Internacional  /  Europa 24/06/2022

Ucraïna ja és candidata oficial a entrar a la Unió Europea

Els Vint-i-set ratifiquen la candidatura d’Ucraïna i Moldàvia en un temps rècord, que contrasta amb l’estancament dels Balcans Occidentals

Natàlia Queralt
4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president francès, Emmanuel Macron, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Brussel·lesEls caps d'estat i de govern dels 27 membres de la Unió Europea s’han posat d’acord per concedir a Ucraïna i Moldàvia l'estatus de països candidats a entrar al club comunitari. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat aquest dijous aquesta decisió històrica, que s’ha pres en un temps rècord. Divendres passat la Comissió Europea feia públic el seu informe d’avaluació , que donava llum verda a la petició d'Ucraïna i de Moldàvia (però no a la de Geòrgia), només quatre mesos després de rebre la sol·licitud d’adhesió firmada pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

El suport unànime del Consell Europeu tampoc s’ha fet esperar. Els líders europeus han trigat menys d’una setmana a concedir-li l’estatus de país candidat, seguint la recomanació de l’executiu. Els Vint-i-set ho han decidit en una cimera a Brussel·les que ha començat aquest dijous a la tarda i que s'allargarà fins aquest divendres, en la qual també estan abordant les conseqüències de la invasió russa contra Ucraïna, especialment la crisi alimentària mundial i el suport a Kíiv.

"És un moment únic i històric en les relacions entre Ucraïna i la UE", ha celebrat Zelenski a través del seu compte de Twitter, i ha agraït el suport dels líders europeus. "El futur d'Ucraïna és a dins de la UE", ha afegit.

Suport a un país en guerra

A ningú se li escapa que la voluntat política dels Vint-i-set ha sigut determinant en aquest procés, motivada per la invasió russa i la necessitat d’enviar un missatge contundent a Vladímir Putin. Aquesta és la primera vegada que s’atorga l’estatus de candidat a un país en guerra.

La ratificació de la candidatura d’Ucraïna per part del Consell Europeu és un acte carregat de simbolisme. Des de l’inici de la invasió russa, el president ucraïnès ha fet crides desesperades a la UE perquè permeti al seu país entrar-hi de manera accelerada. Brussel·les ha correspost aquestes demandes, però no dona un xec en blanc a Kíiv. Les negociacions d’adhesió no començaran fins que el govern ucraïnès dugui a terme les àmplies reformes que li exigeix Brussel·les: ha de reduir la influència dels oligarques en la política i l’economia, mostrar avenços en la protecció de les minories i introduir millores pel que fa a l’estat de dret i en l’àmbit de la justícia, entre d’altres.

Si bé la decisió presa aquest dijous de manera unànime pels Vint-i-set ha sigut històrica, suposa l’inici del llarg camí que, si tot va bé, portarà Ucraïna a convertir-se en estat membre del club europeu. Tot i això, no s’ha de perdre la perspectiva. El país segueix lliurant una guerra brutal contra Rússia, i Europa haurà de donar resposta a les demandes humanitàries i armamentístiques urgents que planteja Ucraïna.

Malestar dels països balcànics

Després d’aquesta cimera, la llista de països que aspiren a entrar al club europeu s’amplia. Ara mateix hi ha Turquia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia del Nord, Albània, Ucraïna i Moldàvia. Bòsnia i Hercegovina i Kosovo segueixen com a candidats potencials.

El debat entre els 27 caps d'estat i de govern s’ha allargat més del previst, ja que països com Àustria i Eslovènia han pressionat perquè s’atorgués també l’estatus de candidat a Bòsnia i Hercegovina. Un fet que finalment no ha passat. Tot i això, els líders europeus s’han compromès a atorgar l’estatus de candidat a Bòsnia i Hercegovina un cop hagi implementat reformes substancials. Durant les últimes setmanes, el país havia expressat el seu malestar i havia reclamat un tracte d’igualtat. El cas de Kosovo és encara més complicat, ja que hi ha estats membres que no reconeixen la seva independència, entre els quals Espanya.

Com en totes les decisions que es prenen en l'àmbit comunitari, els interessos nacionals hi juguen un paper important. Tanmateix, els greuges comparatius entre l’estancament dels Balcans Occidentals, que porten anys picant a la porta de la UE, i el camí d’Ucraïna i Moldàvia són perillosos.

“No facin com l’Església, discutint sobre el sexe dels àngels mentre queia Constantinoble”, ha etzibat el primer ministre albanès, Edi Rama, als líders europeus a la sortida de la cimera UE-Balcans Occidentals. I amb tota la raó. Albània va rebre l’estatus de país candidat a la Unió Europea fa vuit anys, i Macedònia del Nord, en fa 17. Tot i això, les negociacions d’adhesió no han començat en cap dels dos casos.

El problema és el veto continuat de Bulgària a Macedònia del Nord, que, de retruc, també té conseqüències sobre Albània. Sofia exigeix reformes constitucionals a Macedònia del Nord, i pretén que el macedonis reconeguin que la seva llengua és un dialecte del búlgar i que les seves històries nacionals són compartides. Macedònia del Nord –que va canviar de nom l’any 2019 per evitar l’obstrucció de Grècia– ha demanat que es respecti la seva cultura, llengua i identitat.

Aquesta cimera històrica del Consell Europeu continua aquest divendres a Brussel·les amb altres temes sobre la taula com les conseqüències sobre la guerra d’Ucraïna, la crisi alimentària mundial o l’economia. Tot i això, el punt més important de l’agenda ja està decidit. Brussel·les ha expressat el seu suport unànime a Ucraïna i a Moldàvia, que es col·loquen a la fila per entrar al club europeu.

stats