Eleccions a l'Assemblea de Stormont
Internacional  /  Europa 01/05/2022

El Sinn Féin, a un pas de ser el primer partit d'Irlanda del Nord

Les eleccions de dijous al Parlament de Belfast poden capgirar simbòlicament un 'statu quo' de 101 anys

4 min
Un manifestant unionista d'irlanda del Nord expressa la seva protesta contra el Protocol del Brexit

Londres¿Serà per primera vegada el Sinn Féin el partit més votat d'Irlanda del Nord? Hi haurà sorpasso republicà? En les últimes setmanes, diferents ciutats del territori han viscut marxes unionistes de protesta contra el protocol del Brexit , l'addenda a l'acord de divorci del 2019 que situa la província a dins del mercat únic de la Unió Europea (UE) per a determinats béns i mercaderies, i que, a la pràctica, ha obert una frontera interior al Regne Unit –a efectes de controls– entre la Gran Bretanya i els sis comtats del nord.

Derry, Belfast i Bangor, entre altres nuclis, han vist passar les habituals desfilades orangistes abans de la temporada del juny amb banderes i tambors, soroll de l'expressió del descontentament de la comunitat unionista, a la qual Boris Johnson va assegurar, abans de les eleccions del desembre del 2019 , que mai no hi hauria cap frontera que dividís el territori de l'estat. Al premier, però, li va faltar temps per trencar la seva paraula i proclamar, falsament, que havia consumat el Brexit.

Imatge exterior de l'edifici de l'Assemblea de Stormont, seu del Parlament d'Irlanda del Nord.

A la divisió interna entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord cal afegir-hi, també, la interna a dins de la província, històrica i dramàtica a causa dels trenta anys llargs de conflicte entre unionistes i republicans i dels més de 3.500 morts. I en aquest context d'inquietud a causa d'un Brexit tòxic –que Irlanda del Nord va rebutjar majoritàriament–, dijous vinent 1,3 milions de persones –120.000 més que en les generals del 2019– són cridades a votar en les eleccions a l'Assemblea de Stormont. Uns comicis que per primera vegada en 101 anys poden suposar una victòria del Sinn Féin.

Les enquestes així ho indiquen. Els republicans tenen a hores d'ara un avantatge de sis punts en relació amb el Partit Unionista Democràtic (DUP), que es mou al voltant del 20% i que d'acord amb els sondejos només podria salvar els mobles si els vots a les segones opcions de les candidatures els donen prou diputats en districtes marginals per evitar una vergonyosa derrota. Una derrota que, en bona part, seria causada pel caos intern en què han viscut els últims anys i perquè els ciutadans no alineats els consideren els principals responsables del Brexit. "El DUP va donar suport al Brexit i després es va resistir als esforços de l'ex primera ministra Theresa May per arribar a un acord que hagués evitat qualsevol control fronterer. En canvi, el partit va ajudar Boris Johnson a substituir May , malgrat les prediccions generalitzades que els abandonaria, com va fer ràpidament", recorda el professor de polítiques Peter John McLoughlin, de la Universitat Queen Mary de Belfast.

Amb tot, a Irlanda del Nord les enquestes són sempre molt volàtils i mentre que el Sinn Féin resultaria el primer partit, pel que fa a blocs les previsions són diferents: dels 90 escons de Stormont, les diferents formacions unionistes podrien endur-se'n el 41%, els nacionalistes (o republicans) el 37% i els no alienats el 22%. 

Un poder equivalent

Si el Sinn Féin s'imposa, Michelle O'Neill, fins ara viceministra principal de la província –els acords de pau del 1998 garanteixen que el número 1 i el número 2 del govern tenen el mateix poder, i que sense l'un l'altre no pot ostentar el càrrec– assumiria la posició que els últims anys han ocupat Arlene Foster i Paul Givan, que va dimitir al febrer com a protest per l'esmentat Protocol del Brexit . El govern Johnson anuncia de tant en tant que es desmarcarà unilateralment d'aquest protocol, però de moment no ho ha fet i prefereix, com va fer dijous passat per quarta vegada, ajornar la introducció dels controls fronterers a alguns aliments que havien d'entrar en vigor el primer de juliol.

La perspectiva d'una victòria del Sinn Féin per primer cop no ha provocat cap excés de retòrica antiunionista dels republicans. L'arquitectura política sorgida de l'Acord de Pau de Divendres Sant implica que les dues comunitats són necessàries per fer efectiu el poder compartit. I més que parlar del protocol o del Brexit, o fins i tot d'un referèndum d'unificació de l'illa d'Irlanda, l'agenda de Michelle O'Neill s'ha centrat en parlar de l'augment del cost de la vida. I és que el Sinn Féin no vol molestar el votant moderat, també perquè té els ulls posats en el govern de Dublín, que podria aconseguir en les pròximes eleccions, després que en les últimes (2020) estigués a un pas d'aconseguir-ho al ser la força més votada en primera opció .

D'altra banda, el Sinn Féin també és conscient del nombre creixent de votants no alineats que hi ha a Irlanda del Nord, ciutadans que no es defineixen ni nacionalistes ni unionistes. "Seran els partits que defugin les etiquetes els que podran crear una majoria guanyadora per al canvi constitucional", afegeix el professor McLoughlin. Com tot a Irlanda del Nord, però, una victòria del Sinn Féin serà, si es produeix, simbòlica. I l'hipotètic border poll, o referèndum sobre la frontera, encara és molt lluny, passi el que passi dijous vinent.

stats