Els tres homes més rics de l’Àfrica tenen més diners que la meitat de la població del continent

BarcelonaEl número u és Aliko Dangote. Un multimilionari nigerià, fundador del grup Dangote, una empresa, gegant i multidisciplinària, que fa dècades que fabrica ciment, processa aliments, exporta sucre i farina i transporta mercaderies. Segons la llista de Forbes, Aliko Dangote -també conegut com el rei del ciment- acumula una riquesa de més de 10.000 milions de dòlars: és l’home més ric de tot el continent africà. El número dos és Mike Adenuga. També d’origen nigerià, és un multimilionari propietari de l’empresa de telecomunicacions Globacom, la segona més gran de Nigèria. Però té més negocis: explotacions de petroli, de gas, de minerals... El seu patrimoni es calcula en una mica més de 9.000 milions de dòlars. I el número tres és el sud-africà Nicky Oppenheimer. L’herència que li va deixar la família va ser la participació del 40% de la companyia De Beers, una empresa que domina l’extracció i el comerç de diamants. A principis del 2019 Forbes xifrava la seva fortuna en gairebé 8.000 milions de dòlars.

Dangote, Adenuga i Oppenheimer són, actualment, les persones més riques de l’Àfrica. Entre tots tres tenen més diners que la meitat de la població del continent, uns 650 milions de persones. L’equació és senzilla: els bitllets que sumen arriben a 28.000 milions de dòlars; en canvi, aquests 650 milions de persones tenen, entre totes, segons càlculs de Global Wealth Report, uns 23.000 milions, una mitjana de només 35 dòlars -uns 30 euros- per persona.

Aquesta comparativa és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’informe que aquesta setmana ha publicat l’organització Oxfam Intermón, en què s’alerta de la desigualtat que castiga aquest continent i els alts nivells de pobresa que hi ha en la majoria d’estats africans. Les causes de la situació són nombroses i diverses, i seria altament imprecís utilitzar una explicació genèrica que englobés les realitats de tots els països. Malgrat això, és cert que hi ha un llegat estructural que s’ha repetit des de l’època colonial fins ara: el creixement econòmic que ha experimentat l’Àfrica ha anat a parar a unes elits minoritàries i restringides i ha esquivat la immensa majoria de ciutadans.

En altres paraules, les polítiques econòmiques dels governs -i sovint també la implicació internacional- continuen beneficiant els més rics. Com en altres llocs del món, però a l’Àfrica de manera més accentuada. “Es necessita una economia més humana, que funcioni per a moltes persones i no només per als superrics”, recordava Winnie Byanyima, directora executiva d’Oxfam Intermón, que subratllava la dignificació de les condicions de treball i l’educació com a principals aspectes per capgirar aquest fenomen.

Hi coincideix Oscar Mateos, professor de Blanquerna-Universitat Ramon Llull i expert en temes africans. “És significatiu que el creixement econòmic que han experimentat molts països s’hagi traduït en l’accentuació de la desigualtat”, destaca.

Extrema pobresa

Aquesta dinàmica és fàcil de comprovar si es mira pel retrovisor. A l’Àfrica, el nombre de multimilionaris s’ha duplicat des del 2010, mentre que el de persones que pateixen la pobresa ha augmentat en uns 50 milions des del 1990. Actualment, 413 milions de persones viuen amb menys d’un euro i mig al dia.

I el futur sembla que serà pitjor, i encara més si es té en compte la bomba demogràfica que ja ha explotat al continent i que farà que al 2050 es dupliqui la població actual, que és de més de 1.200 milions d’habitants. En aquest sentit, el Banc Mundial calcula que el 87% de la pobresa extrema al món es concentrarà a l’Àfrica el 2030 si la dinàmica no canvia.

I encara hi ha una altra dada significativa. Cristina Rovira, especialista d’Oxfam en desigualtat, recorda a l’ARA que actualment “el 75% de la riquesa dels multimilionaris africans és tributada en països fora del continent”. A causa d’això, l’Àfrica perd 14.000 milions de dòlars anuals en ingressos fiscals no cobrats.