Internacional 20/08/2021

Gairebé la meitat dels infants del món pateixen l'impacte de la crisi climàtica

L'Unicef i FFF presenten la primera anàlisi exhaustiva dels riscos climàtics per als nens i les nenes

Mar Sala
4 min
uUn nen juga a les inundacions de Gatumba, a prop de Bujumbura, a Burundi

BarcelonaFridays for Future (FFF) i l'Unicef uneixen veus per donar visibilitat a una urgent i greu realitat: gairebé la meitat dels nens i les nenes al món, uns 1.000 milions, estan actualment exposats als perills climàtics i ambientals, ja que viuen en un dels 33 països on més incideix la crisi climàtica.

Ciclons, inundacions, desertificació i sequeres, erosió de les costes per l'augment del nivell del mar… Els infants, a més de ser els més vulnerables a tots aquests impactes de la crisi climàtica i a les malalties que se’n deriven, “són els que viuran en un planeta que, si no actuem de pressa, serà un lloc molt més perillós on viure”.

“Per primera vegada disposem d’un panorama complet que ens revela on i de quina manera els infants són vulnerables al canvi climàtic, i es tracta d’un panorama molt més greu del que podíem imaginar”, va declarar la directora executiva de l'Unicef, Henrietta Fore. Afegeix que la totalitat dels drets dels infants es veuen deteriorats, “des del seu accés a un aire net, aliments i aigua potable fins al seu dret a l’educació, a l’habitatge, a estar protegits contra l’explotació i fins i tot a sobreviure”. En l'informe La crisi climàtica és una crisi dels drets de l’infant: presentació de l’índex de risc climàtic de la infància s'assenyala, per cada país, la vulnerabilitat i l’exposició dels nens davant els efectes de la crisi climàtica. Es tracta de la primera anàlisi exhaustiva dels riscos climàtics des de la perspectiva dels infants.

En el tercer aniversari del naixement de FFF, el moviment estudiantil que va començar un divendres amb una petita protesta d'avant la porta d'una escola de Suècia i que encapçalava Greta Thunberg , ara la reivindicació s'estén a més de 120 països i l'Unicef s’hi suma amb el testimoni d'aquesta anàlisi, i dona el seu  “suport a la seva reivindicació en favor del canvi amb un missatge irrefutable: la crisi del clima és una crisi dels drets dels infants”, va afegir la directora.

Els infants, més exposats

Que els nens i les nenes són els més afectats per la crisi climàtica no és cap novetat, perquè no poden controlar el seu nivell d’exposició al risc, són menys capaços de protegir-se de manera ràpida i immediata, tenen més dificultats per accedir a aigua neta i menjar, són més susceptibles a les malalties com la malària i el dengue que proliferen amb el canvi climàtic, en onades de calor, no regulen la temperatura del cos com els adults i fins i tot l’exposició a petites quantitats de productes químics tòxics seran molt més perjudicials per als nens que els adults.

És un tema de justícia climàtica. L'informe ens deixa clar que els infants i joves més vulnerables a aquesta crisi són els que habiten als països de la República Centreafricana, el Txad, Nigèria, Guinea i Guinea Bissau. Tots ells a sota de la llista dels 33 països de risc extremadament alt, que junts només contribueixen en un 9% a les emissions mundials de CO2. Mentre que els deu països més contaminadors en conjunt aboquen gairebé el 70% de les emissions. I només un d'aquests deu es classifica de risc extremadament alt en l'índex.

Mapa de l’exposició dels nens i la seva vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic
L’índex de risc climàtic per a la infància exposa les dades següents:

·    240 milions d'infants estan exposats a les inundacions costaneres

·    330 milions d’infants estan exposats a les inundacions fluvials

·    400 milions d’infants estan exposats als ciclons

·    600 milions d’infants estan exposats a les malalties transmeses per vectors

·    815 milions d’infants estan exposats a la contaminació per plom

·    820 milions d’infants estan exposats a les onades de calor

·    920 milions d’infants estan exposats a l’escassetat d’aigua

·    1.000 milions d’infants estan exposats a nivells cada cop més elevats de contaminació atmosfèrica

Un informe que surt a la llum pocs mesos abans de la Conferència pel Canvi Climàtic de les Nacions Unides que se celebrarà el pròxim novembre a Glasgow, i amb el que esperen fer pressió als governs i les empreses perquè abordin urgentment les causes d’arrel del canvi climàtic. "S'han de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en línia amb l'Acord de París", sentencia Blanca Carazo, de l'Unicef. Una evidència que forma la base de les exigències i el clam a l'acció als governs, les empreses i els actors rellevants.

A la província de Sofala, Moçambic, una nena portant un bol buit, durant una distribució d'aliments al centre de trasllat de Tica després del cicló tropical 'Eloise'.
Un noi i la seva mare caminant per l'aigua en una zona afectada per les inundacions de fins a 1,8 metres, a l'est de Jakarta, Indonèsia.

Àmbits d'acció

En l'informe, l'Unicef exigeix un augment de les inversions destinades a l’adaptació i la resiliència al clima en els serveis més importants per a la infància, com ho són els sistemes d’aigua, sanejament i higiene i els serveis de salut i educació. Cal reduir les emissions de gasos, en un 45% com a mínim (en comparació amb els nivells del 2020), abans de 2030 per impedir que la temperatura augmenti més d’un 1,5 ºC. S'ha d'educar els infants sobre el clima i competències ecològiques, que són fonamentals per a la seva adaptació. Els joves han d'estar inclosos i participar en totes les negociacions i les decisions relacionades amb el clima a escala nacional, regional i internacional, inclosa la COP26. I per acabar, s'haurà de garantir una adequada recuperació de la pandèmia del covid-19, que no posi en perill la capacitat de les generacions futures per abordar i respondre a la crisi climàtica.

Mentre la crisi climàtica no es tracti com el que és, una crisi, els joves afirmen que “seguiran sorgint moviments de joves activistes pel clima que continuaran creixent i lluitant pel que és just, perquè no tenim elecció”, van sentenciar Farzana Faruk Jhumu (Bangladesh), Eric Njuguna (Kènia), Adriana Calderón (Mèxic) i Greta Thunberg (Suècia), coautors del prefaci de l’informe.

stats