Al front de Bakhmut: "Necessitem més munició"
L'ARA visita un campament de les forces ucraïneses que intenten frenar l'avanç rus a la regió del Donbass
Front de Bakhmut (Ucraïna)Cada dia el Mikhaïlo condueix per l'anomenada "carretera de la vida", l'única que controla l'exèrcit ucraïnès des de la ciutat de Kostiantínivka fins a la de Bakhmut, a la regió ucraïnesa del Donbass. És un moment de tensió. El Mikhaïlo ha de circular ràpidament i ha de posar els cinc sentits a la carretera, perquè pot ser atacada en qualsevol moment per les tropes russes. Aquest jove ucraïnès, però, ha trobat la fórmula per abstreure's durant el trajecte malgrat el perill: conduir amb la música a tot drap. Escoltar cançons patriòtiques amb missatges emotius i motivadors li donen alè. Són una injecció d'energia. Segurament també és l'únic moment del dia en què pot sentir allò que genera la música: la dopamina, l'hormona del plaer.
Avui el Mikhaïlo viatjarà acompanyat del diari ARA. Són les deu del matí i sembla que el sol es deixarà veure una mica més que les dues últimes setmanes, que no ha deixat de ploure. Els companys del Mikhaïlo l'esperen en un petit campament militar situat al front de Bahkmut, la zona més calenta de la guerra al Donbass. La ubicació del campament no es pot desvelar. Hi ha la brigada número 80 de l'exèrcit ucraïnès, una de les que més han contribuït a frenar l'avanç dels invasors russos. El Mikhaïlo engega el cotxe i comença a sonar la cançó Fortalesa Bakhmut, la lletra de la qual diu: “Mama, continua en peu de guerra. Fins al final lluitarem. Mama, jo tornaré”.
Tan bon punt arribem al campament, un petit gos negre s'acosta a saludar-nos. És la mascota d'aquesta brigada i es diu, com no podia ser d'una altra manera, Bakhmut. Molt a prop se senten impactes d'artilleria. “Són trets del nostre exèrcit. Tota aquesta zona està plena de punts d'artilleria”, explica el Mikhaïlo. Costa caminar, la zona està plena de fang. Entre els arbres i cobert amb una xarxa de color verd hi ha un obús camuflat, que la brigada dispara. “És un model britànic i vam aprendre a fer-lo servir en un curs d'una setmana a Alemanya. Els instructors eren nord-americans i es van sorprendre de la rapidesa amb què ens vam familiaritzar amb l'arma”, explica l'Andrí, de 31 anys. Ell s'encarrega de rebre la informació de la intel·ligència armada ucraïnesa per saber quins objectius han d'atacar. Tot seguit, dona les coordenades als artillers, que agafen un projectil, el fiquen a l'obús, apunten, es tapen les orelles i obren foc. “Els primers trets són de diagnòstic. Després anem corregint la posició. També hem de tenir en compte les condicions meteorològiques, com ara el vent. Tot hi influeix. Podríem dir que l'artilleria és matemàtica d'alt nivell”, afegeix l'Andrí.
També han d'estar preparats per a un possible contraatac de l'exèrcit rus. Aquí la seguretat no està garantida. “Ahir a la nit ens van atacar amb un projectil del calibre 152. Va caure a uns cent o uns dos-cents metres de nosaltres”, destaca el militar, que recorda que les tropes russes són a només quatre quilòmetres i mig de distància. "Necessitem més munició i armes per frenar l'avanç rus", assegura.
El simbolisme de Bakhmut
Bakhmut s'ha convertit en tot un símbol de la resistència ucraïnesa. Les forces russes intenten des de l'estiu passat envoltar la ciutat per després continuar avançant i arribar a les localitats més importants de la província de Donetsk, com ara Kramatorsk i Sloviansk. Molts analistes van vaticinar que al març la ciutat cauria en mans russes. Malgrat això, continua resistint. Es calcula que les tropes russes controlen en l'actualitat el 75% de la ciutat. Hi tenen lloc cruents combats, carrer a carrer i casa a casa. Les baixes són molt elevades per als dos bàndols.
El campament militar ucraïnès es troba als suburbis de Bakhmut. Hi ha poc temps per descansar. Els militars han d'estar en guàrdia les vint-i-quatre hores del dia. El cansament físic és evident, però mantenen la moral alta. Hi ha un sentiment de germanor, de camaraderia. “Tots volem que acabi la guerra, però hem de continuar lluitant per aconseguir la victòria. Fem torns per no estar tan cansats”, explica el Serguei, un dels artillers.
A l'interior del campament un soldat treballa davant d'un ordinador. Rep informació. El cafè i el te a Ucraïna són sagrats i aquí no en falten. Els militars en serveixen diverses tasses. L'Andrí, més relaxat, assegura que té un somni: comprar-se un apartament a la costa valenciana un cop s'acabi la guerra. “M'agrada estar a prop del mar”, diu. Ara per ara, però, ha d'estar en una guerra que ni ell ni els seus companys han escollit.
