Europa mira a Gaza a través del mirall del Mediterrani

BarcelonaUn silenci planava sobre el Palau de Pedralbes de Barcelona aquest divendres abans de la trobada de ministres d'Exteriors de la Unió per la Mediterrània (UpM). Des que a mitjans d'octubre es va segellar el pla de pau auspiciat per Donald Trump a Gaza, Europa ha abandonat la contundència amb què a l'estiu condemnava el genocidi a Gaza i amaga el cap sota l'ala mentre Israel incompleix l'alto el foc a l'enclavament. Però la reunió ministerial del 10è Fòrum Regional de l'organització ha posat els caps de la diplomàcia europeus davant del mirall amb els seus homòlegs de la conca sud de la Mediterrània, que han denunciat la impunitat d'Israel i han reivindicat una solució política duradora a la Franja.

Entre els assistents hi havia una representant israeliana i un altre de palestí, en l'únic organisme internacional que pot fer gala d'asseure'ls tots dos al mateix nivell. Era el primer cop, des del 2023, que Tel-Aviv tornava a ser present a una trobada de la UpM. Però ha evitat enviar el dirigent de grau més alt convidat, el ministre d'exteriors Gideon Saar, que al setembre va qualificar Pedro Sánchez d'"antisemita i mentider" després que el president espanyol demanés l'expulsió d'Israel de totes les competicions esportives. En lloc seu hi ha assistit Dana Erlich, l'encarregada de negocis d'Israel a Espanya que, segons fonts presents a la reunió, ha declinat intervenir i ha desaprovat les intervencions en referència a Gaza.

La reunió d'aquest divendres era el desè fòrum regional de la UpM i s'emmarcava en el 30è aniversari del procés de Barcelona. "Els aniversaris serveixen per reflexionar", apuntava el secretari general de l'organització, l'egipci Nasse Kamel. I la constatació ha estat diàfana: la Mediterrània d'avui no té res a veure amb la de fa tres dècades: els desafiaments climàtics, bèl·lics, geopolítics i migratoris han convertit aquest bressol de la civilització en un cementiri. Amb aquests canvis en ment, els dirigents han convingut en la necessitat de traçar una nova estratègia que tingui en compte les noves necessitats i també les noves prioritats. Si fa trenta anys els representants reunits a Barcelona segellaven el pacte parlant de diàleg, cooperació, democràcia i pau, avui han posat en marxa el nou full de ruta sota un lema més pragmàtic: "connectant persones, connectant països, connectant economies".

"No vaig néixer al Mediterrani"

L'alta representant de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha volgut picar l'ullet als amfitrions i ha obert la seva intervenció amb una cita del cantant català Joan Manel Serrat: "No vaig néixer al Mediterrani sinó al mar Bàltic", ha dit. Una confessió que, irònicament, il·lustra les prioritats de defensa i seguretat de la UE, preocupada per com protegeix la seva frontera oriental també en el pla diplomàtic. "Volem que la guerra [d'Ucraïna] s'acabi, però de la manera com s'acaba importa", ha subratllat Kallas, que ha destacat que cal fer costat a Kíiv en les negociacions amb Trump, ja que en el cas d'Ucraïna és evident que "tenim un agressor i un agredit". Tanmateix, la dirigent estoniana ha parlat de Gaza en admetre que l'alto el foc continua sent "fràgil" i, en un avís poc habitual, ha condemnat la violència dels colons a Cisjordània: "Aquests atacs s'han d'aturar i s'ha de jutjar els responsables", ha advertit.

El ministre d'Exteriors jordà i copresident de l'organització, Ayman Safadi, ha recollit el guant de Kallas i ha aprofitat els termes "agressor" i "agredit" per denunciar l'ocupació israeliana i, de passada, reivindicar el doble recer de Brussel·les amb els conflictes de Gaza i Ucraïna. Safadi ha recordat que "els drets dels palestins segueixen sent vulnerats" a l'altre costat del Mediterrani i ha denunciat que, mentre la comunitat internacional es concentra a donar compliment al pacte, a la Franja "no hi arriba l'ajuda humanitària" que s'acumula al seu país, a l'espera del permís d'Israel.

També ha estat contundent la intervenció del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que ha denunciat que "la pau, l'estabilitat i la seguretat de la regió estan en joc", en referència a Gaza, i ha posat de manifest que garantir l'estabilitat del Mediterrani passa per "avançar en la formació de consensos per a una pau duradora". En aquest sentit, ha defensat que espais com aquest fòrum demostren que "el diàleg i l'entesa son més forts que el conflicte". Albares ha assegurat que "Barcelona és la capital diplomàtica del Mediterrani" i ha anunciat un augment de la contribució d'Espanya a l'organització. Paral·lelament, ha formalitzat amb el secretari general de la UpM un acord per convertir Barcelona en la seu permanent.

Una cadira per a la Síria d'Al-Sharaa

Una altra novetat del fòrum ha estat la representació de Síria. Era el primer cop que el ministre d'Exteriors del govern d'Ahmed al-Sharaa assistia a una cimera de la UpM, ja que els representants del règim de Bashar al-Assad havien estat vetats. Coincidint amb els atacs que Israel ha llançat avui contra la localitat siriana de Beit Jinn, l'assemblea s'ha mostrat ferma amb la necessitat de respectar el dret internacional en plena crisi del multilateralisme, ha celebrat les lliçons que es podran aprendre de Síria —Kallas ha posat d'exemple les armes que Rússia va provar-hi abans d'atacar Ucraïna— i s'ha compromès amb els esforços de reconstrucció del país.

La Unió Europea ha aprofitat la cita per escenificar la posada en marxa del nou Pacte pel Mediterrani. Brussel·les s'ha compromès a desplegar més de 100 iniciatives "que beneficiaran la gent i la regió", en els àmbits de la seguretat energètica, les telecomunicacions i la formació dels joves per enfortir les economies. "Els joves han de poder triar el seu futur abans de ser empesos a emigrar per necessitat", ha declarat la cap de la diplomàcia europea. I, en aquest sentit, la recentment nomenada comissària europea per al Mediterrani, Dubravka Suica, ha subratllat la creació d'una Universitat Mediterrània i d'un programa d'intercanvis Erasmus que s'hauria d'estendre per a universitats de la conca.