"Podem estar dies sense dormir", així és la vida dins dels tancs a Ucraïna

Khàrkiv / DonbassL'escenari sembla tret d'una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial. Cinc tancs gegants estan estacionats enmig d'un bosc. Un mecànic s'hi enfila d'un salt per fer algunes reparacions. Instants després l'engega per comprovar si funciona. L'observen els militars que els han fet servir aquests darrers mesos. Ells són la 92a brigada de tancs. Són coneguts per les importants victòries que han aconseguit a la regió de Khàrkiv, com ara l'alliberament de Kupiansk i pobles propers. Fites que els van donar alè per continuar. Però saben que no poden abaixar la guàrdia. El nord-est continua sent molt perillós. Molt a prop de la frontera amb Rússia, els atacs són freqüents a la segona ciutat d'Ucraïna i els seus voltants. Les destrosses són visibles en tot el recorregut que ha fet l'ARA.

“És difícil esbrinar el que té al cap Putin, però sabem que el que vol és avançar. Per això estem deixant a punt aquests tancs”, explica Andrí, de 25 anys. Al fons se senten fortes detonacions. És el foc creuat entre l'exèrcit ucraïnès i el rus a només 20 quilòmetres, detalla el soldat. Els combats s'estan lliurant a la frontera entre Khàrkiv i Lugansk, aquesta última sota control del Kremlin. Frenar l'avanç de les tropes russes en aquest sector és ara la seva màxima prioritat. “La nostra tasca és la defensa, però també hem de continuar recuperant territori”, explica.

Aquest jove ucraïnès és el comandant d'aquesta brigada. Quasi un any després de l'esclat del conflicte, arrossega molt de cansament físic i mental. Admet que la guerra encara durarà mesos, i per això espera que els famosos tancs Leopard II de fabricació alemanya arribin com més aviat millor. “Els tancs que tenim aquí són tots soviètics. Aquest en concret és un model T-64. Han sigut efectius fins ara, però són molt vells. Per derrotar al nostre enemic, necessitem els models que ens han promès”, demana. Andrí també assenyala orgullós un parell de tancs que van arrabassar als invasors. Segons els càlculs de Kíiv, Moscou hauria perdut un miler de tancs, dels quals la meitat haurien estat capturats per l'exèrcit ucraïnès.

El sergent d'aquesta brigada, de 24 anys, té la mirada apagada. Tragèdia és una paraula que ja no li és aliena. Fa uns mesos va veure caure dos companys al front. Però no en vol parlar, perquè li fa massa mal encara. També el preocupa la situació de la seva família. La seva dona es troba en un poble ocupat a la regió de Zaporíjia, al sud del país. “No tinc quasi contacte amb ella”, lamenta. A això se suma el desgast físic pel ritme frenètic que porten. “Aquí no tenim horaris. Podem estar dies pràcticament sense dormir. Hem d'estar sempre alerta per si hem d'anar al front a fer algun relleu o a fer alguna reparació dels tancs. No tenim temps per distreure'ns”, explica.

El Donbass, el cor de la guerra

Sota secret mantenen la ubicació d'alguns dels tancs que fa servir la 10a brigada de muntanya ucraïnesa. Són tres tancs, un dels quals també capturat als russos. En aquest cas es troben als afores de Kramatorsk, considerada la capital del Donbass sota control ucraïnès. Arribar fins a aquesta ciutat és un altre dels grans objectius de les tropes russes. Això suposaria el control absolut d'aquesta regió que Putin s'ha annexionat després d'un referèndum sense cap garantia. Brigades com aquesta s'estan encarregant d'impedir-ho. “Nosaltres estem destinats als punts defensius propers a Soledar”, explica un d'ells. Aquesta ciutat ha estat ocupada recentment per les tropes russes i fa que la seva arribada a Bakhmut sigui més fàcil.

A la seva base, l'Ola prepara sopa calenta per als soldats. Porta ja quasi un any sense poder veure les seves dues filles, de 28 i 29 anys. Demana que no revelem on són per por de represàlies russes. “Han elaborat llistes amb les persones que no som als llocs que controlen. Si descobreixen que jo serveixo a l'exèrcit, segur que els farien alguna cosa a les meves filles”, lamenta. I és que quan va començar la invasió l'Ola estava fora del seu poble natal treballant. El que no esperava era que l'exèrcit rus el mateix 24 de febrer l'ocuparia. “Les meves filles estan cuidant la meva germana gran, que està malalta. De tant en tant, quan tenen internet ens escrivim, però poc més”, afegeix.

Abans de marxar cap al front, aquesta brigada espera la visita de dos capellans castrenses del patriarcat de Kíiv. La guerra ha fet que molts s'aferrin a la fe més que mai. Abans treballaven com a sacerdots civils a la part occidental d'Ucraïna, però ara s'han desplaçat al Donbass, des d'on cada dia dirigeixen pregàries i misses als soldats especialment en punts crítics com ara Bakhmut. “Nosaltres donem suport espiritual i psicològic als militars. La majoria dels soldats són creients de diferents religions: són catòlics, jueus, musulmans.... Però això no compta ara. Els atenem a tots”, indiquen. Els sacerdots expliquen que encara per a gran part de la societat ucraïnesa és difícil trencar amb el patriarcat de Moscou “Aquest canvi de mentalitat entre la gent s'està donant molt a poc a poc. Molts estan acostumats a visitar les esglésies russes i encara posen en entredit el que està fent Putin aquí”, expliquen.