La UE cada vegada té més relacions comercials amb règims autoritaris i dictatorials

Brussel·lesUn dels valors fundacionals del projecte europeu és contribuir a la democratització de països tercers a través de les relacions comercials. És a dir, aprofitar l'atracció del mercat de la Unió Europea per forçar economies estrangeres a millorar en termes de democràcia interna a canvi d'obrir les fronteres comercials del bloc europeu. Ara bé, la realitat de les aliances de la potència europea cada vegada s'allunya més del que es proposa sobre el paper i, durant els últims 25 anys, la UE ha incrementat relacions comercials amb règims autocràtics i dictatorials, segons apunta un informe del mateix Banc Central Europeu (BCE).

Tot i que no és l'únic factor, l'organisme financer constata que en gran part es deu a l'increment de les importacions de la Xina. La Unió Europea fa anys que es debat sobre quina mena de relació ha de tenir amb Pequín, també per qüestions de seguretat i geopolítiques, però no s'acaba de decidir i les transaccions entre les dues potències van creixent de manera substancial. Per exemple, del 2014 al 2024, les exportacions del gegant asiàtic al club comunitari han crescut un 101% i ara ja superen els 500.000 milions d'euros anuals.

Més enllà de la Xina, l'informe del BCE apunta que hi ha una tendència general dins de la UE d'incrementar les transaccions comercials amb tota mena d'estats autocràtics i dictatorials. La institució financera assegura que no es deu a una reducció dels índexs democràtics actuals, ja que han millorat de manera global, però que sí que hi ha contribuït el deteriorament de les democràcies d'alguns dels socis més estrets de la UE, i l'estudi posa d'exemple Turquia.

Per contra, l'organisme financer apunta que entre el 1985 i el 1999 la tendència sobre els índexs democràtics de les relacions comercials que tenia la UE era positiva en gran part gràcies a la democratització general de l'Amèrica Llatina, de l'Europa de l'Est o d'alguns països de l'Àsia Oriental. A més, l'estudi suggereix que tant Brussel·les com els estats membres cada vegada s'hi miren menys a l'hora de tancar acords comercials amb països autocràtics o dictatorials.

La nota històrica més alta de la UE en termes de relacions comercials amb països democràtics va ser el 1999 i el BCE li posa un 0,59 sobre 1. Des d'aleshores, aquesta nota, que valora com són de democràtics la mitjana de països amb els quals la UE té relacions, no ha deixat de baixar fins a l'inici de la invasió del règim de Vladímir Putin contra Ucraïna. El 2022 va assolir la xifra més baixa, un 0,41, i el 2023 ja es va incrementar lleugerament, encara que l'informe no ho concreta.

Les sancions de la Unió Europea contra Rússia han sigut claus. En més de tres anys de guerra, el bloc europeu ja ha aprovat 18 paquets de restriccions contra Moscou i, entre d'altres, ha reduït de manera substancial la importació de combustibles fòssils d'origen rus. En aquest sentit, els autors de l'estudi, Claudia Marchini i Alexander Popov, constaten que la UE té la capacitat per millorar la nota en matèria de relacions comercials amb països democràtics i ho atribueixen directament a les sancions comercials del club europeu a Rússia.

Més condicionants

Arran de la invasió russa contra Ucraïna, la mentalitat de la Unió Europea en matèria de relacions comercials ha canviat completament. Tal com alerta l'informe del BCE, és conscient del perill que suposa aquesta mena d'aliances segons amb quins països i sobretot si hi ha dependències, com era en el cas de Rússia i encara ho és amb la Xina. "Esclar que aquestes relacions debiliten les nostres economies", apunta a l'ARA l'investigador del think tank europeu Bruegel, Niclas Poitiers.

L'expert també assenyala en una conversa amb l'ARA que Brussel·les ja ha impulsat durant els últims anys diverses mesures que pretenen incrementar l'autonomia del bloc europeu i diversificar els aliats per deixar d'estar a mercè de règims com el rus o el xinès. En la mateixa línia, Poitiers recorda que històricament hi ha hagut el consens general –i ara sembla que torna a guanyar força– que cal posar condicionants en els acords comercials, tant per una qüestió de drets humans com per incrementar la seguretat en les cadenes de valor.

L'investigador de Bruegel considera que els condicionants en els acords comercials –és a dir, obligar a aplicar mesures democràtiques a canvi de poder exportar a la UE– són una bona manera de contribuir a democratitzar països tercers i, a la vegada, impulsar les seves economies. D'aquesta manera, Poitiers apunta que es pot evitar "reforçar" règims autocràtics o autoritats sense obligar-los a millorar en termes democràtics i, a més, "treure molta gent de la pobresa".