Fer la guerra amb deu projectils al dia: la manca de munició a Ucraïna

KíivEl so dels trets adquireix una importància especial en una guerra. Parlant amb soldats ucraïnesos sobre la seva evolució personal i perícia amb les armes durant els últims dos anys de conflicte, tots destaquen que han guanyat agudesa d'oïda. És una capacitat gairebé instintiva, que es converteix en pedra angular per a la supervivència a primera línia de foc. Els militars han après a diferenciar el so dels trets dels russos que els ataquen, del tret dels ucraïnesos que responen. També saben quins trets corresponen a artilleria i quins a projectils disparats des d’un llançamíssils.

A la zona de Zaporíjia, al sud-est d'Ucraïna, a una mitja hora de viatge amb cotxe de la línia de front, durant l'inici de la invasió el 2022, els metges intentaven tranquil·litzar els periodistes visiblement nerviosos explicant-los que el tronador so de l'artilleria ucraïnesa era un signe positiu, mentre que el “silenci” podia ser una amenaça. "Sempre ens inquieta aquest silenci carregat de tensió, perquè l'enemic pot estar a l'aguait i rearmant-se i, en conseqüència, sempre hi poden haver problemes", afirmava un cirurgià de trenta anys mentre encenia una cigarreta, l'única font de llum en un lloc on era millor estar a les fosques per evitar convertir-se en objectiu.

En l'actualitat, els soldats ucraïnesos que estan a la primera línia de foc temen el silenci encara més. En concret, el silenci de les seves pròpies armes. És el que els mitjans de comunicació del país han batejat amb el nom de "fam de munició", és a dir, la manca de projectils per continuar combatent a causa de la reducció de l'ajuda militar a Ucraïna per part dels països occidentals i especialment dels Estats Units.

Les llargues pauses de l'artilleria ucraïnesa es van convertir per a l’Oleksandr (nom fictici), un soldat d'infanteria de la 53a brigada, en un presagi que Avdíivka no resistiria l'embat de les forces russes. La seva missió i la dels seus camarades d’armes era cobrir la retirada d'altres brigades d'aquesta ciutat de l'est d'Ucraïna. Explica que els russos protagonitzaven "assalts de carn": o sigui desenes de soldats apareixien de cop en cadena i bombardejaven les posicions ucraïneses. "En canvi, durant les últimes setmanes, nosaltres gairebé no disparàvem. Només ho fèiem en situacions molt crítiques i en llocs clau”, lamenta l’Oleksandr. Havien d'estalviar munició. El soldat creu que si haguessin tingut prou bales i projectils, la ciutat no hauria caigut en mans russes.

A unes desenes de quilòmetres hi ha Kostiantínivka, que és un lloc neuràlgic per als soldats ucraïnesos que combaten en direcció a la ciutat de Bakhmut, també a l'est del país. Aquesta zona és un enclavament crucial del Donbàs. Amb tot, les notícies que arriben d'allà no presenten un panorama encoratjador per a l'exèrcit ucraïnès. Els russos han concentrat una força considerable a la zona, que fa tot just un any era un dels centres logístics on s'abastien les tropes ucraïneses.

L'estat d'ànim dels soldats

L'artiller Mario analitza la situació amb calma, mentre mastega llonganissa i beu suc de tomàquet. Com a soldat experimentat que ha estat al front durant molt de temps, ell no tendeix a dramatitzar la situació. Malgrat això, compara l'estat d'ànim actual dels militars ucraïnesos amb el que tenien quan van arribar a Donetsk l'estiu del 2022. Aleshores, Europa encara "titubejava" sobre si proporcionar o no armes a Ucraïna. En aquell moment, ni tan sols es parlava d'enviar-hi llançamíssils, i les forces ucraïneses no eren optimistes sobre l'evolució de la guerra. Tot va canviar, però, quan van aconseguir recuperar la ciutat de Khàrkiv. "Els aliats finalment van reconèixer el potencial ucraïnès", assegura. Un potencial que ara està minvant. "Els artillers amb prou feines tenen entre deu i quinze projectils per disparar al dia. En canvi, sentim els russos disparar sense parar amb les seves metralladores des dels helicòpters”, assegura.

Aquesta anàlisi acústica sobre l'evolució de la guerra també la confirmen fonts de l'Estat Major, que prefereixen mantenir l'anonimat. El problema no és tant l’escassetat d’armes, com la manca de munició, insisteixen. Actualment Ucraïna només té el 15% dels subministraments necessaris per contenir l'exèrcit del Kremlin. "Perquè Ucraïna avanci en la guerra, necessita subministraments tres vegades superiors als de l'enemic. Però mai no hem tingut aquesta quantitat d'armes. Ni tan sols al principi de la contraofensiva", afirma la mateixa font.

El 50% de l'arsenal ucraïnès depèn de les aportacions dels socis estrangers, mentre que Ucraïna adquireix per ell mateix l'altre 50%. A banda de la manca de munició, on l'avantatge del costat rus és d'u a cinc, també es necessiten sistemes per enderrocar drons. "De vegades és difícil comprendre la lògica dels aliats", critica el representant de l'Estat Major. Per exemple, lamenta que no han proporcionat a Ucraïna sistemes portàtils de míssils antiaeris.

Mykola Beleskov, analista de l'Institut Nacional d'Investigacions Estratègiques d'Ucraïna, destaca que compensar l'escassetat de municions a la guerra és impossible fins i tot amb drons. Segons ell, les xifres reals encara són més descoratjadores que les facilitades per l'Estat Major. Calcula que Ucraïna manté la línia de front de 880 quilòmetres amb 1.500 trets al dia, mentre que les forces russes disparen 10.000 projectils. "Corea del Nord ha proporcionat tres milions de projectils a Rússia i això farà que la situació encara empitjori més", lamenta l'analista. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha advertit que Ucraïna té un mes per trobar la munició necessària per defensar el front. Ja ha començat el compte enrere.