França-Espanya
Internacional 15/03/2021

França i Espanya signen l'acord de doble nacionalitat que beneficiarà més de 300.000 persones

En la cimera bilateral de Montalban, els dos presidents reten homenatge a Manuel Azaña i als republicans espanyols exiliats a França

2 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron, en la seva cimera bilateral de Montauban el març del  2021.
Disponible en:

El president de la República francesa, Emmanuel Macron, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han signat formalment aquest dilluns el conveni per la doble nacionalitat francesa i espanyola, al qual es podran acollir uns 150.000 francesos que viuen a Espanya i uns 190.000 espanyols que viuen a França, segons dades del mateix Macron. En roda de premsa dels dos mandataris, Macron ha remarcat que aquest "conveni històric" donarà lloc a "una generació de ciutadans plenament francoespanyols" que podran "viure plenament la seva permanència als dos països".

El conveni de doble nacionalitat, una iniciativa de Sánchez, tal com ha recordat Macron, ja va ser aprovat al novembre pel consell de ministres espanyol, però ha estat formalment aprovat avui amb la signatura dels dos presidents. És el primer conveni d'aquesta mena que Espanya signa amb un país que no és de l'àmbit iberoamericà, perquè fins ara només en tenia amb Xile, el Perú, el Paraguai, Nicaragua, Guatemala, Bolívia, l'Equador, Costa Rica, Hondures, la República Dominicana, l'Argentina i Colòmbia. "Aquest conveni corregeix una anomalia històrica", ha dit Sánchez, que ha criticat els "populismes identitaris que conceben la identitat com una cosa tancada".

El conegut com a Conveni de Montalban, el nom de la localitat occitana on s'ha rubricat, ha sigut un dels plats forts de la cimera bilateral que ha reunit els dos governs de manera semipresencial a causa del covid-19, i que ha servit també per retre homenatge als espanyols que es van exiliar a França arran de la Guerra Civil Espanyola i als republicans espanyols que van lluitar a la Resistència francesa. L'acte més emotiu ha sigut l'homenatge a la tomba de qui va ser l'últim president de la Segona República, Manuel Azaña, mort en l'exili i enterrat a la localitat, al nord de Tolosa de Llenguadoc. "No oblidarem mai els nombrosos republicans espanyols que es van unir a la Resistència francesa i ens van permetre continuar sent lliures", ha dit Macron.

Macron ha defensat també la trobada com una manera de "defensar la cooperació europea" en la gestió de la pandèmia de covid-19 i de la producció i distribució de vacunes. "Tots dos hem lluitat per una Europa més forta i aquesta cimera ens ha servit per defensar aquest marc europeu per multiplicar la nostra capacitat de fabricació de vacunes" i "un pla europeu de recuperació econòmic on la transformació energètica i el clima siguin fonamentals". També ha servit per reforçar la col·laboració entre els dos governs en matèria antiterrorista, una cooperació que es va iniciar en la lluita contra ETA i va continuar contra el terrorisme jihadista que ha colpejat durament França els últims anys, així com Barcelona i Madrid.

Entre la desena d'acords signats a la cimera bilateral n'hi ha també de reconeixements de titulacions universitàries, cooperació en formació professional i un acord per organitzar conjuntament entre els dos governs els actes de celebració del 50 aniversari de la mort de Pablo Picasso el 2023, entre altres coses. També s'hi ha debatut el suport espanyol a les operacions militars franceses al Sahel.

stats