traslladi als carrers d’Itàlia, alimentada per un discurs d’odi contra la immigració que pot accentuar les actituds racistes.

El discurs de la por

A finals d’agost, i amb la mirada posada en les urnes, Meloni va publicar al seu compte de Twitter un vídeo on es veia una violació. “No podem estar en silenci davant aquest episodi de violència sexual contra una dona ucraïnesa perpetrat en plena llum del dia a Piacenza per un sol·licitant d’asil […] Faré tot el possible perquè torni la seguretat a les nostres ciutats”, escrivia la líder de Germans d’Itàlia sobre les imatges. Salvini també les compartia. Aquell tuit, que va desencadenar una onada de crítiques al país, és un bon resum del discurs que tots dos polítics exploten des de fa anys . Por, ràbia i odi. 

“L’auge de Meloni no s’explica sense el fenomen migratori –apunta Bartolo–. Tant ella com Salvini han repetit durant anys que els immigrants són terroristes, que venen a robar-nos la feina, que ens envairan, que porten malalties… Quin és el problema? Que molts italians s’ho han cregut”. I ara, continua el metge, els dos polítics es presenten davant aquesta població com uns salvadors que faran front a uns perills que en realitat no existeixen. “Saps una cosa? Els terroristes no venen en pastera, venen en avions i sovint en classe business. En saps una altra? Els immigrants no venen a robar-nos la feina, els necessitem perquè Europa és un continent vell que necessita mà d’obra”. Meloni i Salvini també ho saben, assegura l’eurodiputat, “però no ho admetran mai perquè s’aprofiten políticament d’ocultar la veritat”.

stats