Ulls grossos en contaminació i ús de productes químics: el pla de la UE per impulsar el rearmament

Brussel·lesMés mesures excepcionals de Brussel·les per impulsar el rearmament de la Unió Europea. La Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que reformarà lleugerament la legislació comunitària perquè els projectes industrials bèl·lics tinguin via prioritària a l'administració pública i puguin optar a més finançament públic i privat, i per potenciar les compres d'armes conjuntes de la Unió Europea. A més, amb el mateix objectiu l'executiu comunitari convida els estats membres a ser més flexibles amb els requisits mediambientals i de seguretat dels productes químics que regeixen actualment la indústria armamentista.

En primer lloc, la Comissió Europea accelerarà els tràmits dels projectes de la indústria armamentista que han de comptar amb el vistiplau de les administracions. Segons fonts comunitàries, alguns d'aquests vistiplaus es podien allargar uns cinc anys, ja que estaven sotmesos a molts filtres per qüestions de seguretat, però a partir d'ara hauran de rebre una resposta definitiva en un termini màxim de 60 dies. I en cas que l'administració no contesti durant aquest període, el projecte rebrà la llum verda de manera automàtica.

En la mateixa línia, l'executiu comunitari ha assegurat que reduirà la paperassa per a les empreses que vulguin beneficiar-se dels fons de defensa europeus, que s'han desplegat per contribuir en el rearmament de la UE. A més, Brussel·les potenciarà la coordinació de la compra d'armes conjuntes entre els estats membres per accelerar la fabricació armamentista i aconseguir signar contractes a millor preu.

Més màniga ampla en els controls

Les mateixes fonts comunitàries asseguren que la UE ha de continuar sent "estricta" en els controls sobre la perillositat dels productes químics que es fan servir en la indústria armamentista, però convida els estats membres a agilitzar l'avaluació dels projectes armamentistes i a ser més clara en les prohibicions o permisos. En aquest sentit, dona màniga ampla a cada govern estatal perquè designi de manera general si un producte químic és legal o no i perquè eviti analitzar "cas per cas" el seu ús en projectes en concret, cosa que la Comissió Europea considera que alenteix els processos de validació i genera incertesa davant de potencials inversors. Les fonts comunitàries posen d'exemple els productes químics que es fan servir en la pólvora de la munició, els quals assegura que en molts països no és clar si estan prohibits o es poden fer servir.

Brussel·les també recorda que la legislació comunitària ja preveu fer excepcions en alguns controls ecològics i que s'accelerin els tràmits administratius en casos d'urgència o de crisi, com considera que és la guerra d'Ucraïna i l'amenaça que suposa l'expansionisme rus. Tot i això, l'executiu comunitari evita concretar quina normativa es pot passar per alt per qüestions de força major com aquesta.

Les mateixes fonts comunitàries expliquen que publicaran una llista de tipus de projectes industrials militars que podran rebre l'etiqueta ESG (medi ambient, responsabilitat social i governança, en les seves sigles en anglès). Es tracta d'una classificació que reben iniciatives empresarials que són responsables amb el medi ambient i amb la societat, i les fa més atractives davant de potencials inversors, tant públics com privats. D'aquesta manera, per exemple, governs i entitats bancàries podrien finançar la indústria bèl·lica, cosa que en general no compta amb el suport popular, i lluir igualment les sigles ESG.