Internacional  /  Europa 14/06/2022

Sturgeon reobre el camí cap al segon referèndum d'independència d'Escòcia

Insinua fer-lo sense el permís de Londres, que nega la possibilitat d'un nou plebiscit legal

3 min
Nicola Sturgeon, aquest migdia a Bute House, la residència oficial de la ministra principal d'Escòcia, a Edimburg

LondresBoris Johnson desafiava aquest dilluns a Brussel·les i Nicola Sturgeon ha desafiat aquest dimarts a Londres. I tot plegat, a causa del Brexit, d'una banda, i del Brexit i de l'anhel independentista d'una part de la població d'Escòcia , de l'altra. Al centre del terratrèmol, la mateixa persona, el premier Johnson, que el 2016 i el 2019 va posar per davant els seus interessos personals a qualsevol consideració política, encara que fos al preu de malmetre la relació de Londres amb Irlanda del Nord o la de Londres amb Escòcia. El clima polític al Regne Unit presenta símptomes de tempesta a l'horitzó.

Nicola Sturgeon, la ministra principal i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), ha desfermat aquest dimarts més llamps i més trons des de Bute House, la seva residència oficial a Edimburg, on ha posat negre sobre blanc les renovades intencions del seu govern (SNP-Verds) de celebrar un segon referèndum d'independència , d'acord amb el mandat aconseguit en les eleccions nacionals del maig de l'any passat .

En la conferència de premsa en què Sturgeon ha tornat a fer la crida pel nou plebiscit, la cap de l'SNP ha assegurat que el Parlament escocès té un "mandat democràtic indiscutible" per celebrar-lo. I també ha suggerit que el podria fer sense obtenir el permís del govern del Regne Unit, com sí que va succeir el 2012. En aquell moment, el llavors primer ministre, David Cameron, i el ministre principal escocès, Alex Salmon, van arribar a l'Acord d'Edimburg, pel qual el Parlament de Westminster va transferir els poders al d'Edimburg per dur-lo a terme de forma legal i vinculant.

La negativa de Londres, que Johnson ha reiterat ja des de la seva victòria electoral el 2019, i que també ha manifestat aquest dimarts, obliga Edimburg a buscar vies legals (com ho ha qualificat Sturgeon) perquè sigui el Parlament de Holyrood qui tiri endavant la segona consulta. "Sabem que en aquestes circumstàncies la competència del Parlament escocès per legislar està impugnada i, per tant, aquesta és la situació que hem de navegar per donar a la gent l'opció de la independència. Aquesta feina està en marxa i, encara que avui no tinc la intenció d'aprofundir en més detalls, puc dir que tinc la intenció de fer una actualització significativa davant del Parlament molt aviat", ha manifestat.

Després de la conferència de premsa, Boris Johnson ha tret del calaix un argument prou conegut: "Crec que la decisió la va prendre el poble escocès fa només uns anys", ha dit durant una visita a Staffordshire. "Crec que ho hem de respectar", ha afegit. "També penso que hauríem de centrar-nos en allò que crec que la gent de tot el Regne Unit –Escòcia, Anglaterra, tothom– vol que mirem", ha insistit, i ha citat la situació econòmica i els efectes de la pandèmia de covid-19. "Aquest és el focus del govern. Estem treballant amb els nostres amics del govern escocès, de l'administració escocesa, en aquests temes. Això és el que s'espera que faci el govern", ha esgrimit.

Decisió presa

A banda de la qüestió clau de la pertinença a la Unió, un altre problema que ha assenyalat Sturgeon és el "dèficit democràtic". "Tenim un primer ministre sense autoritat democràtica a Escòcia [els conservadors escocesos tenen una mínima representació a Westminster] i sense autoritat moral enlloc del Regne Unit. El Brexit ens ha tret de la Unió Europea i del mercat únic en contra de la nostra voluntat, amb un dany enorme per al comerç, el nivell de vida i els serveis públics", ha argumentat la líder escocesa.

La "independència no és garantia d'èxit", ha admès Sturgeon, però "posarà a les nostres mans les palanques que determinen l'èxit", ha assegurat. "Significarà que podem treballar en col·laboració amb els nostres amics a la resta del Regne Unit, però no estar subjectes a decisions dels governs de Westminster que no votem i que ens porten en la direcció equivocada", ha afegit. Un exemple és la sortida de la Unió Europea, que Escòcia va refusar en el referèndum del 2016 –la setmana vinent se'n compleixen sis anys– però a la qual s'ha vist forçada pel pes demogràfic d'Anglaterra, que va ser el que va decidir la qüestió.

stats