Internacional Europa 17/04/2023

Per què l'Europa de l'Est es revolta contra el blat ucraïnès?

Brussel·les avisa que no es poden prendre "decisions unilaterals" i que la política comercial és una competència de la UE

3 min
Imatge d’un camp de blat a Ucraïna, el país considerat el graner d’Europa.

Brussel·lesLa mesura de la Unió Europea de retirar els aranzels i les quotes d'importació al blat ucraïnès pretén ajudar Ucraïna en la seva lluita contra la invasió russa. D'una banda, els Vint-i-set donen suport econòmic a Kíiv facilitant la compra del seu gra –especialment en una collita tan complicada per la guerra– i, per l'altra, posen remei a una possible crisi alimentària mundial. Ara bé, Polònia, tot i que precisament és un dels socis més acèrrims a Kíiv i un dels més contraris al règim de Vladímir Putin, ha pres la decisió unilateral de prohibir la importació de blat ucraïnès al seu país fins, com a mínim, el 30 de juny. A aquest veto s'hi han afegit posteriorment Hongria, que sempre s'ha mostrat més contrari a donar suport a Ucraïna i a aplicar sancions contra el Kremlin, i també Eslovàquia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La maniobra de Varsòvia, Budapest i Bratislava arriba després de dies de manifestacions multitudinàries per les conseqüències de la mesura presa per Brussel·les a l'inici de la guerra. Els agricultors polonesos, hongaresos i eslovacs es queixen que el blat nou que arriba d'Ucraïna està saturant el seu mercat i abaixant els preus locals. Més enllà del blat, Polònia ha vetat fins a trenta productes ucraïnesos, com el sucre, els ous, el lli, algunes fruites i verdures, el vi, l'alcohol etílic o la mel. També hi ha hagut múltiples protestes a altres estats del bloc comunitari, com Bulgària o Romania, que estan estudiant prendre mesures similars.

Darrere d'aquest moviment també hi ha una explicació en clau electoral. Malgrat que aquests estats sempre pressionen la Unió Europea perquè apliqui sancions més dures contra Moscou i destini més suport militar a l'exèrcit ucraïnès, a Polònia i Eslovàquia aquesta tardor s'han de celebrar eleccions i els seus respectius governs temen que la disminució del preu del blat els pugui passar factura a les urnes. El vot rural és important als dos països. És sabut que, per exemple, el partit de govern polonès, l'ultradretà Llei i Justícia, rep molts vots del sector agricultor i ramader.

Brussel·les avisa que no es poden prendre "decisions unilaterals"

Polònia –i després Hongria i Eslovàquia– ha trencat per primera vegada des que va començar el conflicte la unitat de la Unió Europea en matèria de política comercial respecte a Ucraïna, cosa que no ha agradat gens a Brussel·les. Aquest dilluns la portaveu de Comerç i Agricultura de la Comissió Europea, Miriam García, ha advertit que cap país pot prendre "accions unilaterals", com la de prohibir la importació de gra ucraïnès, i ha recordat que la política comercial és una competència exclusiva de la Unió Europea. Tot i això, ha explicat que Brussel·les ha demanat a les autoritats estatals "tots els detalls" de la mesura que pensen prendre per saber-ne l'"abast" i "les bases legals", i veure "quines accions" pot emprendre al respecte.

Al seu torn, el ministre polonès per a la Unió Europea, Szymon Szynkowski, s'ha defensat de les crítiques de Brussel·les i ha assegurat que Polònia viu "una situació d'emergència" per l'entrada massiva de cereal ucraïnès que "justifica les mesures extraordinàries". En aquest sentit, el govern polonès ha recordat que –conjuntament amb la resta de països afectats– ja van enviar una carta a la Comissió Europea denunciant la crisi i demanant una "intervenció urgent", i que Brussel·les no va reaccionar.

Tanmateix, l'executiu comunitari ha assegurat que és "conscient" de l'impacte de l'arribada massiva de productes ucraïnesos sense aranzels als països de l'Est que formen part de la Unió Europea i que ja està estudiant un segon paquet d'ajudes per als agricultors afectats. De fet, la Comissió Europea ja va entregar el març passat, a través del fons de crisis agrícoles, 66,3 milions d'euros a Polònia, Bulgària i Romania per la crisi del blat.

Kíiv no ha volgut criticar públicament la decisió dels seus socis i ha adoptat un to més aviat conciliador. En una carta dirigida a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el govern ucraïnès recorda que és fonamental que tinguin accés al mercat de la Unió Europea, sobretot per les dificultats que tenen de continuar exportant a través del mar Negre, però emplaça els dirigents comunitaris i a representants dels països afectats a celebrar una cimera per trobar-hi una solució.

stats