Internacional 01/05/2021

"Guardacostes grecs ens van apallissar i ens van abandonar al mar"

Un supervivent, refugiat sirià, explica a l'ARA des de Turquia una expulsió en calent a l'Egeu denunciada al Tribunal Europeu de Drets Humans

4 min
Els bots salvavides amb els refugiats a la deriva, en una fotografia publicada per guardacostes turcs.
Disponible en:

BarcelonaEl 20 d’octubre del 2020 al migdia una barca de pesca amb 197 refugiats a bord es va trobar enmig d’un fort temporal davant les costes de l’illa grega de Creta. Eren famílies de Síria, l’Iraq, Palestina i l’Afganistan que intentaven arribar a Itàlia per demanar asil: entre ells hi havia una quarantena de criatures. Després de tota una nit navegant, es van adonar que amb el temporal no ho aconseguirien: havien perdut l’aigua i el menjar i l’embarcació estava en molt mal estat. Van fer una trucada de socors directament al port de Creta i també a l’ONG Alarm Phone, que va documentar la seva posició i també va demanar ajuda en el seu nom. Però, segons consta a la denúncia presentada aquesta setmana davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, en lloc de rescatar-los els guardacostes grecs els van assaltar, els van apallissar, els van robar els mòbils i els diners que tenien, els van traslladar de tornada cap a Turquia i els van deixar abandonats a l’Egeu en bots salvavides sense motor perquè els guardacostes turcs els retornessin al punt de partida. No és el primer cop que es documenta aquesta pràctica a les aigües de Grècia, però sí que és el cas en què hi ha més gent afectada.

Un dels supervivents, un cuiner sirià d’uns 40 anys que demana mantenir l’anonimat per por de represàlies, ha accedit a explicar els fets a l’ARA per telèfon des de l’alberg d’Istanbul on s’està, esperant una nova oportunitat fer realitat el seu projecte d’establir-se a Holanda i guanyar un futur per al seu fill adolescent. “La tempesta era molt forta i estàvem esgotats. No teníem cap altra alternativa que avisar els guardacostes, però van tardar set hores a aparèixer. Ja era de nit quan un comando d’homes encaputxats va assaltar l’embarcació. Van entrar de manera molt violenta, pegant a tothom. Van preguntar qui parlava anglès i així van identificar el capità, i li van clavar una pallissa. Li van trencar el braç i li van pegar a l’estómac molt fort. Tothom cridava. Ens van prendre els telèfons mòbils, la documentació i a alguns fins i tot els pantalons”, detalla.

Després de l'assalt els van dividir en dos grups i els van portar amb llanxes fins a dues patrulleres dels guardacostes grecs, com van poder reconèixer pels seus uniformes. “Ens van fer asseure a la coberta i ens van dir que ens portarien a un camp. Però no ens deixaven aixecar ni per anar al lavabo, i ens feien estar amb el cap cot”, explica. Ell, com els altres testimonis recollits en la denúncia, assegura que en les deu hores que van estar a bord de les patrulleres no els van donar aigua ni menjar, ni tan sols res per protegir-se del fred i la pluja: “Tots tremolàvem de fred, les dones i les criatures també”.

Bots salvavides

Quan es va fer de dia els van obligar a baixar a uns bots salvavides inflables, com els que porten les barques grans en cas de naufragi, i els van deixar a la deriva, sense motor i sense cap mitjà per demanar ajuda. Segons explica un altre testimoni recollit a la denúncia, els guardacostes es van allunyar però es van quedar a la distància esperant. “Al principi teníem por que ens disparessin, perquè anaven armats i ens estaven mirant”. Unes hores més tard, guardacostes turcs van arribar a la zona i els van rescatar, com es pot veure també a la web de l’organisme marítim turc, d’on s’han obtingut les imatges que il·lustren aquest reportatge. “Després ens van tenir dos dies a la comissaria i ens van dir que com que érem sirians podíem marxar i ens van pagar un bitllet d’autobús fins a Istanbul”, recorda el cuiner. Havia pagat als traficants 12.000 euros per arribar a Europa i ara espera una nova oportunitat. "Sabem que els guardacostes grecs actuen amb molta violència i per això intentem arribar directament a Itàlia", afegeix l'home. Com sempre, les traves a la immigració no la fan desaparèixer, sinó que acaben obrint rutes més llargues i perilloses.

Una de les barques amb els refugiats, quan els van rescatar els guardacostes turcs, amb un dels testimonis d'aquest reportatge.

Aquesta setmana el Centre Legal de Lesbos ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Des de l’any passat han documentat 17 casos com aquest: pasteres interceptades en aigües gregues on els refugiats han estat agredits, robats i abandonats a la deriva en barquetes salvavides fins que els turcs els han tornat al punt de partida. “Però aquesta és l’expulsió més gran de què hem tingut coneixement, i també la que implica un operatiu amb més quantitat d’embarcacions dels guardacostes grecs”, explica Natasha Dailiani, l’advocada que ha presentat la denúncia. “A més, hi ha l’agreujant que feia molt mala mar, de manera que les vides de totes aquestes persones van estar en un perill evident”. Per a la lletrada, el caràcter coordinat de l’operació, la seva durada i la gran distància que van haver de recórrer per retornar-los al punt de partida és una prova evident de la “voluntat de les autoritats gregues d’evitar que la gent demani asil, i per aconseguir-ho posen en perill les seves vides”.

El govern grec del conservador Kiriakos Mitsotakis nega la major i, malgrat les proves aclaparadores presentades per ONG locals i internacionals, com Alarm Phone, que ha reunit tots els casos de què ha tingut coneixement en un mapa interactiu, despatxa les denúncies com a fake news. Atenes tampoc no ha acceptat obrir una investigació. El fet que en aquests assalts robin els mòbils als refugiats dificulta tenir-ne proves. Però les evidències són tan contundents que fins i tot s’ha posat en dubte el paper de Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres, que té un ampli desplegament a l’Egeu. L’advocada no té cap dubte que “Frontex ho ha de veure i ho ha de tenir als seus registres, i pel fet de no intervenir-hi també està faltant a la seva obligació de vetllar perquè es respectin els drets". I constata el que la majoria de refugiats ja saben: "El problema és que a nivell europeu no hi ha cap voluntat política d’aturar-ho”.

stats