Sarkozy escriu sobre el seu pas per la presó: "Benvinguts a l'infern!"

ParísUn mes després de sortir de la presó de la Santé, l'expresident francès Nicolas Sarkozy ha publicat a França un llibre per explicar la seva experiència penitenciària, Le journal d'un prisonnier [El diari d'un pres]. Són 200 pàgines en què Sarkozy passa comptes amb els líders polítics francesos i parla del seu pas per la presó, que només va durar 19 dies i va estar farcit de privilegis. "Havia pujat, un per un, els graons de la vida social al llarg de la meva existència. Acabava de baixar d’un sol cop deu pisos", escriu del seu ingrés a la Santé, la presó situada al 14è districte de París.

"Mai m'hauria imaginat travessant els murs d'una presó. Ni tan sols era imaginable", confessa el conservador. El dia del seu ingrés a la Santé, escriu, "havia de reconèixer que l’impensable havia passat". Sarkozy es pregunta: "Quins crims he pogut cometre?", i atribueix la situació al fet d'haver estat president de la República, "un delicte greu als ulls de tots aquells que odien el poder polític, sobretot si és de dretes".

L'exinquilí de l'Elisi obvia que ha estat condemnat per la justícia francesa per tres casos relacionats amb la corrupció i el finançament il·legal. Dels tres, el cas de les escoltes il·legals i el de finançament il·legal de la campanya presidencial del 2012 ja són condemnes fermes, mentre que el cas relacionat amb el finançament il·legal de la campanya del 2007 per part del règim libi –el que l'ha portat a ingressar 19 dies a la presó– està pendent del recurs que va presentar Sarkozy. El judici se celebrarà a partir del febrer.

Malgrat les condemnes, Sarkozy clama la seva innocència, parla sene pudor de "complot" i "d'escàndol judicial" per justificar la condemna del finançament libi". De fet, en el llibre no estalvia crítiques als jutges i s'atreveix a comprar el seu cas al de l'afer Dreyfus -el francès acusat injustament d’espionatge a favor d’Alemanya a finals del segle XIX- o al del comte de Montescristo.

Privilegis

De la seva estada a la presó, com a pres número 320535, Sarkozy sosté que no va tenir –ni va demanar– cap privilegi. Però del seu relat es desprèn que de privilegis en va tenir: des de ser rebut en persona pel director d'institucions pentenciàries fins a ser-li atribuïda una cel·la individual per a persones amb discapacitat –més gran que la resta– en una presó sobresaturada, o no tenir absolutament cap contacte amb altres presos. També privilegis en altres detalls, com el fet que els funcionaris truquessin a la porta abans d'entrar a la cel·la i s'adrecessin a ell com a "president", o la polèmica decisió del govern de posar permanentment dos policies al costat de la seva cel·la per vetllar per la seva seguretat.

Al llibre, l'expresident de la República lamenta la duresa de les condicions a la presó: una cel·la –amb nevera i televisor– que considera petita, dues finestres per on no podia veure el cel i un matalàs molt incòmode. "No havia vist mai, ni a l'exèrcit durant el servei militar, un matalàs tan dur. Una taula hauria sigut gairebé més tova", assegura. Amb tot, Sarkozy confessa que la cel·la era "neta i prou lluminosa, podria ser la d'un hotel barat". També es queixa del menjar, que no pot suportar-ne ni l'olor fins al punt de rebutjar el menjar de la presó. Durant les tres setmanes es va alimentar de productes comprats a l'economat del centre penitenciari, com iogurs, barretes de cereals o productes ensucrats.

Soroll insuportable

L'expresident també es queixa del soroll de la presó, sobretot quan obria la finestra i sentia la resta de presos cridar. "Alguns dels meus veïns semblava que no tenien un equilibri mental òptim. Un d'ells no parava de colpejar els barrots amb un objecte metàl·lic", afirma Sarkozy. Segons ell, que estava aïllat de la resta de presos i envoltat de policies, l'ambient era "amenaçador". A la nit el soroll continuava. L'expresident assegura que el seu veí de cel·la es va passar part de la seva primera nit cantant una cançó d'El rei lleó i colpejant els barrots amb una cullera. "Benvingut a l'infern!", escriu.

En els capítols més polítics, Nicolas Sarkozy demostra el seu rancor envers diferents figures polítiques, fins i tot del seu propi partit, com l'actual líder conservador, Bruno Retailleau. Les crítiques més dures són per a l'actual president, Emmanuel Macron, a qui li retreu amb amargor que li retirés aquest any la Legió d'Honor, la condecoració més important de la República francesa.

Del ressentiment de Sarkozy només se'n salva la seva família -especialment la seva dona, Carla Bruni, a qui dedica paraules d'amor- i la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, també condemnada per la justícia francesa. L'exconvicte defensa trencar el ja malmès cordó sanitari contra l'extrema dreta. "Representen molts francesos, respecten el resultat de les eleccions i participen en el funcionament de la nostra democràcia", defensa Sarkozy.