Internacional 27/01/2021

Vacunar el 70%, un optimisme poc justificat

El procés de fabricació de les vacunes és un dels motius que expliquen el retard en la seva producció

4 min
Centre de vacunació a Bath, oest d'Anglaterra
Disponible en:

LondresMés enllà del fenomenal embolic polític entre la Comissió Europea i AstraZeneca, el cert és que l'excusa dels problemes en la producció del components actius de la vacuna exposada pel director executiu de la farmacèutica, Pascal Soriot, en una entrevista publicada en quatre mitjans europeus aquest dimarts són perfectament possibles. Així ho assegura a l'ARA Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC. "Que la producció de la vacuna tindria alts i baixos era d'esperar. Al principi el subministrament va anar molt bé perquè les companyies han estat acumulant dosis fins i tot abans que s'aprovés la vacuna. Però ara ja anem en temps real, i la producció té un component biològic, com ha explica Soriot, que no és exacte. El que diu pot passar. Ara bé, que això sigui la raó de la disminució de dosis o hi hagi altres motius polítics al darrere és difícil de saber. En tot cas, l'excusa és plausible". També, però, podria ser que hi hagués un excés d'ambició o d'optimisme.

En tot cas, Soriot ha parlat de "mala sort" en les plantes de producció de Bèlgica i Holanda, on es fa el component biològic de la vacuna que ha d'abastir la manufacturació final, a les instal·lacions de la companyia a Itàlia i Alemanya. Un procés en què no intervenen les plantes del Regne Unit, ara per ara, segons Soriot, destinades a abastir les necessitats britàniques en primer lloc, una decisió que la UE posa en qüestió.

Però, de què parla en concret? En general, les vacunes tenen diversos elements: els anomenats components actius, que estimulen el sistema immunitari (virus mort, proteïna del virus o material genètic d'un virus); els coadjuvants, que milloren la resposta del sistema immunitari; els estabilitzadors, que allarguen la vida útil; antibiòtics, que prevenen la contaminació bacteriana durant la fabricació; i conservants, que eviten la contaminació durant la distribució (com ara quan s’obre un vial de dosis múltiples).

La farmacèutica, demandada a Nova York per un fons de pensions

La farmacèutica anglo-sueca no només està en guerra amb la Unió Europea. Un fons de pensions dels Estats Units ha demandat la companyia i els seus directius perquè els inversors van patir pèrdues a causa de defectes en la presentació dels resultats d'eficàcia de la vacuna contra el coronavirus que fabrica la companyia i que ha desenvolupat la Universitat d'Oxford. En els tres dies posteriors a la publicació, a finals de novembre, el preu dels títols d’AstraZeneca va caure un 5%. La demanda l'han presentat exfuncionaris jubilats del comtat de Monroe, a Michigan. Al·leguen "fets i omissions il·lícites" per part d'AstraZeneca. La caiguda de les accions està relacionada amb els dubtes que hi ha sobre la informació contradictòria relativa a la possible efectivitat de la vacuna en les persones més grans de 65 anys, una informació que se'ls hauria ocultat als inversors. Aquest divendres, l'Agència Europea de Medicaments podria aprovar la vacuna per al seu ús a la Unió Europea però restringit, sense que fos aplicable als més grans d'aquesta franja d'edat.

Cada vacuna, a més, té un procés de fabricació únic, però algunes etapes són bastant semblants. Per exemple, la propagació de components actius, fent-los créixer en cèl·lules animals, vegetals, fúngiques o bacterianes (cultiu cel·lular) o fent-los créixer mitjançant reaccions químiques; la purificació, per extreure els components actius; la formulació, per barrejar els components de la vacuna de manera que s'optimitzin per garantir que es produeix una resposta immune eficaç, que pugui ser entomada pel cos humà, es pugui produir a gran escala i es mantingui estable; omplir i enllestir els vials; l’etiquetatge i l’envasament final per, en últim lloc, de cada lot, fer-ne un mostreig i un test per comprovar la integritat microbiològica del producte. El que ha explicat Soirot és que, en el cas de les plantes europees, el que ha fallat és la primera fase, el cultiu cel·lular, que ha anat més lent del previst i està impedint continuar la cadena. En altres llocs, com a les plantes del Regne Unit, no hi ha hagut aquest problema i, per tant, diu, s'ha pogut entregar el que estava previst.

El gran repte de la immunització contra el covid és que o és global o no serveix de res; i que el món ha de produir com a mínim 5.500 milions de vacunes a l'any, el doble si es pensa en les dues dosis. I és un repte impossible d'assolir perquè no hi ha la capacitat industrial per fer-ho en menys d'un any.

Europa, endarrerida

Pel que fa al ritme de vacunació a Europa, les diferències entre el Regne Unit i la Unió són molt cridaneres. En els últims set dies, el sistema sanitari britànic ha aconseguit vacunar 2,6 milions de persones amb la primera dosi. En total, des de l'inici de la campanya, s'ha immunitzat, si més no parcialment, el 10,76% de la població. A Espanya, per contra, només és el 2,76%. Amb tot, és el percentatge més alt de la UE.

En qualsevol cas, l'abisme entre unes xifres i unes altres ha posat en les últimes hores AstraZeneca en el punt de mira per l'incompliment de les seves promeses de lliurament de vacunes, tot i que també la Unió hi és per com ha gestionat la creació d'un portafoli de vacunes per als Vint-i-set envoltat de secretisme.

Què ha fallat a la UE, doncs? Més enllà de les excuses de Soriot i la poca previsió d'AstraZeneca, potser cal preguntar-se també si les expectatives –el 70% de la població adulta espanyola vacunada abans o a finals de l'estiu, entre 15 i 20 milions de persones– no eren molt optimistes. "Diria que estava basat en un càlcul matemàtic que preveia que tot funcionaria perfectament, quan aquesta campanya no s'ha fet mai abans", diu a l'ARA Rafael Vilasanjuan, director de política i desenvolupament global de l'lCS Global de Barcelona i membre del comitè de direcció de Covax, el programa de l'Organització Mundial de la Salut per a la distribucio equitativa de la vacuna.

Però també hi ha hagut problemes derivats de la manca de capacitat de producció de vacunes a Europa, en especial en relació amb el Regne Unit, als quals s'ha afegit el retard en el desenvolupament de la vacuna de Sanofi i l'Institut Pasteur de París.

AstraZeneca, en tot cas, s'ha enganxat els dits amb unes promeses sobre les quals el seu soci més important, l'Institut Serum de l'Índia, "ja el va advertir" que serien difícils de complir, com recorda Vilasanjuan. La companyia de Soriot assegurava que produiria fins a mil milions de dosis aquest any, un objectiu molt més que ambiciós, del tot impossible. A més d'aquest contracte, n'ha firmat altres amb l’empresa espanyola Mabxience, que fabricarà a la seva planta de Garín (Argentina) l’antigen, i que, gràcies a un acord amb la fundació del magnat Carlos Slim, portarà part del procés final a Mèxic per fabricar-hi 150 milions de vials. Igualment, va llicenciar el producte a R-Pharm a Rússia per a aquest país i els veïns (també l'Orient Mitjà i els Balcans) i a Shenzhen Kangtai a la Xina (200 milions) i Fiocruz al Brasil (100 milions). Una política d'expansió abanderada per una vacuna a l'abast de tothom, i de franc per als països pobres, que, potser ara, no està en condicions de dur a terme.

stats