Internacional Europa 10/07/2023

Turquia aixeca el veto a l'entrada de Suècia a l'OTAN

Erdogan ho ha condicionat a "obrir el camí" del país otomà cap a la Unió Europea

6 min
Krikstersson, Erdogan i Stoltenberg a la trobada que ha mantingut a Vílnius.

Brussel·lesDesprés de mesos de pressions i negociacions, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha aixecat el veto a l'adhesió de Suècia a l'OTAN. "És un pas històric que beneficia la seguretat de tots els aliats en aquests moments tan difícils. És un dia històric que ens fa més segurs i més forts", ha anunciat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb el dirigent turc i el primer ministre suec, Ulf Kristersson, a Vílnius (Lituània), on aquest dimarts i dimecres se celebra la cimera de l'Aliança Atlàntica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fonts atlàntiques asseguren que els darrers dies els aliats han intensificat els esforços diplomàtics perquè Ankara abandonés la seva posició de bloqueig i el mateix Stoltenberg divendres passat va avançar que l'acord ja estava "a tocar". A última hora, però, Erdogan ha posat sobre la taula un nou requisit que semblava que ho podia fer saltar tot pels aires: ha demanat que "s'obri el camí de Turquia cap a la Unió Europea". "Igual que nosaltres vam obrir el camí per a Finlàndia, obrim el camí per a Suècia", ha assenyalat Erdogan abans d'agafar l'avió cap a Lituània.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha escrit per Twitter que ha mantingut una "bona reunió" amb Erdogan en la qual han "explorat les oportunitats" que la UE i Turquia tenen per "revitalitzar les seves relacions" i la "cooperació". El comunicat de premsa sobre l'acord afirma que "Suècia donarà suport activament als esforços per dinamitzar el procés d'adhesió de Turquia a la UE, inclosa la modernització de la unió duanera UE-Turquia i la liberalització de visats".

El secretari general de l'OTAN ha enumerat diferents compromisos que Estocolm ha complert i que va acordar amb Ankara en l'última cimera de l'Aliança Atlàntica de Madrid, quan Erdogan també va assegurar que aixecava el seu veto a Suècia. Ha posat d'exemple que el país escandinau ha reformat la seva constitució, ha endurit la legislació antiterrorista, ha aixecat les restriccions d'exportació d'armes a Turquia i, entre d'altres, ha fet extradicions polèmiques de persones que reclamava Ankara. "Suècia reitera que no donarà suport a YPG-PYD i a l'organització descrita com a FETÖ a Turquia", afirma el text de l'acord. Aquest és un dels canvis que ha aconseguit Erdogan amb les seves pressions, ja que l'anterior govern suec, socialdemòcrata, havia expressat el seu suport a les milícies kurdo-sirianes YPG i al seu braç polític, el Partit de la Unió Democràtica (PYD). Aquest canvi de postura d'Estocolm fa mesos que ha posat en alerta els exiliats kurds a Suècia.

A més de les negociacions amb Suècia, el dirigent turc també ha demanat que els Estats Units aixequin la prohibició de vendre els seus avions de caça F-16 a Turquia. Stoltenberg no s'ha pronunciat sobre aquesta petició, tot i que el president dels Estats Units, Joe Biden, ja hi va mostrar bona predisposició en una entrevista a la CNN el cap de setmana passat.

Procés encara obert i a l'espera d'Orbán

El pròxim pas, tal com ha explicat Stoltenberg, és que el govern turc "enviï els documents de ratificació" de l'acord al Parlament turc. "Tenim el compromís clar de Turquia que treballarà de manera estreta amb l'assemblea per garantir la ratificació", ha remarcat el secretari general de l'OTAN, que ha dit que no coneix els terminis exactes sobre quan la cambra podrà donar el seu vistiplau definitiu. Fonts diplomàtiques apunten que si Erdogan no porta la qüestió al ple abans del pròxim 15 de juliol ja s'hauria de tramitar a l'octubre, quan el parlament turc recupera la seva activitat en acabat de les vacances.

Pel que fa a Hongria, que també s'ha mostrat contrària a l'entrada de Suècia a l'OTAN, Stoltenberg ha recordat que Budapest ja va assegurar que no seria l'últim país a donar-li la llum verda. Fonts diplomàtiques apuntaven aquest dilluns que només s'hi oposava una part minoritària del partit de govern liderat per Viktor Orbán, el Fidesz, i que es preveu que el Parlament hongarès també ratifiqui aviat el punt final del veto a Estocolm.

D'aquesta manera, després de l'adhesió de Finlàndia l'abril passat, Suècia és el segon país que trenca amb tres dècades de no-alineament arran de la invasió russa a Ucraïna i que se suma a l'Aliança Atlàntica, dominada principalment pels Estats Units.

L'OTAN arriba dividida per l'adhesió d'Ucraïna

La majoria dels aliats de l'OTAN coincideixen que Ucraïna no pot entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica mentre estigui en guerra amb Rússia, però els països bàltics i de l'est d'Europa fa temps que pressionen per accelerar l'adhesió ucraïnesa al bloc militar occidental. Aquesta divisió s'ha tornat a fer palesa a la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que se celebra aquests dimarts i dimecres a Vílnius (Lituània). "No és moment per a discussions, sinó de prendre decisions. No és moment d'inacció, sinó d'avançar", ha remarcat el president lituà, Gitanas Nauseda.

Davant d'aquestes paraules, Stoltenberg ha tornat a obviar el fet que no consti a l'agenda de la cimera l'inici del procés de negociacions perquè Ucraïna passi a formar part de l'Aliança Atlàntica. Només ha confirmat que els aliats volen permetre que Kíiv, en el futur, es pugui saltar els tràmits d'haver de demostrar els avenços militars, polítics i econòmics per entrar a l'OTAN, l'anomenat pla d'acció. Tot i això, Stoltenberg ha assegurat que "està convençut que tots els aliats estaran d'acord en un missatge molt clar pel que fa a Ucraïna".

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, i el primer ministre lituà,

Aquesta mena de favoritisme per a Ucraïna queda en paper mullat si el procés d'adhesió no comença, que és el que demana Kíiv, i és insuficient per als països bàltics i de l'est d'Europa, i també per al govern de Volodímir Zelenski. En aquest sentit, el ministre d'Afers Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha "rebut amb satisfacció aquesta decisió" perquè "retalla el camí" d'Ucraïna cap a l'Aliança Atlàntica, però ha insistit que "és el millor moment per oferir claredat sobre la invitació perquè Ucraïna es converteixi en membre".

Ara bé, en la mateixa línia que Stoltenberg, els Estats Units han apuntat en més d'una ocasió que l'imminent ingrés d'Ucraïna no contribuiria a la seguretat dels aliats, tal com requereix el Tractat de l'Atlàntic Nord. "Estem compromesos en cada centímetre del territori de l'OTAN. Si la guerra continua, aleshores estaríem tots en guerra", va recordar Biden. "No crec que hi hagi unanimitat a l'OTAN sobre si incloure Ucraïna en plena guerra", va constatar el mandatari nord-americà.

Els bàltics es rearmen per frenar Putin

Més enllà de la pressió dels últims mesos perquè l'OTAN acceleri el procés d'entrada d'Ucraïna, els països bàltics i de l'est d'Europa han sigut des de l'inici de la guerra els aliats que més han pressionat per donar suport a Kíiv i que mantenen una postura més bel·ligerant amb Moscou. El fet que es trobin tan a prop de territori rus i que formessin part de l'antiga Unió Soviètica els fa témer que davant d'una potencial victòria russa siguin les pròximes víctimes de l'imperialisme de Vladímir Putin. També té un alt valor simbòlic que l'Aliança Atlàntica celebri una cimera a la capital de Lituània, a només 200 quilòmetres de la ciutat russa de Kaliningrad. "Som les fronteres de l'OTAN amb Rússia [...]. Volem sentir la seguretat que sentim aquests dies de cimera de l'OTAN sempre", ha reclamat Nauseda.

De fet, durant els últims anys, i sobretot arran de la invasió russa a Ucraïna, els bàltics i Polònia són els països d'Europa que s'estan rearmant més d'Europa i del global dels aliats de l'Aliança Atlàntica. Segons l'informe publicat la setmana passada per l'OTAN, Polònia és l'estat del bloc militar que destina un percentatge més elevat del seu producte interior brut (PIB) a la defensa, fins a un 3,9%, el doble del que hi dedicava el 2015 i gairebé mig punt més que els Estats Units. Estònia (2,7%) és el quart país amb el percentatge més elevat, seguit de Lituània (2,5%) i, encara en la part alta de la llista, Letònia (2,2%).

stats