Le Pen, davant de milers de seguidors: "No em rendiré"

ParísPer si no havia quedat prou clar al llarg dels últims dies, Marine Le Pen ho ha tornat a dir aquest diumenge: tot i la inhabilitació de cinc anys que difícilment li permetrà presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, no pensa tirar la tovallola. "Estigueu tranquils: no em rendiré. Aquesta decisió [judicial] ha trepitjat el meu poble, el meu país i el meu honor", ha exclamat la líder del Reagrupament Nacional (RN) aquest diumenge davant milers de seguidors reunits a París per donar-li suport. "No ens resignem, no ens inclinem", ha advertit.

L'acte l'havia convocat Le Pen per protestar contra la sentència feta pública dilluns amb l'objectiu de fer una demostració de força davant el que la condemnada considera una "decisió política" de la justícia. De fet, el lema de la protesta era "Salvem la democràcia. Donem suport a Marine", i el discurs de la líder d'extrema dreta s'ha centrat a desqualificar la sentència –que va donar per demostrat que Le Pen estava "al centre" de la malversació– i a assegurar que el sistema judicial francès està polititzat. "No és justícia, és una decisió política", ha insistit. 

La líder de l'RN també ha fet l'ullet al president dels Estats Units, Donald Trump, que dijous va criticar la sentència. "És una caça de bruixes", ha assegurat, utilitzant la mateixa expressió que va fer servir el mandatari nord-americà aleshores. Le Pen, però, es resisteix a acceptar la comparació que fa la premsa francesa entre ella i el president dels EUA pel canvi de to, les crítiques al sistema i la crida a la mobilització al carrer que ha fet la líder d'extrema dreta com a resposta a la sentència. "La nostra serà una lluita pacífica, una lluita democràtica. Prenem exemple de Martin Luther King, que defensava els drets civils", s'ha atrevit a dir.

Abans que la líder de l'RN prengués la paraula, s'han emès a través de les pantalles gegants vídeos de suport a Le Pen d'una desena de líders de partits d'extrema dreta d'altres països, entre els quals el de Vox, Santiago Abascal; el president de l'Argentina, Javier Milei; el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, i el vicepresident del govern italià, Matteo Salvini. "La sentència és un atac injust i arbitrari contra la democràcia i l'estat de dret", assegurava Abascal en castellà. "Marine Le Pen és un símbol de resistència", afegia.

Inhabilitació immediata

La sentència ha estat un cop duríssim per a Le Pen. No pas pels quatre anys de presó –que no haurà de complir dins de cap centre penitenciari–, sinó pels cinc anys d'inhabilitació. L'extrema dreta es queixa de la decisió de la justícia d'aplicar la inhabilitació immediatament en comptes d'esperar que la sentència sigui ferma. El tribunal es va limitar a aplicar la llei que preveu inhabilitar polítics immediatament independentment que la sentència es pugui recórrer. Le Pen ja ha presentat un recurs a la sentència i la decisió es coneixerà al voltant de l'estiu del 2026, tot i que encara quedarà l'opció de recórrer una vegada més.

L'extrema dreta ha aconseguit reunir només 7.000 militants i simpatitzants a la plaça Vauban de París, a tocar dels Invàlids, segons el recompte de la policia. La xifra està lluny dels 10.000 participants que havia previst el partit, que ha desqualificat el càlcul oficial i ha assegurat que hi han assistit els 10.000 previstos. La majoria eren seguidors arribats en autobús des de diferents punts de França.

"La decisió de la justícia ha estat molt dura perquè hi ha polítics que han fet coses pitjors, o terroristes, violadors i pedòfils que no han estat tan castigats com ella", ha opinat l'Stefan, un dels assistents a l'acte. A pocs metres, la Céline reconeixia que no sabia si Le Pen es podrà presentar o no a les presidencials, però assegurava que ella votaria el candidat de l'RN, sigui qui sigui: "Passi el que passi, no canviaré el meu vot". La protesta ha transcorregut amb grans mesures de seguretat i sense incidents, a excepció de la irrupció de diverses activistes de Femen, que han estat expulsades pels serveis de seguretat.

Contramanifestació de l'esquerra

Dues hores abans de l'inici de l'acte de l'extrema dreta, unes 3.000 persones s'han manifestat a la plaça de la República, convocades per entitats d'esquerra i amb el suport del partit de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, França Insubmisa, i dels ecologistes. Era una contramanifestació per defensar l'estat de dret i la separació de poders. "Hem vist com Marine Le Pen ha robat diners i, en lloc d'escandalitzar-se i veure la hipocresia del partit, molts polítics de dretes ara volen canviar la llei perquè pugui ser candidata", lamentava un dels participants, l'Antoine. "Ella diu que és innocent, però la realitat és que ha estat declarada culpable per robar. El cas s'ha estat investigant 10 anys, no és una condemna que s'hagi fet a la lleugera", afirmava una altra participant, la Marie-France. L'esquerra es tornarà a manifestar dissabte vinent.

Aquest diumenge l'ex primer ministre i cap de files del partit del president Macron, Gabriel Attal, també ha fet un míting que estava programat des de feia temps, però en el qual ha aprofitat per criticar l'actitud de Le Pen davant la sentència. "Si robes, pagues", li ha etzibat Attal. L'ex primer ministre ha demanat respecte pels jutges i les institucions, i ha qualificat la líder d'extrema dreta de "groupie del trumpisme".