Unió Europea
Internacional Europa 09/12/2022

La UE s'acosta a Xile: vol el seu liti per dependre menys de Pequín

Brussel·les també treballa per potenciar les relacions comercials amb tota l'Amèrica Llatina

2 min
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i la ministre d'Afers Estrangers de Xile, Antonia Urrejola

Brussel·lesLa Unió Europea fa temps que vol reduir la dependència econòmica amb la Xina, sobretot pel que fa al liti i a les terres rares, i veu que part de la solució passa per potenciar les relacions comercials amb Xile. Aquest divendres ha fet un pas endavant en aquest sentit. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell; el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, i la ministra d'Afers Estrangers xilena, Antonia Urrejola, han anunciat des de Brussel·les un nou acord per restringir els aranzels a gairebé la totalitat dels productes —menys el sucre— i facilitar l'accés d'empreses dels Vint-i-set a primeres matèries que són imprescindibles per al sector tecnològic europeu, principalment per la fabricació de bateries.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A l'executiu comunitari li preocupa que, tal com ha advertit en més d'una ocasió la seva presidenta, Ursula von der Leyen, "de les trenta primeres matèries que avui estan classificades com a crítiques, deu s'obtinguin majoritàriament a la Xina" i que el "90% de les terres rares i el 60% del liti es processi" al gegant asiàtic. La Unió Europea no vol ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, la de la dependència respecte a règims autoritaris i socis poc fiables, com ha passat amb l'energia amb Moscou, i a llarg termini es tem que pugui repetir-se amb metalls de gran valor amb Pequín. Per això, els Vint-i-set busquen diversificar els subministradors i miren cap a l'Amèrica Llatina. "No ens pot tornar a passar el mateix que a Rússia", insisteix Von der Leyen.

Més enllà de Xile, la Unió Europea també vol reforçar els tractes comercials i polítics amb tota l'Amèrica del Sud. "És un pas molt important, el 2023 ha de ser l'any de la Unió Europea a l'Amèrica Llatina i de l'Amèrica Llatina a la Unió Europea. I és molt significatiu l'acord amb Xile, va ser el primer país [de la regió] a firmar un acord d'associació [amb Brussel·les]", ha dit Borrell en roda de premsa. En aquest sentit, també ha recordat que s'està treballant per arribar a nous acords similars a l'anunciat aquest divendres amb el Brasil i Mèxic, que també és un país molt ric en liti, i en general amb el Mercat Comú del Sud (Mercosur).

Tanmateix, el global de la Unió Europea no mostra el mateix entusiasme que Borrell i l'estat espanyol respecte a les relacions amb l'Amèrica del Sud. "Realment no podem dir que sigui un primer pas per a altres acords, avui hem signat una cooperació bilateral amb Xile", ha matisat Dombrovskis. De fet, el mateix Borrell, en un viatge a l'Uruguai el mes passat, va admetre que Espanya és el país de la Unió Europea que més mira a l'Amèrica Llatina per desenvolupar "llaços històrics, econòmics, culturals i lingüístics".

Tot i això, sembla que la guerra d'Ucraïna i la influència que ha guanyat la Xina i Rússia durant la pandèmia a l'Amèrica del Sud han reforçat entre els Vint-i-set la posició d'Espanya —el segon semestre de l'any que ve ostentarà la presidència del Consell Europeu— d'acostar-se més a Llatinoamèrica. "Necessitem aliats fiables, assegurar-nos el subministrament de primeres matèries i expandir la presència de la Unió Europea a l'Amèrica Llatina", ha dit Dombrovskis.

stats