El govern francès admet la derrota a les legislatives: "Serà complicat governar"

Els partits de l'oposició reclamen la dimissió de la primera ministra, i Macron continua en silenci

3 min
El president francès, Emmanuel Macron.

ParísL'endemà de les eleccions legislatives franceses, el govern i el president, Emmanuel Macron, en estat de xoc, intenten digerir aquest dilluns el fracàs electoral. La coalició d'Emmanuel Macron, Ensemble, només va obtenir diumenge una majoria simple a l'Assemblea Nacional, una situació que pot provocar una paràlisi política. En un país poc acostumat als pactes parlamentaris, una cambra sense cap majoria clara pot tenir com a conseqüència el bloqueig. "Ingovernable", titulava Le Parisien. "La bufetada", escrivia a la portada el diari d'esquerres Libération per descriure gràficament el resultat de les eleccions per al president de la República.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Serà complicat governar –admetia aquest dilluns la portaveu governamental, Olivia Gregoire–. Caldrà imaginació, audàcia i obertura per convèncer socis moderats". És pràcticament l'únic membre de l'executiu que ha parlat públicament, i ho ha fet per reconèixer que al president de la República li espera un nou quinquenni difícil. Macron i la primera ministra, Élisabeth Borne, han dinat junts a l'Elisi per examinar els resultats, però no n'ha transcendit cap informació ni imatge. A la cita també hi han assistit els líders de les altres formacions d'Ensemble, el centrista François Bayrou i l'ex primer ministre Edouard Philippe.

Alguns mitjans francesos especulaven aquest dilluns sobre la possibilitat que Borne dimiteixi. Segons la portaveu, per ara la idea no està sobre la taula, però Gregoire tampoc no ha estat categòrica a l'hora de descartar-ho: "Ja veurem en les pròximes hores", ha subratllat en una entrevista a France Inter. Les dues principals forces de l'oposició a l'Assemblea, la plataforma d'esquerres liderada per Jean-Luc Mélenchon (Nupes) i l'extrema dreta de Marine Le Pen, han exigit la dimissió de Borne. "Ha de marxar. Em sembla una evidència. Ja no té l'autoritat necessària per ser primera ministra", ha assegurat el diputat de La França Insubmisa de Mélenchon Alexis Corbière a France Info. Nupes també ha anunciat que presentarà una moció de censura, tot i que té poques opcions de prosperar.

Canvis al govern

El futur de Borne és una incògnita, però el que és evident és que el president de la República haurà de fer canvis al govern: hi ha tres ministres que eren candidats a les legislatives i diumenge van resultar eliminats. Segons la norma que va imposar l'Elisi, els ministres que no fossin elegits haurien d'abandonar el govern. És el cas de la titular de Transició Ecològica, Amélie de Montchalin, i de la ministra de Sanitat, Brigitte Bourguignon.

Al marge dels canvis a l'executiu, el més urgent per a Macron és buscar aliances parlamentàries estables que li permetin sumar els 289 escons de la majoria absoluta. Seria l'única fórmula que tindria per tirar endavant les reformes previstes, però és una opció que sembla cada cop més inviable. Descartat un pacte amb la unitat de les esquerres o amb l'extrema dreta, només li quedaria explorar una aliança amb els Republicans, que han obtingut 64 escons. Políticament, sembla l'opció més lògica, però, a més, és amb l'única força que sumaria.

La primera ministra francesa, Elisabeth Borne.

Tanmateix, la formació conservadora ja ha tancat aquest dilluns la porta a una aliança amb Macron. "No hi haurà un pacte, ni una coalició ni cap mena d'acord", ha afirmat contundent el president dels Republicans, Christian Jacob, després d'una reunió estratègica del partit. "Estarem a l'oposició", ha insistit. Si els conservadors no canvien de parer, al govern només li quedarà l'alternativa de buscar aliances puntuals i negociar amb els diferents grups cada reforma o cada llei. El quinquenni es pot convertir en un infern per al president de França, que entra en un territori desconegut de pactes.

Vot de càstig

El de diumenge és un vot de càstig a Emmanuel Macron –que confiava en mantenir la majoria parlamentària i va optar per no fer campanya electoral–, però també és el reflex de la desafecció política a França. L'abstenció va arribar al 54%. Els resultats, amb un ascens espectacular de l'extrema dreta i un creixement notable de les esquerres unides en coalició, també mostren la polarització social i política del país. Les esquerres de Nupes i el Reagrupament Nacional de Le Pen reclamen ara ser reconeguts oficialment com a principal força de l'oposició a l'Assemblea Nacional.

Nupes, formada per La França Insubmisa, el Partit Socialista, els Verds i el Partit Comunista, ha aconseguit 131 escons, molt per sobre de Le Pen (89), però no està clar si Nupes es constituirà com un sol grup parlamentari o es dividirà. Mélenchon ha demanat aquest dilluns que les esquerres formin un sol bloc polític a l'Assemblea per ser la principal força d'oposició a Macron i evitar que ho sigui la ultradreta.

stats