Internacional 26/01/2021

La UE, en mans d'unes farmacèutiques que no compleixen els acords

La Comissió demanarà aquest dimecres noves explicacions a AstraZeneca sobre el retard en el lliurament de les vacunes

4 min
Imatge d'arxius d'un dels laboratoris d'AstraZeneca
Disponible en:

Brussel·les / LondresLa Comissió Europea està al punt de mira en tant que és l'única responsable de la compra de les vacunes perquè les dosis arribin als 27 socis europeus. Però només Brussel·les i, per exemple, AstraZeneca saben quines condicions van pactar en uns contractes que són secrets, també per a la resta de les farmacèutiques amb l'excepció parcial del signat amb CureVac.

En un terreny adobat per la falta d'informació, els dubtes sobre la gestió europea –amb un ritme de vacunació molt lent– s'obren fàcilment camí, especialment després que AstraZeneca, fabricant de la vacuna d'Oxford, va informar divendres passat que no complirà els compromisos de lliurament de les dosis pactades per al primer trimestre d'aquest 2021. A Brussel·les el malestar és immens.

Per això, la Comissió ha elevat el to davant el conjunt del sector farmacèutic i ha anunciat la creació d'un mecanisme de transparència perquè els laboratoris que produeixen a Europa estiguin obligats a informar abans d'exportar dosis fora de la UE. Un mecanisme que definirà a finals d'aquesta setmana i que busca, a posteriori, unes garanties que en l'únic contracte que s'ha conegut públicament, ni que sigui de forma pacial, el de CureVac, com ja s'ha apuntat, no apareixen. Un portaveu de la Comissió s'ha negat aquest dimarts a respondre si el contracte d'AstraZeneca és similar, i tampoc no fixa cap sanció en cas de retards en l'arribada de les vacunes.

Suècia amenaça amb no pagar a Pfizer

En tot cas, està per veure si la UE prendrà l'exemple de Suècia, que aquest dimarts ha anunciat que paralitzaven els pagaments a la farmacèutica nord-americana Pfizer fins que s'aclareixi la qüestió del nombre de dosis de la vacuna contra el coronavirus que es poden extreure dels seus vials. Inicialment, va dir que n'hi havia 5 en cada un. Però l'Agència Europea del Medicament va recomanar actualitzar la informació per especificar que cada vial en conté fins a sis si s'usa el material adient, una més de les cinc que estaven aconsellades fins ara. La farmacèutica va actualitzar la fitxa tècnica explicant que per aconseguir la sisena dosi s'han de fer servir xeringues "que no deixin un volum mort significatiu". Va començar a calcular els enviaments de vacunes comptant la dosi extra. Ja que el preu que paga la UE (12 euros), és per dosi, no per vial, amb menys vials obté un augment del que ingressa del 20%. L'Agència de Salut Pública sueca (FHM) ha instat la Comissió Europea (CE) i Pfizer a arribar a un acord que aclareixi la situació. "Mentre això no passi, hem dit a la companyia que hem d'esperar amb les factures que hi hagi fins que estigui clar què és el que regeix", ha dit al diari Dagens Nyheter l'epidemiòleg en cap suec, Anders Tegnell.

"Europa ha invertit milers de milions per desenvolupar les primeres vacunes de coronavirus, ara les companyies han de complir les seves obligacions", ha etzibat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en la seva internvenció aquest dimarts al Fòrum Econòmic de Davos, en què ha reivindicat que és tracta d'una qüestió de "negocis", no de proteccionisme.

De fons, la sospita que l'anglosueca AstraZeneca ha venut a països tercers dosis de la seva vacuna quan al mateix temps assegura no poder complir amb les entregues pactades amb la UE. Una ombra de dubte que el director executiu de la companyia, Pascal Soriot, ha desmentit categòricament aquesta tarda en una entrevista que han publicat diversos mitjans de premsa escritra europeus.

En qualsevol cas, Brussel·les li ha reclamat explicacions ja en dues reunions ahir dilluns, i en una tercera que tindrà lloc aquest dimecres. L'executiu comunitari diu que fins ara les respostes obtingudes no són satisfactòries. Els arguments del laboratori anglosuec s'han limitat a l'explicació "de problemes tècnics" en la cadena de producció a Europa.

Al principi de la pandèmia, Brussel·les ja va activar un mecanisme per supervisar les exportacions de material mèdic fora de la UE davant l'escassedat de productes, llavors en ple debat sobre la necessitat d'una Europa amb més "autonomia estratègica".

D'altra banda, des del Regne Unit s'acusa la UE de voler "prohibir" les exportacions de vacunes, cosa que Brussel·les nega: "No volem imposar una prohibició en les exportacions o restriccions, és principalment un mecanisme de transparència, per aportar claredat sobre la capacitat de manufactura", ha afirmat aquest dimarts el comissari Valdis Dombrovskis.

La campanya de vacunació

A l'agost, la Unió va pactar amb AstraZeneca 300 milions de dosis, ampliables a 400. Amb Pfizer, l'acord inicial era de 300 milions de dosis, ampliables a 300 més.

AstraZeneca havia de lliurar 80 milions de dosis de la vacuna d'Oxford fins a finals de març, un cop fos aprovada per l'Agència Europea del Medicament (EMA), circumstància que presumiblement es produirà el proper divendres, 29 gener. Encara que amb posterioritat a la galleda d'aigua freda que ha suposat l'anunci d'AstraZeneca cap responsable de la farmacèutica ha quantificat l'impacte dels problemes de fabricació, l'agència Reuters va informar que "els lliuraments es reduirien a 31 milions de dosis [el 60% menys en relació amb les previsions inicials]".

L'objectiu de la UE és tenir el 70% de la població vacunada cap a finals d'estiu. Però cada cop es fa una missió més impossible, tant pels retards d'AstraZeneca com per l'alentiment dels lliuraments de Pfizer/BioNTech, que ha reduït el volum de vials que enviarà durant el mes de febrer, en aquest cas una circumstància atribuïble als treballs d'ampliació de la capacitat de producció de la planta de Puurs, a Bèlgica.

Fins ara, la UE només ha vacunat menys de dos ciutadans de cada cent. Per contra, el Regne Unit ja ha injectat la primera dosi al 10% de la població. Entre altres raons, la diferència està en la variació del calendari d'aprovació de les vacunes. Els britànics van començar la campanya el 8 de desembre. La UE, el 27. Londres va donar la llum verda a la vacuna d'Oxford el 30 de desembre. L'EMA, com ja s'ha apuntat, ho farà el proper divendres.

Però l'analista Rasmus Bech Hansen, conseller delegat i fundador d'Airfinity, una companyia amb base a Londres que analitza dades científiques i que en recull sobre el procés de vacunació arreu del món, assegura que el problema no és, només, de calendari, sinó també d'inversió i previsió. "En comparació amb la Unió Europea, el Regne Unit ha invertit abans i per càpita en producció i en assajos clínics fins a set vegades més", encara que assegura que justament per l'opacitat dels contractes, tant els de la UE com els del Regne Unit i els Estats Units, és impossible saber les quantitats exactes que hi han destinat els diferents governs.

Sí que se sap, però, que la UE ha comprat a Oxford/AstraZeneca la dosi a un preu més barat (1,78 euros) que no pas el Regne Unit o els Estats Units, que va aportar a a la farmacèutica 1.200 milions de dòlars per augmentar la seva capacitat de producció. Altres dels errors estratègics de la UE, d'acord amb la versió que dona Bech Hansen, és que va apostar inicialment per un cavall –la vacuna de Sanofi/GSK– que ha quedat molt enrere en la cursa. Un retard que impacta directament en la capacitat de producció comunitària, perquè és Sanofi qui en té més a la Unió i no Oxford/AstraZeneca. L'anglosueca pot produir a la planta del Regne Unit fins a 300 milions de dosis anuals (80 compromesos ja amb el Regne Unit per al 2021) i a l'Índia (Serum Institut), la factoria de més gran capacitat del món, mil milions de dosis. En principi, però, les que surtin de l'Índia o bé s'hi quedaran o bé aniran al Brasil, Argentina, la República Dominicana, el Salvador, Mèxic i el Marroc, països on el passat 6 de gener, bastant abans que a la UE, es va aprovar aquesta vacuna.

La Comissió Europea, doncs, té un seriós problema: està entre l'espasa d'una pandèmia que no dona treva i la paret d'unes farmacèutiques que potser han promès més del compte, més de la capacitat que podien oferir. L'opacitat dels contractes, de moment, impedeix fer l'escrutini de qui o per què la vacunació als Vint-i-set està en perill.

stats