La policia francesa escorcolla la seu del partit de Le Pen per presumpte finançament il·legal

BarcelonaDes de primera hora d'aquest matí la policia escorcolla la seu de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta que lidera Marine Le Pen, en el marc d'una investigació per sospites de finançament il·legal. "Tots els correus, documents i elements de comptabilitat del primer partit de l'oposició han estat confiscats, sense que nosaltres sapiguem en aquest moment quines són amb precisió les acusacions", ha indicat Jordan Bardella, president de RN i home de confiança de Le Pen, al seu compte de X.

El també eurodiputat ha catalogat el moviment com una "maniobra d'assetjament" i com un "greu atac contra el pluralisme i el canvi democràtic". "Mai un partit de l'oposició havia patit atacs tan implacables a la Cinquena República", ha assegurat.

La justícia francesa investiga els préstecs concedits per magnats al partit d'extrema dreta i els seus candidats els darrers anys, com a part d'un procediment obert el 3 de juliol de l’any passat sobre la presumpta malversació de fons i el presumpte finançament il·lícit de les campanyes de RN a les eleccions presidencials i legislatives del 2022 i a les europees del 2024. Les investigacions, que també se centren en factures presumptament inflades a l'Estat, han estat confiades a la nova brigada financera i anticorrupció de la policia judicial de París.

A més de la seu de RN, s'han escorcollat les "seus centrals d'empreses [que proporcionen serveis a les campanyes electorals, sospitoses de cobrar de més] i els domicilis de les persones que gestionaven aquestes empreses", segons la Fiscalia de París, que porta a terme aquestes investigacions dins la jurisdicció estatal de lluita contra el crim organitzat. "Fins ara, cap persona física o jurídica ha estat acusada en aquest procediment", ha precisat. Segons assegura el diari Le Monde, creditors de RN han estat interrogats els últims mesos a tot el país.

El partit de Marine Le Pen gaudeix d'importants recursos de finançament públic directe d'acord amb els seus bons resultats electorals a les legislatives (10 milions d'euros el 2023 i la mateixa xifra el 2024), però alhora ha disparat el seu nivell d'endeutament. Els partits d'extrema dreta —RN i també Reconquesta, d'Éric Zemmour— són els que s'enduen la major part del crèdit que s'ha concedit a organitzacions polítiques a França: en total, tots dos partits concentraven el 98% del total de diners prestats.

A França, el finançament de partits mitjançant préstecs de particulars és legal, però està estrictament regulat. De fet, el 2023 només nou partits polítics dels 594 registrats a França feien servir aquest mètode de finançament. Els préstecs s'han de retornar en un període de temps determinat —un màxim de divuit mesos o cinc anys, segons el tipus d'interès escollit— i no s'han de fer "de manera regular". Aquest últim punt és el que ha cridat l'atenció de la Comissió Nacional dels Comptes de Campanya i del Finançament Polític. Amb tot, hi ha una certa polèmica jurídica al voltant del terme “regular”, que no queda definida a cap text legal.

Corrupció recurrent

No és la primera investigació judicial contra el partit per finançament irregular. La seva líder, Marine Le Pen, va ser inhabilitada cinc anys per l'ús fraudulent dels assessors del Parlament Europeu, que va costar uns 4,2 milions d’euros. La inhabilitació pot implicar que la líder d’extrema dreta no es pugui presentar a les eleccions presidencials del 2027, per bé que encara hi ha obert un procés d’apel·lació, que s’hauria de resoldre el 2026. A més, Le Pen va ser condemnada a quatre anys de presó, dos dels quals ferma, tot i que els podria complir en arrest domiciliari.

De moment, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (el TEDH) ha rebutjat la petició de Le Pen de suspendre temporalment la seva inhabilitació. La decisió unànime del TEDH es fonamenta en el fet que "no s’ha establert cap risc imminent d’atemptat irreparable a un dret protegit per la Convenció Europea dels Drets Humans", segons un comunicat emès pel tribunal.

D’altra banda, el juny de l’any passat, el Tribunal de Cassació (l’equivalent francès del Tribunal Suprem) va declarar ferma la sentència al Reagrupament Nacional per haver inflat factures a l’Estat durant les eleccions legislatives de 2012.

La cosa no s’acaba aquí, perquè l’escorcoll d’aquest matí arriba l’endemà que la Fiscalia Europea anunciés l’obertura d’una investigació al RN i els seus aliats al Parlament Europeu. Segons informacions avançades pel diari Le Monde, l’informe de la direcció general de finances del Parlament acusa l’antic grup parlamentari Identitat i Democràcia, dissolt el 2024 i del qual formava part el grup de Le Pen, d’haver distribuït il·legalment uns 4,33 milions d’euros en donacions a associacions.