Revés a la política migratòria de Meloni: el TJUE dona als jutges italians l'última paraula en les deportacions

BarcelonaEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest divendres la manera de designar un país d'origen segur a Itàlia, però afirma que aquesta catalogació s'ha de sotmetre a un control judicial. El TJUE qüestiona així la legitimitat de la llista de "països segurs" que Itàlia utilitza per enviar migrants a Albània a l'espera que es decideixi sobre les seves sol·licituds d'asil.

La sentència suposa un revés a la base legal sobre la qual se sustenta el sistema d'"externalització" de la migració ideat per Giorgia Meloni. La primera ministra italiana ha qualificat la decisió del tribunal de "sorprenent" i assegura que "debilita les polítiques per combatre la immigració il·legal massiva i per defensar les fronteres nacionals".

La sentència fa referència al cas de migrants amb nacionalitat de Bangladesh que van ser rescatats al mar per les autoritats italianes i conduïts a un centre d'internament a Albània, sobre la base del polèmic acord entre Tirana i Roma per tenir centres d'internament de migrants en territori albanès. La sol·licitud de protecció internacional dels dos ciutadans va ser examinada per les autoritats italianes a la frontera mitjançant el procediment accelerat i denegada per infundada pel fet que el seu país d'origen es considerava "segur".

Aquest divendres el tribunal amb seu a Luxemburg ha avalat que la sol·licitud de protecció internacional d'un nacional d'un tercer país pot ser denegada en el marc d'un procediment fronterer accelerat si el seu país d'origen ha estat designat per un estat membre com a “segur”. I ha precisat que aquesta designació es pot efectuar mitjançant un acte legislatiu, com fa Itàlia, sempre que pugui ser objecte d'un control judicial efectiu quant al compliment dels criteris materials establerts a la legislació comunitària.

Així, la sentència estableix que la designació de "segur" ha de complir estàndards legals estrictes i permetre que els sol·licitants i els tribunals accedeixin i impugnin les proves de suport. Els requisits inclouen demostrar que no s’hi practica persecució, que no hi ha tortures ni tractes inhumans o degradants o que no hi ha cap amenaça de violència indiscriminada en situació de conflicte armat. El TJUE també afegeix que un país podria no ser classificat com a "segur" si no ofereix una protecció adequada a tota la seva població, coincidint amb els jutges italians que havien plantejat aquesta qüestió l'any passat.

El govern de Meloni ha reaccionat durament a la sentència: “La jurisdicció, aquesta vegada europea, reclama competències que no li corresponen, enfront de responsabilitats que són polítiques”. I afegeix en un comunicat que “és un pas que ens hauria de preocupar a tots, perquè redueix encara més els ja limitats marges d’autonomia dels governs i els Parlaments en l’orientació normativa i administrativa del fenomen migratori”.

Un pla fracassat

L’octubre passat, el govern ultradretà de Germans d’Itàlia va inaugurar a Albània dos centres per expulsar des d’allí els migrants interceptats al Mediterrani sense dret d'asil. Els centres no han arribat a ser mai operatius perquè han rebut diverses sentències judicials contràries. Per esquivar-les, l’executiu italià va haver de modificar la llei, retirar competències a la secció especialitzada en immigració i, finalment, va convertir les instal·lacions albaneses en centres d’espera a la repatriació.

Recentment, a més, un estudi de la Universitat de Bari i de l’ONG Action Aid va revelar que els centres de detenció van costar 114.000 euros diaris per a les vint persones que hi van estar recloses entre mitjans d’octubre i finals de desembre del 2024. D’altra banda, les 400 places que es van habilitar a finals de març del 2025 van costar més de 74 milions d’euros.

Amb tot, al comunicat d’aquest divendres el govern italià es mostra disposat a “buscar totes les solucions possibles, tant tècniques com normatives, per protegir la seguretat dels ciutadans”. Això, a deu mesos que entri en vigor el pacte de la Unió Europea sobre immigració i asil, l’aplicació plena del qual s’hauria d’assolir el juny del 2026.