'Súper Mario' té una recepta per rellançar la UE

RomaL’exdirector del Banc Central Europeu, Mario Draghi, mai no ha tingut pegues en dir les coses pel seu nom. “Amb aquests, diguem-ne pel que són, dictadors amb els quals cal col·laborar, cal ser sincers a l’hora d’expressar la divergència de punts de vista, però cooperar”. En aquella ocasió es referia al president turc, Recep Tayyip Erdogan, arran del protocol masclista a què va sotmetre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen en una visita oficial. La sinceritat de l'aleshores primer ministre italià li va costar a Roma un incident diplomàtic amb Ankara, un dels seus principals socis comercials, tot i que la sang no va arribar al riu.

Han passat cinc anys d’aquell episodi i Draghi ja no és al capdavant del govern d’Itàlia ni del BCE, però vist amb la perspectiva que dona el temps, aquella declaració podria ser d’avui mateix si, en lloc del president de Turquia, el destinatari de les seves crítiques fos un cert mandatari d’un país occidental.

“Ens enfrontem a uns Estats Units que, almenys en la seva posició actual, posa l’accent en els costos que ha suportat, ignorant els avantatges que ha obtingut. Imposa aranzels a Europa, amenaça els nostres interessos territorials i deixa clar, per primera vegada, que considera que la fragmentació política europea beneficia els seus interessos”, ha advertit aquesta setmana l’economista italià.

En un discurs pronunciat a la Universitat Catòlica de Lovaina, Draghi va fer una crida a Europa a federalitzar-se per no acabar esclafada entre el president nord-americà, Donald Trump, i el xinès, Xi Jinping. “Per convertir-se en una potència, Europa ha de passar de ser una confederació a una federació”, va etzibar sense eufemismes.

Nou ordre mundial

L’exbanquer va assegurar que l’ordre internacional que ha mantingut durant dècades el creixement europeu s’ha acabat, però que el problema no és la fi d’aquest model, el perill que n'emergeixi un nou equilibri, “la veritable amenaça és el que vindrà després”, va advertir. “Un món amb menys regles i menys intercanvis seria dolorós, però gestionable. El veritable perill és un sistema dominat per potències que utilitzen comerç, tecnologia i energia com a armes geopolítiques, deixant Europa a mercè de decisions alienes”.

Segons Súper Mario, una UE incapaç de defensar els seus propis interessos econòmics i estratègics no podrà preservar gaire temps ni tan sols els seus valors fundacionals. “De tots els que ara han quedat al mig de la tenalla dels EUA i la Xina, només els europeus tenen la possibilitat de convertir-se en una potència real”, va dir Draghi, abans de plantejar un ultimàtum que encara ressona a Brussel·les i a les capitals europees.

“Hem de decidir: volem continuar sent un gran mercat únic, subjecte a les prioritats dels altres? O volem prendre les mesures necessàries per convertir-nos en una potència?”

Draghi no en té dubtes. “Allà on Europa s’ha federat –en comerç, competència, mercat únic i política monetària– se’ns respecta com a potència i negociem com una sola entitat”, va emfatitzar. “Allà on no ho hem fet –en defensa, política industrial i afers exteriors– se’ns tracta com un conjunt dispar d’estats de mida mitjana, que es poden dividir i tractar en conseqüència”.

En una UE cada cop més polaritzada entre els qui volen més Europa i els qui, en nom de la sobirania, en volen menys, Draghi proposa una mena d’Estats Units d’Europa només per als qui estiguin disposats a pujar al tren. Un federalisme “pragmàtic”, va puntualitzar. “Hem de fer els passos que siguin possibles actualment, amb els socis interessats, en les àrees on es pugui avançar avui. La porta continua oberta a d’altres, però no a aquells que comprometrien l’objectiu comú”.

A Itàlia, Giorgia Meloni se situa en el segon grup. La primera ministra comparteix amb el seu predecessor la necessitat d’una UE independent en matèria de defensa, però advoca per mantenir intacta la sobirania nacional. La dirigent italiana no està sola, tot al contrari. Viktor Orbán a Hongria, l’eslovac Robert Fico o el txec Andrej Babis també s’oposen a una major integració europea.

Només el president francès, Emmanuel Macron –que va llançar indirectament la candidatura de l’exdirector del BCE per a la Comissió o el Consell Europeu després de les eleccions del 2024– podria donar suport públic al "pla Draghi". El mandatari francès és una de les poques veus que s’ha alçat contra la matoneria de Trump defensant una Europa més sobirana i autònoma. Tanmateix, la seva autoritat en política exterior contrasta amb la seva feblesa a França.

No és la primera vegada que Draghi adverteix dels riscos als quals s’enfronta la UE, però mai abans el seu discurs havia sonat tan premonitori. Ho repetirà, probablement, quan el pròxim 12 de febrer s’assegui a la taula dels líders europeus en la cimera convocada per intentar implementar almenys algunes de les seves recomanacions sobre competitivitat. La qüestió és saber qui entre els qui hi seran presents està disposat a seguir la recepta de Súper Mario.